• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:58
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Polarització: el llegat de la crisi i altres forces conjunturals

Contingut disponible en
14 de maig de 2019

• La crisi financera del 2008 i les recents onades migratòries són dos dels factors conjunturals que han afavorit l’augment de la polarització política a Europa.

• La incidència de la crisi financera en el fenomen de la polarització sembla més rellevant que la de la immigració.

• Les polítiques de cohesió social podrien explicar que la influència de la immigració en la polarització sigui menor.

La polarització política és un fenomen a l’alça, en especial a les economies occidentals. Diferents tendències de caràcter estructural s’esgrimeixen com a catalitzadores d’aquest fenomen: la globalització i el canvi tecnològic i demogràfic en són algunes. Però, més enllà d’aquests elements estructurals, alguns esdeveniments conjunturals han afavorit el ràpid augment de la polarització, que, com es veu al primer gràfic, ha augmentat de forma intensa i generalitzada en l’última dècada. En concret, sembla que hi ha un consens clar a l’hora d’afirmar que la crisi financera global del 2008 i les onades migratòries dels últims anys en molts països europeus són dos dels factors que han incrementat la polarització política al Vell Continent.

De les crisis financeres a la polarització política

Diferents anàlisis empíriques demostren que l’augment de la polarització és un fenomen molt habitual després d’una crisi de caràcter financer. Per exemple, un dels articles de re­­fe­­rència en aquesta matèria, escrit per Atif Mian, Amir Sufi i Francesco Trebbi, demostra que l’augment de la polarització al Congrés nord-americà és un procés en marxa de forma ininterrompuda des de fa més de 70 anys, però també apunta que les crisis financeres l’han intensificat de forma substancial.1 Per tant, sembla que els elements conjunturals juguen un paper important en el fenomen que ens ocupa.

Més enllà del cas nord-americà, aquests mateixos autors consideren, amb una mostra d’un quart de milió d’individus d’un total de 60 països, que les crisis financeres tendeixen a radicalitzar la posició política dels votants. En particular, després d’una crisi financera, el percentatge de votants centristes i moderats disminueix, mentre que el percentatge de dretes o d’esquerres més radicals augmenta. En la mateixa línia, dos investigadors del think tank alemany Kiel Institute relacionen la crisi financera del 2008 amb l’auge dels partits populistes de dretes en la palestra política europea.2 Finalment, en una recerca en curs molt interessant sobre l’Alemanya dels anys trenta, es demostra que la crisi financera que va patir el país al començament d’aquesta dècada va contribuir de forma decisiva a ajudar a pujar el partit nacionalsocialista en el període d’entreguerres.3

La relació causal entre crisis financeres i polarització està ben fonamentada empíricament, i tot fa pensar que opera mitjançant tres canals: la pèrdua de confiança en les institucions i en la classe política establerta, els conflictes de deute que emergeixen i l’augment de la desigualtat.

En concret, seguint l’ordre assenyalat, les crisis financeres solen ser percebudes com un error de regulació i/o de les polítiques públiques. En conseqüència, això sol comportar una pèrdua de confiança en la classe dirigent i, en ultima instància, un augment del vot cap a opcions polítiques més extremes.

En segon lloc, nombrosos estudis mostren que la resolució de situacions de deute excessiu també acaba comportant un augment de la polarització política. En particular, els processos de reestructuració del deute que afecten les persones amb menys recursos tendeixen a provocar un rebuig de l’statu quo polític.

Finalment, l’increment de la desigualtat social, que sol ser especialment intens en les crisis financeres, també acaba ajudant a incrementar la polarització electoral.4

Migració i polarització

El segon factor conjuntural que empeny la polarització a l’alça és la immigració. En el cas europeu, per exemple, l’augment de la immigració (i dels refugiats) en els anys 2000 va coincidir amb un increment considerable del suport als partits contraris a aquest fenomen. En alguns països, de fet, aquesta relació ja feia alguns anys que s’observava.

Així, per exemple, Otto i Steinhardt,5 en un estudi exhaustiu sobre la ciutat d’Hamburg, documenten una relació causal entre l’augment de la immigració i l’avanç de l’extrema dreta. En concret, entre el 1987 i el 1998, la ciutat va rebre un important nombre d’immigrants, principalment refugiats i demandants d’asil. Amb la informació dels resultats electorals en 103 districtes de la ciutat per a un total de set eleccions i tenint en compte les característiques de les diferents zones de la ciutat, els investigadors demostren una relació entre l’avanç dels partits d’extrema dreta als diferents districtes i el nivell d’immigració.

