• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:58
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Riscos el 2018: (geo)política i comerç internacional

Contingut disponible en
Clàudia Canals, CaixaBank Research
Clàudia Canals
13 de desembre de 2017

L’anàlisi dels riscos geopolítics i polítics s’està convertint en imprescindible per dur a terme un bon exercici de perspectives econòmiques. No en va, les tensions en aquests àmbits solen afectar de forma considerable el funcionament macroeconòmic global, així com els mercats financers, sempre espantadissos.

Segons l’índex de riscos geopolítics desenvolupat per Caldara i Iacoviello, les tensions geopolítiques han augmentat en els últims mesos (vegeu el gràfic).1 Aquests indicadors són molt útils per avaluar (i quantificar) l’impacte que pot tenir la incertesa relacionada amb la geopolítica sobre el funcionament de l’economia mundial. En efecte, aquests mateixos economistes estimen que un augment de les tensions, com les viscudes en els últims mesos, sol conduir a una disminució de l’activitat econòmica i de les valoracions dels actius, reals i financers, així com a un augment de la volatilitat financera, en bona part a conseqüència d’un increment del grau d’incertesa.

En molts casos, rere l’augment de les tensions entre països, s’amaga l’auge de forces polítiques proteccionistes, en especial als països desenvolupats. L’anomenat augment del populisme. No ens enganyem: la victòria de Macron o el fre de l’extrema dreta als Països Baixos durant la primera meitat del 2017 van alleujar els temors més extrems a Europa. Però, al setembre, l’extrema dreta va entrar al Parlament alemany per primera vegada des del 1945; a l’octubre, l’extrema dreta també va obtenir uns esplèndids resultats a Àustria, i, a la República Txeca, el multimilionari, populista i euroescèptic Andrej Babis s’ha erigit en nou primer ministre.

En general, s’ha constatat que aquests partits no han aconseguit prou suports per governar, però ja condicionen l’agenda política i, molt probablement, ho continuaran fent en els propers anys. L’àmbit en què l’auge del populisme es fa notar més és al comercial. Dos exemples ho il·lustren molt bé: el brexit i la política proteccionista que tracta d’impulsar el president Trump als EUA.

La retirada del Regne Unit d’un dels espais de lliure comerç més pròspers del planeta pot ser interpretada com un gir proteccionista per la seva banda. No obstant això, en els últims mesos, s’ha posat en evidència que la posició negociadora del Regne Unit és relativament feble i que el suport al Regne Unit cap a un hard brexit és limitat. De fet, cada vegada sembla més probable un acord que inclogui un conveni raonablement profund en termes de lliure comerç de béns i de serveis i un període de transició, procés anomenat soft brexit.2 No obstant això, la incertesa continua sent molt elevada.

A l’altre costat de l’Atlàntic, el populisme de l’«Amèrica primer» de Trump ja s’ha cobrat unes quantes víctimes: el canvi climàtic, amb l’abandonament dels EUA de l’Acord de París; l’Iran, amb les possibles noves exigències en matèria de seguretat nuclear, i també el comerç internacional, amb la retirada de l’acord comercial i d’in­­versió Transpacífic (el TPP, per les sigles en anglès). Al perímetre de la política comercial, precisament, preocupa l’evolució de les negociacions per redissenyar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès), que es van iniciar a l’estiu del 2017 i que s’estima que acabin al començament del 2018.

L’acord entre Canadà, Mèxic i els EUA, establert el 1994, va impulsar les relacions econòmiques nord-americanes. Els fluxos comercials entre els tres països van augmentar de manera substancial i es van triplicar en pocs anys, un augment molt superior a l’increment constatat a la resta del món. I, malgrat que és molt difícil desentranyar l’impacte final del tractat dels múltiples esdeveniments de l’època, com els enormes canvis tecnològics dels noranta i dels 2000 o l’entrada de la Xina en l’arena internacional, en general les estimacions apunten a un efecte netament positiu.

Un redisseny final del Tractat que pugui comportar una certa involució comercial en un bloc econòmic tan poderós com el nord-americà (que representa gairebé el 30% del PIB mundial i el 12% de les exportacions globals) afebliria la demanda global i podria fer perillar la fortalesa de l’expansió actual. A llarg termini, a més a més, aquest moviment comprometria els guanys de productivitat assolits amb els processos d’obertura, quelcom que la regió i, en especial, els EUA no es poden permetre.

En aquest sentit, creiem que s’acabarà imposant una dinàmica constructiva en el procés de renegociació del NAFTA, que permeti una modernització de l’acord. Així i tot, no es pot descartar res. En especial, perquè els EUA han deixat clar que volen canvis rellevants en les condicions del Tractat. Canvis que li permetin, entre altres coses, reduir l’important dèficit comercial que manté amb Mèxic. Canvis per afrontar la creixent competència asiàtica mitjançant modificacions en les regles d’origen, que determinen quin percentatge d’inputs intermedis procedents dels EUA, de Mèxic o de Canadà han de tenir els productes per beneficiar-se dels avantatges aranzelaris del NAFTA, i que, en l’actualitat, permeten que massa entrades no nord-americanes gaudeixin dels avantatges de la regió de lliure comerç. I canvis per disminuir les barreres existents sobre el comerç de serveis digitals. A més a més, en una mostra de la seva voluntat d’impulsar un canvi profund, han proposat una clàusula d’extinció de l’acord cada cinc anys si els tres països no el ratifiquen (Sunset Clause, en anglès). Tot i que no creiem que una proposta tan extrema fructifiqui, atesa l’elevada incertesa que provocaria, la qual, al seu torn, afectaria de forma negativa els fluxos d’inversió, sí que es podria donar una situació intermèdia, com la proposada per Mèxic fa poques setmanes, en què es revisaria la situació de l’acord cada cinc anys.

