Turquia
L’economia turca mostra un creixement sostingut, tot i que a un ritme més moderat des del 2024 a causa de l’aplicació de polítiques econòmiques restrictives per corregir l’elevada inflació i els desequilibris fiscals i externs sorgits arran de l’expansió postpandèmia.
| Previsions | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026 | 2027 | ||
| Creixement del PIB (%) | 11,8 | 5,4 | 5,0 | 3,3 | 3,6 | 3,4 | 3,5 | |
| Inflació de l’IPC (%) | 19,6 | 72,3 | 53,9 | 58,5 | 34,9 | 28,6 | 21,4 | |
| Saldo fiscal (% del PIB) | -3,0 | -1,1 | -5,2 | -4,5 | -2,8 | -3,4 | -3,7 | |
| Deute públic (% del PIB) | 38,9 | 29,4 | 28,2 | 23,6 | 23,5 | 25,5 | 26,9 | |
| Tipus d’interès de referència (%)* | 17,6 | 12,6 | 20,7 | 49,0 | 42,8 | 37,0 | 29,1 | |
| Tipus de canvi (TRY/USD)* | 9,0 | 16,6 | 23,5 | 32,8 | 39,5 | 49,6 | 62,4 | |
| Saldo corrent (% del PIB) | -0,9 | -5,0 | -3,6 | -1,0 | -1,9 | -2,8 | -2,5 | |
| Deute exterior (% del PIB) | 44,2 | 37,0 | 35,4 | 30,4 | 29,7 | 31,0 | 32,2 | |
Notes: * Mitjana anual. Font: CaixaBank Research, a partir de dades de LSEG i de previsions de l’FMI (WEO, abril del 2026). Previsió | ||||||||
Perspectives
L’economia turca mostra un creixement sostingut, tot i que a un ritme més moderat des del 2024 a causa de l’aplicació de polítiques econòmiques restrictives per corregir l’elevada inflació i els desequilibris fiscals i externs sorgits arran de l’expansió postpandèmia.
El PIB va créixer un 3,6% el 2025, impulsat pel dinamisme del consum privat i la recuperació gradual de la inversió. La taxa d’atur va reduir-se al mínim de les darreres dues dècades (8,3%), però aquesta tendència podria estar arribant a la seva fi si no s’apliquen reformes estructurals per millorar la productivitat i la participació laboral.
El conflicte al Pròxim Orient repercuteix negativament en l’economia turca, ja que el país és un importador net d’energia i té certes dependències de subministrament de la zona, alhora que manté una elevada sensibilitat a les condicions financeres internacionals. L’abril, l’FMI va revisar a la baixa la seva previsió de creixement per al 2026 fins al 3,4%.1
- 1
FMI (2026), «World Economic Outlook: Global Economy in the Shadow of War».
Polítiques econòmiques
L’enduriment de la política monetària, els ajustos fiscals i l’alentiment de la demanda interna han fet possible contenir la inflació al voltant del 30%-35% el 2025 després de dos anys consecutius per sobre del 50%. La persistència en el component de serveis, el xoc energètic i la feblesa de la divisa representen els principals riscos alcistes.
La reducció progressiva de la inflació ha afavorit l’inici d’una normalització gradual del tipus d’interès del banc central, passant del 50% assolit el 2024 al 37% a mitjan 2026. El cost financer real ha augmentat notablement en aquest període i ha moderat la forta expansió del crèdit dels anys anteriors.
L’increment de la recaptació tributària i la contenció dels salaris públics van contribuir a reduir el dèficit fiscal per sota del 3% del PIB el 2025, després de dos anys consecutius al voltant del 5%. El deute públic va continuar reduint-se i se situa en nivells moderats (23% del PIB el 2025 en comparació amb prop del 40% el 2021).
L’alentiment de la demanda interna i la resiliència del turisme internacional han fet baixar significativament el dèficit per compte corrent (del 4%-5% del PIB en el període 2022-2023 fins a l’entorn de l’1%-2% en el període 2024-2025). No obstant això, la balança comercial continua exposada als xocs de preus de les primeres matèries i a l’evolució de la demanda global.
