Malgrat que els mesos d’estiu continuen concentrant una gran part dels fluxos turístics, els viatges fora de la temporada alta augmenten amb més força, especialment entre els europeus i entre els espanyols amb rendes mitjanes i altes.
Cerca a CaixaBank Research
Resultats de la cerca
302 resultats per a paisatge després de la tempesta
La pandèmia ha posat de manifest el caràcter estratègic del sector agroalimentari, que ha exercit una activitat essencial per al proveïment d’aliments a la població. Així, el sector ha estat un dels menys afectats per la crisi: el pes del sector primari sobre el total de l’economia va augmentar i la indústria agroalimentària va patir una reculada molt més suau que el conjunt de la indústria manufacturera en el 2T 2020. De manera similar, l’evolució del mercat laboral ha estat relativament favorable i ha registrat una menor destrucció d’ocupació i una menor proporció de treballadors afectats per ERTO.
La crisi de la COVID-19 està castigant la compravenda d’habitatges. En els propers mesos, un cop superat l’enfonsament que van patir les transaccions durant el confinament, l’evolució de la demanda dependrà, en gran part, de la recuperació del mercat laboral i del turisme internacional. El nostre escenari de previsions contempla una recuperació gradual de la demanda, tot i que el 2021 no es registrarà encara el més de mig milió de transaccions del 2019.
La indústria manufacturera espanyola va patir un fort revés el 2020, però les dades mostren una ràpida recuperació, a l’espera de l’impacte dels fons europeus NGEU i amb l’automoció com a referent i motor de la transformació tecnològica.
La pandèmia de la COVID-19 té un fort impacte sobre l’activitat econòmica, i el sector immobiliari, tot i no ser un dels més perjudicats, també es veu afectat. En concret, a CaixaBank Research, esperem que el PIB reculi entre el 13% i el 15% el 2020 i que no recuperi els nivells previs a la crisi fins al final del 2023. Malgrat la gravetat de la situació i l’elevada incertesa sobre l’evolució futura de la pandèmia, és important destacar que el sector té uns fonaments molt més sòlids que en l’anterior crisi del 2008.
Els preus dels aliments han començat a moderar el ritme de creixement, però l’alça acumulada des del 2019 és significativa i ha fet augmentar el pes de la despesa en alimentació en la cistella de consum de les llars espanyoles. El descens dels preus de les primeres matèries agrícoles i de l’energia als mercats internacionals des dels màxims assolits el 2022 hauria d’ajudar a contenir els costos de producció agraris i, de retruc, de cara als propers trimestres, hauria de continuar propiciant la moderació de les pressions inflacionistes sobre els aliments.
La indústria farmacèutica és un sector clau i estratègic de l’economia espanyola, com ho ha evidenciat la pandèmia. En els 25 últims anys, el sector ha guanyat una rellevància enorme i s’ha convertit en un motor important de les exportacions espanyoles i de la inversió privada en R+D. Malgrat això, la seva capacitat productiva encara té marge de millora. És desitjable que el futur de la indústria espanyola s’uneixi més estretament a la indústria farmacèutica i aposti pel seu creixement, ja no solament per motius estratègics, sinó per raons purament econòmiques, ja que es tracta d’una indústria extremadament competitiva i amb una gran capacitat de generar ocupació de qualitat, la qual contribuiria a la modernització de l’economia.
En aquest article, analitzem amb un enfocament nou el potencial d’inquilins espanyols que es podrien permetre la compra d’un habitatge en propietat. Per al conjunt d’Espanya, estimem que al voltant del 49% dels inquilins tenen un nivell d’ingressos suficient per comprar un habitatge. No obstant això, només el 13% té, a més a més, els estalvis necessaris. Tot i que s’observen diferències notables entre províncies i municipis, a totes les regions es fa patent que la insuficient capacitat d’estalvi és la principal restricció a la qual s’enfronten els inquilins per accedir a un habitatge en propietat.
El mercat immobiliari europeu acumula uns quants anys avançant a bon ritme. Una bona prova d’això és que, des del començament del 2016, els preus de l’habitatge al conjunt de la UE han augmentat, de mitjana, el 4,6% anual, per damunt del creixement dels salaris i del PIB, en termes nominals. Aquesta senda alcista s’observa de manera generalitzada tant per països com a les grans ciutats. En aquest article, analitzem quins factors expliquen aquesta tendència i si presenta algun risc.
El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.