Com en el cas de les crisis financeres, la relació causal entre els fluxos migratoris i la polarització política sembla provada, però els canals mitjançant els quals opera aquest vincle no sempre són compartits per tots els experts. En general, la literatura econòmica identifica quatre canals rellevants: el canal laboral, el canal dels beneficis socials, el canal no-econòmic i el canal polític.6

El canal laboral fa referència al fet que els treballadors domèstics poden percebre els immigrants com a competidors. Amb la finalitat d’eliminar una part d’aquesta competència, els votants donen suport als partits polítics antiimmigració.7

La via dels beneficis socials destaca tant la competència que exerceixen els immigrants en l’ús dels serveis públics sobre els grups de població ja establerts, com la nova redistribució de les prestacions requerides arran de l’arribada de nous ciutadans amb necessitats que poden ser molt diferents.8 De nou, el desig d’expulsar la competència encoratja el suport a les forces antiimmigració.

El canal no-econòmic emfatitza que l’arribada d’immigrants desperta una major consciència de la pròpia identitat ètnica o cultural i una hostilitat cap a les persones que són percebudes com a diferents. Aquesta conscienciació i aquesta hostilitat són aprofitades pels partits polítics amb clars discursos antiimmigració.

L'últim canal, el polític, assenyala el fet que l’entrada d’immigrants pot generar una major polarització en la mesura que l’orientació política dels individus nouvinguts difereixi de forma substancial de la de la població ja establerta. Això succeeix de forma més o menys ràpida en funció del temps que es triga a atorgar el dret al vot als nous ciutadans. Però, en qualsevol cas, es tracta d’una via molt diferent de les anteriors, ja que no genera un augment directe de les forces antiimmigració.

Abans de finalitzar l’àmbit de la immigració, és rellevant esmentar el cas específic dels refugiats i els seus efectes sobre la polarització. El motiu és que alguns estudis recents apunten a una relació feble entre aquests dos elements si es duen a terme polítiques que reforcin la cohesió social. Per exemple, entre el 2014 i el 2015, algunes regions austríaques que van rebre fluxos importants de refugiats no van patir el fort increment en el vot a l’extrema dreta que es va produir en altres regions del país. Andreas Steinmayr, investigador de la Universitat de Munic, atribueix aquest resultat als esforços duts a terme per les autoritats locals per explicar la situació dels refugiats a la població resident afectada i per incentivar el contacte entre els dos grups. Això va donar lloc al fenomen que alguns han anomenat «efecte contacte». En canvi, les regions que no van rebre refugiats només van conèixer la seva situació a través dels mitjans de comunicació i dels grups polítics de caràcter més contrari a la immigració.9

Exercici quantitatiu

Arribats a aquest punt, i per il·lustrar d’una forma senzilla el paper de la crisi del 2008 i de les recents onades migratòries en l’increment de la polarització entre les economies avançades, utilitzem l’índex de polarització a nivell de país desenvolupat per Russell J. Dalton10 i el relacionem amb la taxa d’atur, amb l’índex de Gini i amb el nombre d’immigrants.

Intuïtivament, solem identificar els països que van patir més els efectes de la passada crisi amb els que van registrar increments més elevats de la taxa d’atur. Si analitzem com van variar els dos indicadors (polarització i atur) des d’abans de la crisi fins a l’actualitat per països, observem, efectivament, que hi ha una correlació positiva entre ells (vegeu el primer panell del segon gràfic). En segon lloc, com a mesura de desigualtat, recorrem al coeficient de Gini (que reflecteix la distribució més o menys desigual dels ingressos entre els habitants d’un país)11 amb la finalitat de mostrar, precisament, el canal de la desigualtat exposat al començament. La correlació també és positiva per a les variacions de les dues mesures: els països amb increments més importants en la desigualtat són també els que han mostrat increments més elevats en l’índex de polarització (vegeu el segon panell del segon gràfic). De la mateixa manera, sembla que els fluxos d’immigració més intensos també s’associen a increments més elevats en el nivell de polarització (vegeu el tercer panell del segon gràfic).

