• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Els efectes del gir il·liberal: poca evidència, molta preocupació

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
16 de gener de 2020

El 1972, en el sopar històric en què Richard Nixon i Zhou Enlai van sancionar la restauració de les relacions diplomàtiques entre els EUA i la Xina, algú va preguntar al mandatari xinès la seva opinió sobre la Revolució francesa del 1789. La seva resposta, després de pensar-la llargament, va ser: «És massa aviat per valorar-la». Malgrat que és probable que aquesta anècdota, com moltes que envolten les frases cèlebres, sigui d’una fiabilitat dubtosa, sí que creiem que és aplicable a una altra revolució, més silenciosa i menys mediàtica, perquè no implica barricades ni preses de la Bastilla: la que aquí hem anomenat gir il·liberal. Com defensarem tot seguit, potser encara és massa aviat per avaluar-ne els efectes, però, a diferència de Zhou Enlai, nosaltres sí que creiem que hi ha prou elements per alertar dels riscos que comporta. Anem, doncs, per parts.

Efectes del gir il·liberal: de moment, evidència escassa

Quan analitzem si el canvi en la mesura de l’il·liberalisme agregat que s’ha proposat a l’article «El gir il·liberal de la política econòmica: que parlin les dades!» del present Dossier té impacte sobre les variables macroeconòmiques clau, els resultats són poc concloents. Si l’augment del gir il·liberal es correspongués amb un empitjorament del creixement potencial, estaríem en condicions de defensar que aquest gir afecta la línia de flotació de les economies. No obstant això, no s’observa cap relació estadísticament significativa entre les dues variables. Una segona hipòtesi podria ser que l’il·liberalisme erosiona les expectatives d’inflació. Aquí, de nou, les dades no avalen aquesta premissa. Finalment, podria ser que, malgrat no llastar el creixement ni l’estabilitat dels preus, afecti el nivell de percepció de risc país? De nou, no sembla que el canvi en el nivell de risc país als països estudiats sigui causat pel gir cap a la il·liberalitat, de manera que els inversors no s’inclinen clarament a considerar amb més risc els països que més han abraçat l’agenda no liberal.

Si abandonem com a variable explicativa la nostra mesura de la il·liberalitat agregada i utilitzem les diferents mesures que aproximen el gir il·liberal per a les set dimensions esmentades (recordem-les: política de competència il·liberal, il·liberalisme macroeconòmic, restriccions al comerç internacional, restriccions a la inversió estrangera directa [IED], restriccions a la immigració, antimultilateralisme i política industrial il·liberal), els resultats amb prou feines milloren. Així, sembla que ni les expectatives de creixement a llarg termini ni la inflació han canviat a causa de variacions en el nivell d’il·liberalitat en cap d’aquestes dimensions, i sembla que només l’augment en el nivell de risc país té relació amb variacions en algunes d’aquestes dimensions. En concret, als països en què els partits han proposat als seus programes introduir mesures que restringeixen, de tota manera, la IED, s’ha apreciat un moviment en els indicadors de risc país que sembla que assenyala una valoració més negativa per part dels inversors. Així i tot, atès que la causalitat en aquest àmbit és complexa i que el nombre d’observacions és baix (és un aspecte sobre el qual molts partits i molts països no opinen en els seus programes), cal llegir amb un punt de prudència aquest resultat.

En definitiva, l’evidència empírica no és concloent pel que fa als efectes del gir il·liberal. Però menystenir els possibles efectes negatius d’aquest gir podria estar fora de lloc. Per avançar en aquesta línia, és important saber per què les dades poden amagar els riscos per a la prosperitat futura.

Per què les dades no mostren efectes significatius del gir il·liberal?

D’entrada, que no siguem capaços de constatar un efecte econòmic pot ser degut al fet que operen dos tipus de discontinuïtats entre causa (gir il·liberal) i efecte (impacte sobre l’economia). La primera seria deguda al fet que el procés de implementació de polítiques és complex. Així, un canvi en les preferències (que és el que som capaços de mesurar amb la nostra metodologia, la qual, recordem-ho, es basa en la lectura de programes electorals) podria no ser determinant perquè la política econòmica canviï en un sentit idèntic i amb la mateixa intensitat. Podria ser, per exemple, que els partits proposessin una agenda il·liberal per guanyar eleccions, però que, després, en el Govern, realitzessin una política econòmica més ortodoxa (per exemple, per pressions dels inversors internacionals o per l’existència d’un sistema institucional que exercís de contrapès de les tendències il·liberals).

Així i tot, és cert que, en general, el canvi de preferències s’acostuma a reflectir en noves polítiques econòmiques o en variacions de les existents. Fins i tot si aquest és el cas, una segona discontinuïtat entre causa i efecte podria estar actuant: ja que moltes de les mesures en què es materialitza aquest allunyament del consens liberal tenen caràcter estructural, en molts casos és probable que, senzillament, encara no hagi transcorregut prou temps perquè les noves polítiques tinguin un efecte significatiu.

