• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Capitalisme: crisi?, quina crisi?

Està en crisi el capitalisme? Està fallant el «sistema econòmic basat en la propietat privada dels mitjans de producció i en la llibertat de mercat», segons la definició de la Reial Acadèmia Espanyola?

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
7 de juliol de 2020
CaixaBank Research

Com a mínim, podem assenyalar que presenta algunes disfuncions: segons un estudi de referència de la Fundació Edelman, el 56% dels entrevistats afirmaven que el «capitalisme fa més mal que bé» i el 74% consideraven que era injust.1 També, en aquest mateix estudi, a 22 dels 28 països examinats, més del 50% dels enquestats opinaven que el capitalisme era nociu (el 60% a Espanya). Per tant, el qüestionament del capitalisme està geogràficament molt estès, però, potser, és especialment rellevant la desafecció que s’està produint als EUA, sens dubte el país que associem més amb l’economia de mercat.

  • 1. Vegeu Edelman (2020), «Edelman Trust Barometer 2020», Global Report (gener).
Crisi al quilòmetre zero del capitalisme

Durant l’actual carrera presidencial nord-americana, els mitjans de comunicació han destacat que una part de l’electorat donava suport a posicions «socialistes». Aquesta situació atípica explica, segurament, per què un dels candidats del Partit Demòcrata, Bernie Sanders, va ser capaç de mantenir-se durant molts mesos com a possible nominat malgrat unes propostes que, en el context nord-americà, podien ser considerades més pròximes als extrems que al centre. El fet que, als ulls d’un votant europeu, hàgim de traduir «socialista» per socialdemòcrata per entendre millor el que Sanders proposava no ens eximeix d’haver de reflexionar sobre el fons de l’assumpte: els EUA, epicentre de l’economia de mercat, qüestionen el capitalisme?

Les dades suggereixen que, com a mínim, el model econòmic està en procés de reavalució a l’Amèrica del Nord. Els estudis d’opinió del Pew Research Center avalen la tesi que, any rere any, un percentatge significatiu de nord-americans tendeixen a mostrar-se insatisfets amb el capitalisme.2 Així, el 2019, el 33% dels enquestats afirmaven que tenien una visió negativa d’aquest sistema econòmic i social. Per descomptat, la desafecció amb l’economia de mercat no és homogènia, ja que varia en funció de la ideologia (els demòcrates estan més insatisfets), del nivell de renda (la gent amb menys ingressos hi dóna menys suport) i de l’edat (els joves són més crítics).

  • 2. Vegeu Pew Research Center, «Political Survey Dataset» (2011); «Pew Research Center’s Global Attitudes Project» (2012); «Generation Z looks a lot like Millenials on Key Social and Political Issues» (2019), i «In Their Own Words: Behind Americans’ Views of “Socialism” and “Capitalism”» (2019).
Rebuig al capitalisme al món
Una mirada més àmplia: de la crisi del capitalisme a les crisis del capitalisme

La qüestió ara és esbrinar fins a quin punt es tracta d’un fenomen recent. No és una pregunta senzilla de respondre, ja que la major part dels estudis se centren en les dues últimes dècades. Una de les poques excepcions són les dades recopilades per Blasi i Kruse,3 que proporcionen una visió sobre el grau de contestació que ha rebut el capitalisme als EUA des del 1938. Segons aquest exercici, els nivells actuals de desafecció amb el capitalisme, en contra de la nostra tendència a llegir el present com una època excepcional, no són extraordinaris, ja que, en totes les grans crisis, decau el suport. Va ser així durant la Gran Depressió dels anys trenta, quan el 38% dels enquestats manifestaven posicions amb elements anticapitalistes; el 1975, en plena «crisi del petroli», quan aquest percentatge era del 34%, o el 2010, després de la Gran Recessió, quan el 40% dels entrevistats manifestaven que tenien una imatge negativa del capitalisme. Durant els períodes de bonança, en canvi, la xifra de crítics amb el sistema se situa al voltant del 20%.

  • 3. Vegeu Blasi, J. i Kruse, D. (2018), «Today’s youth reject capitalism, but what do they want to replace it?», The Conversation.
Capitalisme: disfuncions i xocs no són el mateix

En definitiva, sembla inqüestionable que som en una fase de desafecció creixent amb el capitalisme, l’extensió geogràfica de la qual és àmplia (i arriba a l’epicentre del sistema, els EUA) i, així i tot, no difereix gaire d’altres puntes de qüestionament de diferents èpoques. Ara bé, a cada moment històric, les crítiques al capitalisme han adoptat formes una mica diferents. Quines són les actuals?

