Els anuncis de Trump resten protagonisme als indicadors econòmics

Després de l’escalada sense precedents entre la Xina i els EUA, que va situar els aranzels recíprocs molt per damunt del 100%, els dos països van acordar, el 12 de maig, una rebaixa substancial dels aranzels durant 90 dies i l’inici de negociacions (vegeu el Focus «On som i cap a on anem amb els aranzels dels EUA?», en aquest mateix informe). Però les tensions continuen, no solament amb la Xina, sinó també amb la UE, que es va veure sorpresa amb l’anunci d’un aranzel del 50%, el qual, finalment, es va ajornar fins al 9 de juliol, després del compromís europeu d’accelerar les converses. A la incertesa sobre l’impacte econòmic dels aranzels i sobre el desenllaç de les negociacions comercials, s’han sumat ara els dubtes legals sobre les mesures adoptades per Trump des del febrer. El 28 de maig, el Tribunal de Comerç Internacional dels EUA va determinar que Trump no tenia l’autoritat per incrementar de manera general el proteccionisme sobre el Canadà, Mèxic i la Xina ni per imposar l’aranzel universal i els «recíprocs» anunciats el passat 2 d’abril. Ara com ara, haurem d’esperar el desenllaç, ja que una instància federal ha acceptat el recurs del Govern i els aranzels romanen fins que es prengui una decisió en ferm (no abans del 9 de juny). A més a més, Trump va decretar la duplicació de l’aranzel sobre l’alumini i l’acer fins al 50% a partir del 4 de juny. La discussió sobre el futur de les finances públiques segueix molt de prop tots aquests desenvolupaments, ja que la incertesa també afecta els plans de Trump d’utilitzar la recaptació pels aranzels per finançar el seu pla de rebaixes fiscals. El Congrés va aprovar el conegut com The One Big Beautiful Bill Act, que inclou extensions de les retallades fiscals, noves exempcions i retallades en programes socials i que podria representar un cost de 2,5 bilions de dòlars en la dècada vinent.

La revisió de les xifres del PIB del 1T mostra una composició dispar per països. Alemanya va revisar el seu creixement al 0,4% intertrimestral, en relació amb el 0,2% inicial, i Itàlia va confirmar el 0,3%. Els dos països basen el seu creixement en la demanda interna, amb un sector exterior beneficiat per l’embranzida de les exportacions (el +3,2% i el +2,8% intertrimestral, respectivament) per un efecte «anticipació» als aranzels. A França, que amb prou feines va créixer el 0,1%, només els inventaris van aportar al creixement (+1,0 p. p.) en un context de caiguda del consum privat (el –0,2%) i de les exportacions (el –1,8%). Els indicadors mensuals ja apuntaven, en certa manera, a aquesta estructura de creixement. La producció industrial de la zona de l’euro va créixer al març el 2,6% intermen­sual, gràcies a l’embranzida d’Alemanya (el 3,5%). A França i a Itàlia, la producció industrial gairebé es va estancar al març. El repunt de les comandes industrials a Alemanya, en especial les estrangeres (el 3,6% i el 4,7%, respectivament), no s’aprecia a França ni a Itàlia. Les vendes al detall també mostren una reactivació al març a Alemanya (el +0,4% intermensual), mentre que, a França i a Itàlia, continuen febles (el –0,1% i el –0,3%, respectivament). A França, s’aprecia una reactivació de les exportacions de béns (el +5,6%); a Alemanya, mantenen el ritme d’avanç (el +1,2%) i, a Itàlia, reculen (el –1,0%).

L’índex PMI de clima empresarial de la zona de l’euro apunta a un 2T de pèrdua d’embranzida (49,5 al maig vs. 50,4 en el 1T), a causa de la frenada de l’activitat als serveis (48,9 vs. 51,0 en el 1T), mentre que les manufactures resisteixen una mica millor (49,4 vs. 47,6). L’índex de sentiment econòmic de la Comissió Europea va pujar 1 punt al maig, fins als 94,8, però encara roman per sota del llindar de 100. La confiança del consumidor a la zona de l’euro es manté entre els nivells més baixos dels dos últims anys, malgrat la resiliència del mercat de treball (la taxa d’atur va caure a l’abril fins a mínims històrics del 6,2%). La inflació general es va moderar al maig 0,3 p. p., fins a l’1,9%, amb una inflació nucli que recula 0,4 p. p., fins al 2,3%, gràcies a l’abaratiment dels serveis (–0,8 p. p., fins al 3,2%). En balanç, els indicadors apunten a una economia força feble i sense pressions inflacionistes.

Es va confirmar que el PIB va caure el 0,1% intertrimestral en el 1T, a causa, principalment, del fort augment de les importacions (més del 9%). De cara al 2T, en un context d’elevada incertesa per la política aranzelària de Trump, els senyals són mixtos. El mercat laboral manté la fortalesa: a l’abril, la taxa d’atur es va mantenir en el 4,2% i es van crear 170.000 llocs de treball no agrícoles, per damunt de la mitjana dels tres mesos previs. No obstant això, el consum mostra senyals de feblesa. Les vendes al detall amb prou feines van créixer el 0,1% a l’abril, després d’un repunt de l’1,7% al març, volatilitat que reflecteix l’avançament en el consum previ als aranzels. A més a més, la confiança del consumidor es deteriora: l’índex de Michigan va caure a mínims de tres anys, i el del Conference Board continua en nivells baixos. En l’àmbit empresarial, la treva comercial de 90 dies amb la Xina va permetre un cert alleujament: el PMI va pujar al maig 1,5 punts, fins a 52,1, en relació amb una mitjana de 52,6 en el 1T. No obstant això, aquest repunt s’explica, en gran part, per un augment rècord en els inventaris, davant el temor d’escassetat futura pels aranzels, i manté els dubtes sobre la feblesa a la indústria, la producció de la qual es va estancar a l’abril després de caure el 0,3% al març.

Fins al moment, l’impacte de la pujada dels aranzels sobre els preus finals ha estat limitat. A l’abril, la inflació general va caure 0,1 p. p., fins al 2,3%, gràcies a l’abaratiment de l’energia, mentre que la nucli es va mantenir en el 2,8%. No obstant això, els components de preus dels indicadors de clima i de sentiment econòmic alerten del risc de futures pujades. Els empresaris van informar al maig del major increment de preus des de l’agost del 2022. Les expectatives d’inflació dels consumidors també són elevades: l’enquesta de la Universitat de Michigan del maig va situar la inflació esperada a un any en màxims des del 1981.

Després de créixer l’1,2% intertrimestral en el 1T, els indicadors disponibles apunten a un alentiment generalitzat de l’activitat al començament del 2T. A l’abril, la producció industrial va créixer el 6,1% interanual (vs. el 7,7% del març), les vendes al detall van fer-ho el 5,1% (vs. el 5,9%), i la inversió a les zones urbanes va mantenir ritmes al voltant del 4,0%. La confiança dels empresaris i dels consumidors també se’n ressent: a l’abril, el PMI manufacturer va caure 1,5 punts, fins a 49,0, mentre que el PMI dels serveis continua gairebé estancat (50,1 vs. 50,3). Les exportacions van créixer el 8,1% interanual (vs. el 12,4%), gràcies a l’èxit de l’estratègia de «rotació» de la Xina cap als seus veïns del sud-est asiàtic com a mercats alternatius als EUA. No obstant això, les tensions comercials persisteixen, i s’espera que els avanços en les negociacions siguin lents.