El brexit, la renegociació del NAFTA o la retirada dels EUA del TPP i del TTIP (l’acord que negociava amb la UE) poden generar la sensació que s’està entrant en una nova fase proteccionista a nivell global. Però la veritat és que, fora de les fronteres dels EUA i del Regne Unit, el procés de globalització continua avançant amb fermesa, amb diversos acords comercials multilaterals de rellevància en procés de negociació o gairebé tancats.3 Al novembre, per exemple, el Japó, Canadà i Mèxic, juntament amb la resta de països que conformaven el TPP original, van acordar mantenir el procés de negociació sense l’economia nord-americana. Els EUA eren un actor clau per dos motius. Primer, per la seva dimensió. Amb els EUA, els països sota el paraigua del TPP representaven el 40% del PIB mundial i al voltant d’una quarta part dels fluxos comercials. Sense els EUA, aquesta xifra baixa de forma notable, però continua sent rellevant. En termes de comerç, per exemple, encara constitueix el 15% de les exportacions mundials, un percentatge gens menyspreable. Segon, perquè els EUA exigien uns estàndards elevats en matèria de drets de propietat intel·lectual o en àmbits com el laboral, on, per exemple, requeria que es complissin les normes de l’Organització Internacional del Treball. No obstant això, la determinació de la resta de països de tirar endavant és políticament molt significativa, ja que envien un clar missatge a favor de continuar treballant per a una major integració comercial a nivell global. A més a més, ja han anunciat que aspiren a mantenir uns estàndards elevats en l’acord final, que s’espera que s’assoleixi en els primers mesos del 2018.

Així mateix, a Àsia, s’està forjant un nou acord comercial (el RCEP) que englobarà 16 països, entre els quals destaquen la Xina, el Japó i l’Índia, les tres economies més grans de la zona. Malgrat que el RCEP no pot ser considerat un substitut del TPP original, ja que se centra, només, en la reducció de les barreres aranzelàries en una regió on els aranzels ja són relativament baixos, la inclusió de l’Índia, una economia gran i amb aranzels encara elevats, té un potencial enorme. No cal oblidar que fa 25 anys la Xina era una economia que amb prou feines comerciava amb els seus veïns (i menys amb la resta del món) i que, en l’actualitat, és la principal potència exportadora.

Finalment, el conjunt de països que formen la UE tampoc es queda enrere i, enguany, ja ha tancat acords amb el Japó i amb Canadà i, en l’actualitat, negocia amb els quatre països fundadors del bloc Mercosur (l’Argentina, el Brasil, Paraguai i Uruguai), entre d’altres (vegeu l’esquema). En el cas del Japó, l’acord no solament constitueix una àrea de lliure comerç que rivalitza en dimensió i en abast amb el NAFTA, sinó que, a més a més, estableix estàndards i disposicions relatives al medi ambient, al mercat laboral i a la propietat intel·lectual molt completes, coherents amb l’elevat grau de desenvolupament dels dos països. En canvi, l’acord amb els països del Mercosur, tot i que rellevant per a nombrosos sectors econòmics (com l’agrícola), no aspira a ser tan ampli en matèria no aranzelària i reguladora com el del Japó o Canadà.

El centre de gravetat comercial es trasllada de l’Atlàntic al Pacífic a gran velocitat. Els EUA aspiraven a convertir les seves normatives sectorials en estàndards internacionals mitjançant els importants tractats econòmics que estava negociant i ara sembla que hi han renunciat, com a mínim temporalment. Aquest nou context ha de ser vist com una oportunitat per a la UE, que ara té més espai per influir sobre les regles del comerç global si actua amb agilitat i amb encert. La Xina no ho posarà fàcil, i, molt probablement, el que podria ser el nou president dels EUA d’aquí a tres anys tampoc.

Clàudia Canals

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. El Geopolitical Risk Index comptabilitza el nombre de paraules relacionades amb les tensions i amb els actes geopolítics als principals diaris. Per a més detalls, vegeu https://www2.bc.edu/matteo-iacoviello/gpr.htm.

2. Per a més informació, vegeu el Focus «Brexit, el camí que queda per recórrer», a l’IM10/2017.

3. En els últims anys, els grans acords multilaterals, com els que es derivarien de la finalització de la Ronda Multilateral de Doha, han generat acords multilaterals de menor dimensió.

Clàudia Canals, CaixaBank Research
Clàudia Canals
    im_1712_d2_01_ca_fmt.png
    im_1712_d2_02_ca_fmt.png