El desequilibri extern continua finançat amb predomini d’instruments a curt termini, amb un pes limitat de la inversió estrangera directa. A més, persisteixen riscos derivats de la sensibilitat al cicle financer global, la posició en divises del sector privat i les reserves internacionals, que es mantenen per sota dels paràmetres prudencials.
El creixement potencial de l’economia turca se situa al voltant del 4%, minvat per l’esgotament del dividend demogràfic i l’estancament de la productivitat. L’FMI i l’OCDE fan èmfasi en la necessitat de progressar en capital humà, governança, entorn empresarial i competència per tal de garantir el creixement a mitjà termini.2
Les agències de qualificació creditícia continuen valorant de manera positiva el gir cap a polítiques econòmiques més ortodoxes des del 2024, tot i que el deute sobirà a llarg termini continua llastat per l’elevada inflació, la vulnerabilitat externa de l’economia turca i la incertesa institucional.
- 2
FMI (2026) «Republic of Türkiye: Staff Report for the 2025 Article IV Consultation», OCDE (2025), «OECD Economic Surveys: Türkiye 2025» i OCDE (2026), «Foundations for Growth and Competitiveness 2026».
Qualificació creditícia sobirana
| Agència de qualificació | Ràting* | Darrera modificació | Perspectiva | Darrera modificació |
|---|---|---|---|---|
 | 01/11/24 | Estable | 01/11/24 | |
 | 25/07/25 | Estable | 25/07/25 | |
 | 06/09/24 | Estable | 10/04/26 | |
Nota: * Una cel·la ombrejada indica «grau d’inversió» i una no ombrejada, «grau especulatiu». Grau d'inversióGrau especulatiu | ||||
Tipus de canvi
L’elevada inflació i les vulnerabilitats externes mantenen les pressions per a una depreciació significativa de la lira turca (un 25% de mitjana anual el 2026 segons projeccions de l’FMI), si bé s’espera que es continuï produint de manera gradual en un context de polítiques monetàries més restrictives. La millora de les condicions macroeconòmiques i de la confiança ha afavorit l’entrada de fluxos de capital, malgrat que persisteix una forta sensibilitat a la situació financera internacional.
Riscos
El panorama de riscos està esbiaixat a la baixa, amb una alta vulnerabilitat externa, desequilibris macrofinancers persistents, debilitat institucional i possibles punts de tensió en l’àmbit social. La credibilitat de les polítiques econòmiques es troba en procés de consolidació, amb el risc que es retroalimentin la depreciació, la inflació i les expectatives de creixement.
L’economia, condicionada per la dependència d’importacions energètiques, les grans necessitats de finançament extern i un pes significatiu dels passius a curt termini, és vulnerable a riscos globals. Entre altres coses, es preveu que es vegi afectada per episodis d’enduriment de les condicions financeres internacionals, l’augment de l’aversió al risc o xocs en els preus de les primeres matèries. Els riscos geopolítics continuen sent rellevants per l’exposició i la proximitat als focus de conflicte del Pròxim Orient i la guerra a Ucraïna, la qual cosa repercuteix en els preus de l’energia, el turisme i les rutes comercials.
A més, identifiquem els següents riscos idiosincràtics:
- El sistema financer, malgrat ser resilient, presenta una elevada exposició a deute sobirà domèstic, una forta dolarització dels balanços i una dependència del finançament exterior a curt termini. Tot això pot amplificar les vulnerabilitats en episodis de depreciació del tipus de canvi o tensió financera, a més de limitar la capacitat de canalitzar crèdit cap al sector privat.
- La credibilitat de la política econòmica ha millorat arran del gir ortodox iniciat el 2024, però encara hi ha riscos de reversió o d’aplicació incompleta de les mesures. En aquest sentit, el marc institucional, que es percep com a feble, i la independència limitada de les polítiques econòmiques podrien afectar la confiança dels inversors i l’estabilitat macrofinancera.
- En l’àmbit social, l’elevada inflació acumulada ha deteriorat notablement el poder adquisitiu de les llars, sobretot dels sectors més vulnerables. L’alta informalitat laboral i les desigualtats persistents poden generar tensions socials i pressions perquè es relaxin prematurament les polítiques restrictives.
