Austràlia

L’economia d’Austràlia va perdre una mica d’impuls en el 3T, amb un creixement del PIB real del 0,4% intertrimestral (respecte del 0,7% del 2T), una mica per sota del 0,6% previst pel Banc de la Reserva d’Austràlia (RBA, per les sigles en anglès), mentre que la taxa interanual va pujar 1 dècima fins al 2,1% (per la revisió a l’alça del trimestre anterior). El creixement va estar impulsat per la demanda interna, sobretot per la inversió privada (principalment per les inversions en centres de dades), i també pel consum de les llars, tot i que amb un augment molt més moderat. El consum públic també va contribuir al creixement, ja que va ajudar a compensar la caiguda de la demanda externa i dels inventaris. Les perspectives per als pròxims trimestres són positives, atès el creixement dels ingressos reals i de la taxa d’estalvi de les llars australianes.

La inflació va repuntar en el 3T per sobre de l’objectiu de l’RBA (2%-3%), tant a la mètrica general com a la subjacent. Bona part de la pujada és deguda a l’augment dels preus de l’electricitat, tot i que els preus dels lloguers i l’habitatge nou també estan augmentant. Això farà que l’RBA es mantingui a l’espera, com a les reunions dels mesos de setembre i novembre (ha mantingut els tipus en el 3,60%), després de les tres retallades que ja havia dut a terme l’any 2025 (van tancar el 2024 amb el tipus d’interès de referència en el 4,35%). En les últimes reunions, l’RBA ha adoptat un to més prudent i descarta noves baixades a curt termini, sense descartar possibles pujades si les pressions inflacionistes continuen creixent, tot i que en l’escenari base preveu estabilitat en el tipus de referència fins a mitjans de l’any vinent, quan es podria produir alguna baixada addicional.

En l’àmbit fiscal, les finances públiques s’han deteriorat durant l’exercici 2025-2026 per l’augment de la despesa prevista i malgrat la millora de les previsions d’ingressos. El pressupost tornarà a tenir superàvit el 2027-2028, una mica més tard del que s’esperava, i es preveu que el deute públic continuï augmentant els pròxims anys, però romandrà en nivells baixos. L’FMI adverteix en l’última valoració sobre l’economia australiana (novembre del 2025) que, per mantenir la sostenibilitat fiscal, caldrà dur a terme reformes tributàries i fer més eficient la despesa, sobretot en un context d’augment en salut, protecció social o infraestructures.

El 2025, el dòlar australià ha tingut una tendència apreciadora respecte del dòlar nord-americà (una mica més d’un 6%) i cotitza al voltant dels 0,66 dòlars americans per dòlar australià, per les expectatives d’estabilitat monetària a Austràlia davant les retallades que es preveuen als EUA, l’augment de l’apetència pel risc global, així com l’augment del preu de les matèries primeres (Austràlia és líder mundial en la producció i exportació d’algunes matèries primeres, com ara el ferro o el carbó), que estarien darrere del moviment. Esperem que es mantinguin en els nivells actuals els pròxims trimestres i que comencin a depreciar-se lleugerament a partir del 2027.

Les perspectives per al 2026 apunten a una lleugera acceleració del creixement el 2026 fins al 2,1% (segons les previsions de la tardor de l’FMI; una mica per sobre de l’1,9% que preveu l’RBA) i que el 2027 la inflació ja estigui en el rang objectiu de l’RBA (2%-3%), però l’economia australiana no està exempta de riscos, tant interns com externs.

• Riscos interns. Persisteix l’amenaça d’una inflació per sobre de l’objectiu que obligui l’RBA a haver de tornar a apujar els tipus d’interès per tal de controlar-la. El mercat laboral continua mostrant fortalesa, però hi comencen a aparèixer alguns senyals de refredament, com ara un lleuger repunt de la desocupació i la moderació salarial, la qual cosa podria afectar el consum de les llars. L’augment del deute i el dèficit també compliquen més aplicar estímuls addicionals en cas d’un notable afebliment de l’economia. L’FMI adverteix d’alguns reptes estructurals que limiten el potencial de creixement a mitjà termini de l’economia australiana (com ara la baixa productivitat), que exigeixen reformes relacionades amb la tecnologia, la competència, el mercat laboral, la transició verda o les tensions existents en el mercat de l’habitatge. A més, subratlla la importància de preservar espai fiscal per respondre a possibles pertorbacions els pròxims anys.
• Riscos externs. Austràlia està molt exposada a l’evolució dels preus de les matèries primeres (com el mineral de ferro, el carbó o el gas natural) i depèn molt de la demanda xinesa. Si es produïssin més tensions comercials o geopolítiques, podrien afectar les exportacions australianes i la confiança dels agents, amb la qual cosa s’afegiria pressió al desenvolupament econòmic del país o a l’estabilitat de la divisa.