Finalment, recorrem a un simple exercici per estimar la sensibilitat de l’índex de polarització als canvis en els factors conjunturals que acabem de definir de forma conjunta.12 Els resultats del nostre exercici apunten al fet que l’efecte de la crisi econòmica, mesurat mitjançant l’increment en els nivells d’atur i de desigualtat, explica al voltant del 35% del repunt de la polarització observat des del seu inici el 2007. Per la seva banda, en moltes ocasions, els augments en els fluxos migratoris tenen un efecte no significatiu. Això seria coherent amb la relació més feble entre refugiats i polarització que apunten algunes de les recerques esmentades.

En definitiva, l’augment de la polarització en l’esfera política europea no ens hauria de sorprendre en un entorn de fluxos migratoris considerables i, en especial, després d’una crisi financera sense parangó en la nostra memòria recent. Però la falta de sorpresa no ha de donar lloc al conformisme.

Clàudia Canals i Javier Ibáñez de Aldecoa

1. Vegeu Mian, A., Sufi, A. i Trebbi, F. (2014), «Resolving debt overhang: political constraints in the aftermath of financial crises», American Economic Journal: Macroeconomics, 6(2), 1-28.

2. Vegeu Funke, M. i Trebesch, C. (2017), «Financial Crises and the Populist Right», ifo DICE Report, 15(4), 6-9.

3. Vegeu Doerr, S., Gissler, S., Peydro, J. i Voth, H.-J. (2019), «From Finance to Fascism: The Real Effect of Germany’s 1931 Banking Crisis», CEPR Discussion Paper, núm. 12.806.

4. L’augment de la desigualtat s’observa des de fa dècades a la majoria de països avançats, però es va intensificar, a priori de forma temporal, amb la crisi financera (vegeu l’article «Polarització política: el fenomen que hauria d’estar en boca de tothom», en aquest mateix Dossier, i l’article «Desigualtat i populismes: mites i realitats», al Dossier de l’IM01/17).

5. Vegeu Otto, A. H. i Steinhardt, M. F. (2014), «Immigration and election outcomes-Evidence from city districts in Hamburg», Regional Science and Urban Economics, 45, 67-79.

6. Entre els articles que analitzen el tema per al cas europeu, paga la pena esmentar l’estudi de Card, D., Dustmann, C. i Preston, I. (2012), «Immigration, wages, and compositional amenities», Journal of the European Economic Association, 10(1), 78-119.

7. L’impacte econòmic de la immigració és molt més complex que la versió simplificada d’un shock d’oferta, ja que depèn de l’estructura productiva del país, entre altres elements (vegeu l’article «L’impacte econòmic de la immigració», al Dossier de l’IM10/16). No obstant això, aquesta simplificació és la que sol justificar la decisió de vot de molts ciutadans.

8. En els dos casos, es pot tractar d’una simple percepció. En el cas del Regne Unit, l’efecte total de la immigració sobre els comptes públics és positiu, ja que la seva contribució a través dels impostos és superior al total que reben en concepte de prestacions socials (vegeu Dustmann, C. i Frattini, T. (2014), «The fiscal effects of immigration to the UK», The economic journal, 124(580), F593-F643).

9. Vegeu Steinmayr, A. (2018), «Contact matters: Exposure to refugees and voting for the far-right», Working Paper. Per a un exemple a França, vegeu Vertier, P. i Viskanic, M. (2018), «Dismantling the “Jungle”: Migrant Relocation and Extreme Voting in France», Working Paper.

10. L’índex de polarització utilitzat mesura fins a quin punt els partits polítics d’un país són ponderats per la seva representació parlamentària. Les dades s’obtenen del Comparative Study of Electoral Systems, i, per a Espanya, Itàlia, Grècia, França, els EUA, els Països Baixos, Dinamarca i Hongria, completem l’última onada utilitzant la metodologia explicitada a Dalton, R. J. (2008), «The quantity and the quality of party systems: Party system polarization, its measurement, and its consequences», Comparative Political Studies, 41(7), 899-920.

11. Els valors alts reflecteixen una desigualtat elevada en termes d’ingressos.

12. Estimem la següent regressió en diferències: Índex de polaritzaciói,t = α + ∆ Xi,t β + ξi,t, en què la matriu Xi,t conté la taxa d’atur, el coeficient de Gini i el nombre d’immigrants per al país i en el període t. La constant α reflecteix la tendència lineal creixent (element no conjuntural) de la polarització tenint en compte, així, les possibles correlacions espúries originades per la tendència de les variables. Per comprovar la solidesa dels nostres resultats, hem estimat diferents especificacions amb la inclusió de tendències temporals especifiques per regió.

    im_1905_d4_01_ca.png
    im_1905_d4_02_ca.png
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.