Quan es revisen els múltiples debats i els articles sobre la qüestió, comencen a aparèixer un seguit d’elements coincidents: menor creixement econòmic que en el passat; estancament, quan no declivi, de la productivitat; augment de la desigualtat de la renda i de les oportunitats; tendència al curtterminisme; incapacitat d’internalitzar les externalitats negatives (com l’impacte mediambiental), o, finalment, una certa inestabilitat financera que no es pot acabar de suprimir.

Presentat així, aquest calaix de sastre de mals del capitalisme, per poc que s’hi pensi, grinyola una mica. Si fem una lectura menys superficial, podem distingir, realment, que aquesta llista combina fets de naturalesa molt diferent. En concret, es barregen dos tipus d’elements.

Els primers són el que podem anomenar disfuncions estructurals del capitalisme. L’economia de mercat és un sistema que, per naturalesa, presenta unes característiques que tenen efectes indesitjats. En el cas del capitalisme, són les anomenades fallades de mercat, és a dir, els intercanvis per als quals el mecanisme de preus no ofereix la informació precisa sobre els beneficis i sobre els costos socials i que requereixen una intervenció pública per, en la mesura que sigui possible, corregir-los. En aquesta categoria, entren la regulació de les externalitats negatives, com la contaminació. Un altre element situat en aquesta categoria de disfuncions estructurals seria la tendència al curtterminisme. Que hi ha disfuncions inherents al capitalisme no és una cosa nova, i, de fet, una gran part de les institucions amb les quals ens hem dotat persegueixen, realment, minimitzar aquests efectes. Per exemple, dotar d’independència els bancs centrals és un intent de donar resposta a la miopia dels decisors de la política monetària. O la creació d’un mercat d’emissions de CO₂ intenta contribuir a internalitzar els costos socials que genera la pol·lució de les empreses.

El segon bloc de «mals» és diferent. Quan es diu que el capitalisme ja no funciona (traduït com «no creixem com en el passat» i/o «només beneficia uns pocs»), en el fons, el que succeeix és que, en realitat, som en una etapa històrica de canvi accelerat, presidit per elements com el salt tecnològic, la intensificació de la globalització, l’envelliment demogràfic o la transició ecològica. El capitalisme, en aquesta fase històrica, actua, certament, com un intermediari davant aquesta sèrie de xocs i de tendències, però no pot ser considerat el causant últim. Això no vol dir que aquesta mediació sigui automàtica o neutral, ja que, certament (i aquí entrem en el punt clau del nostre diagnòstic de la «crisi» del capitalisme), no tots els capitalismes són iguals.

Així s’entén, per exemple, que, en un dels punts de tensió claus, que es dona en certes economies que, pel que sembla, no poden reconciliar el creixement econòmic i la capacitat de redistribució (o lluita contra la desigualtat), sigui en realitat un trade off no tan obvi, ja que altres països sí que, pel que sembla, han trobat un equilibri raonable.

Capitalisme: un sistema adaptatiu

La nostra tesi és que aquestes diferències entre capitalismes importen... i molt. Malgrat que la defensa d’aquesta tesi serà l’objectiu dels tres articles següents, volem fer un petit spoiler als nostres lectors. La premissa bàsica és que, tot i que hi ha un nucli dur de característiques compartides per totes les economies capitalistes, a la pràctica, hi ha diferències entre països (sense embuts, entre grups de països) que acaben conformant diferents varietats de capitalisme clarament diferenciables i que aquestes varietats funcionen millor, o pitjor, en funció de les característiques de l’entorn o del moment històric. Per exemple, i per esmentar una preocupació actual de màxima rellevància, les capacitats per lluitar contra pandèmies no seran les mateixes en una varietat del capitalisme que en una altra.

De fet, l’existència de varietats del capitalisme entre països apunta a un tret fonamental d’aquest sistema econòmic, la seva capacitat d’adaptació i d’evolució. Davant les crítiques dels qui entenen el sistema capitalista com quelcom monolític i immutable, una revisió històrica permet descartar aquesta visió tan estàtica, ja que, com es defensarà al nostre article final, el capitalisme actual i el del 1945 presenten moltes diferències. Per aquest motiu, i per convence’l, benvolgut lector, li demanem que ens acompanyi en els següents articles del Dossier. Endinsem-nos, doncs, en aquesta visió enriquida del capitalisme (capitalismes, en realitat) per entendre bé les causes i les conseqüències d’aquesta complexa interrelació entre tendències globals, sistemes econòmics i prosperitat.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.