Poc espai per a la complaença davant el gir il·liberal: una lectura en clau de riscos

Com s’han de llegir els resultats anteriors (o, sense embuts, la manca d’aquests resultats)? Qualsevol indici de complaença ha de ser descartat immediatament. Malgrat que l’evidència empírica no ha constatat uns efectes macroeconòmics clarament negatius, com s’ha dit, és possible que només sigui qüestió de temps que vagin emergint. A més a més, tampoc no coneixem el contrafactual: que un país apliqui una agenda il·liberal amb rotunditat i que el seu creixement potencial no es modifiqui sensiblement no ens diu res sobre què podria haver passat si s’hagués mantingut la política econòmica en coordenades liberals (podria, per exemple, haver crescut més).

Així i tot, cal posar sobre la taula una altra possibilitat, i aquesta és una conclusió que, com a economistes, ens pot incomodar: podria ser que una agenda no liberal pogués tenir efectes no tan negatius com caldria esperar. Aquí entrem en arenes movedisses intel·lectuals i cal operar amb precaució. D’entrada, cal recordar que hi ha un cert consens sobre el fet que els principis econòmics de primer ordre que hem explicitat a l’article «Formes il·liberals de política econòmica: evolució o canvi radical en relació amb el consens existent?», del present Dossier, es poden modular a diferents circumstàncies, de manera que podrien adoptar formes diferents per a països en etapes diferents de desenvolupament.

El cas més paradigmàtic, en aquest àmbit, és l’estudi dels països emergents, on es constata que molts d’ells, en particular els asiàtics, han optat per mantenir protegits certs sectors estratègics fins que han estat en condicions de resistir la competència internacional.

Però modular els principis és molt diferent d’anul·lar-los. És il·lustratiu, en aquest sentit, el cas de les polítiques econòmiques heterodoxes adoptades en diferents països de l’Amèrica Llatina en les dècades del 1970 i del 1980, o a Veneçuela ja en aquest segle, les quals van generar forts desequilibris macroeconòmics que van acabar desestabilitzant aquestes economies i generant grans pèrdues de benestar econòmic.

Així i tot, al marge d’errors de pes com els anteriors, i suposant que parlem de països amb un nivell de desenvolupament equiparable, podria ser que l’il·liberalisme funcionés econòmicament a vegades? La literatura sobre els efectes econòmics del populisme, que té paral·lelismes amb la mena de reflexió intel·lectual que plantegem aquí al lector, i que es troba només en una fase incipient de desenvolupament acadèmic, suggereix que un element clau és determinar quin tipus de restriccions eliminen les polítiques no ortodoxes.1 Una part de l’agenda de política econòmica liberal pivota sobre restriccions tecnocràtiques (un banc central independent, regles fiscals, etc.) o externes (per exemple, obrir-se als capitals internacionals implica disciplina fiscal). Si s’eliminen les restriccions fixades perquè determinats grups de poder les havien establert per al seu benefici (per exemple, no totes les maneres d’integrar-se en la globalització són neutrals, ja que hi ha l’evidència que, a vegades, reflecteixen les preferències de determinats sectors econòmics i no del conjunt de la població), llavors podria haver-hi un guany d’eficiència. Així, la paradoxa és que una mesura antiliberal podria permetre recuperar una situació que el consens liberal perseguia i que, en certa manera, havia estat pervertida.

Però, fins i tot si aquest és el cas, la qüestió de fons és que aquesta temptació d’alliberar-se de restriccions sol comportar perills i pot acabar laminant els límits que tant han costat consensuar i sobre els quals hi ha una evidència àmplia dels seus efectes beneficiosos. Només per posar un exemple molt clar: es va trigar gairebé dues dècades a aconseguir que la major part de països emergents es dotessin de bancs centrals independents, però, en canvi, s’està sacrificant aquesta independència amb una celeritat preocupant en països que, fins fa poc, eren considerats modèlics. Es juga amb foc?

A més a més, i el que segueix apunta a un risc fins i tot més greu, s’hauria de tenir en compte que la ruptura del consens liberal té conseqüències que van més enllà de l’àmbit estrictament econòmic. En una societat en què la llavor de la il·liberalitat germina, és complicat pensar que la temptació antiliberal es limitarà a l’àmbit de la política econòmica, amb el risc de deriva antidemocràtica que això comporta. La història ens recorda que, sempre que s’ha fet un gir que ha erosionat de manera apreciable les normes pluralistes, democràtiques i liberals, el camí seguit ha acabat malament. Esperem que aquest Dossier, amb el seu esforç de caracterització i de mesura, sigui una petita aportació a un debat fonamental en què no ens podem equivocar.

Álvaro Leandro i Àlex Ruiz

1. Vegeu Dornbusch, R. i Edwards, S. (1991), «The Macroeconomics of Populism in Latin American», Chicago, Universitat de Chicago, i Rodrik, D. (2018), «Is Populism Necessarily Bad Economics?», AEA Papers and Proceedings, vol. 108, pàgs. 196-199, per exemple.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    im01-20_d4_01_ca.png
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.