• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Han estat les democràcies més laxes en matèria de confinament i de testatge?

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
10 de febrer de 2021
Gráfico de barras formado por pilas de monedas de 1 y 2 céntimos de euro

Una pandèmia és una prova decisiva per a qualsevol sistema polític, però, en les condicions actuals, ho és especialment per a les democràcies. En un moment de menor suport ciutadà a la democràcia, es postula que la resposta a la COVID-19 de certs països autocràtics, la Xina en particular, ha estat més efectiva en la lluita contra el coronavirus. Però la veritat és que la qüestió, plantejada així, tergiversa la realitat. Amb les dades disponibles a la mà, sembla innegable que la Xina ha estat molt eficaç en la lluita contra la pandèmia. Testar milions de persones en pocs dies no està a l’abast de qualsevol. Però cal no oblidar que altres països clarament democràtics han estat capaços d’exhibir grans resultats en el control de la COVID-19, com en el cas exemplar de Nova Zelanda, i que altres autocràtics han brillat més aviat poc quan s’ha tractat de rebaixar el cost humà de la crisi. En definitiva, per establir un judici objectiu sobre si ser o no democràtic és un factor clau en la guerra contra el virus, cal utilitzar el rigor, en aquest cas, recorrent a una anàlisi empírica.

Com es concreta aquesta anàlisi en un tema tan complex i canviant? D’entrada, quan es contrasta el que han fet els diferents països per lluitar contra la COVID-19, es posa de manifest que, en essència i abans de disposar de les vacunes, s’han emprat tres elements: les mesures de confinament (que engloben les restriccions a la mobilitat i les mesures de distanciament social), la capacitat de testatge i de rastreig de les cadenes de transmissió i la reducció de la mobilitat que finalment es produeix. Els dos primers són instruments de política sanitària, mentre que el tercer és un resultat de les polítiques implementades.

Els confinaments i el testatge, com bé sabem, pretenen que el virus no s’estengui fora d’uns certs focus. Òptimament, cal utilitzar-los de manera conjunta: s’identifica primer l’origen del brot, es detecten els contactes i s’estableixen quarantenes o confinaments de grups petits. Desafortunadament, durant la major part del 2020, amb una capacitat de testatge i de rastreig de contactes baixa a molts països, el confinament va ser, més que selectiu, massiu.

Feta aquesta caracterització, estem en condicions de començar a plantejar-nos les preguntes clau, és a dir, les relacions entre democràcia i intensitat en l’ús dels instruments (confinament i testatge) i entre democràcia i capacitat de control de les interaccions socials (mobilitat). La primera d’aquestes qüestions serà analitzada en aquest article del Dossier, mentre que la segona serà objecte del següent article.1

Així, el que volem entendre primer és la relació entre el sistema polític i la duresa, o la laxitud, de les mesures de confinament i de la intensitat del testatge. En altres paraules, el que volem saber és, en primer lloc, si dos països afectats amb la mateixa intensitat per la pandèmia (una tessitura que mesurem pel nombre de casos en proporció de la població)2 han respost amb confinaments de diferent grau de laxitud en funció de si eren més o menys democràtics. I, en segon lloc, ens preguntarem si dos països amb el mateix grau d’afectació pandèmica han testat de manera diferent en funció del nivell de democràcia.3

A simple vista i de manera il·lustrativa, la visualització de les dades (vegeu les línies de tendència als gràfics d’aquest article) ja suggereix una relació més forta entre el nombre de casos i el nivell de duresa del confinament als països més democràtics. Mitjançant una anàlisi de regressió de panel amb controls,4 es confirma estadísticament que la resposta al primer interrogant és favorable a la democràcia: els països amb un major grau de democràcia han respost, a igualtat d’afectació de la pandèmia, amb una intensitat de confinament superior. Aquest és un resultat important, ja que contradiu la visió superficial que les democràcies han estat «febles» i que, en conseqüència, cal plantejar-se fins a quin punt és important ser més o menys democràtic.

  • 1. Vegeu l’article «Han aconseguit les democràcies un millor control de les interaccions socials?», en aquest mateix Dossier.
  • 2. És interessant plantejar-se fins a quin punt els països autocràtics poden estar reportant menys casos dels que realment s’estan produint, sigui per conveniència política (per disminuir les sospites d’ineficiència en la lluita contra la pandèmia) o perquè els sistemes de recollida de dades estan menys desenvolupats que en les democràcies (que tendeixen a ser països més avançats i amb millors sistemes estadístics). Si aquest fos el cas amb caràcter general, els resultats encara serien més favorables per a les democràcies, en el sentit que la reacció «tèbia» de les autocràcies encara ho és més a causa de la infraestimació de la gravetat de la pandèmia.
  • 3. Com a pas previ a aquesta anàlisi, s’ha estudiat si les dues variables instrumentals de salut pública (és a dir, com són d’estrictes els confinaments i el nombre de tests) han respost davant el nombre de casos. Els resultats són els esperats: les autoritats dels diferents països han reaccionat amb l’augment de la duresa dels confinaments i amb el nivell de testatge quan els casos han augmentat (i viceversa).
  • 4. La relació entre la duresa o la laxitud de les mesures de confinament, l’afectació de la pandèmia al país i el sistema polític s’analitza mitjançant la següent regressió de panel amb efectes fixos: \(Stringency_{i,t}=\alpha_0+\alpha_1Covid_{i,t}+\alpha_2\;\lbrack Covid_{i,t}\times D_i\;\rbrack+u_i+u_t+\mu_{i,t}\) on \(Stringency_{i,t}\) és una mesura de la duresa de les mesures de confinament al país i en el dia t elaborada per la Universitat d’Oxford, \(Covid_{i,t}\) és el nombre de nous casos COVID-diaris en proporció de la població del país, i \(D_i\) és una mesura del sistema polític al país del 0 al 100 de menys a més democràtic basada en una mesura de les condicions dels drets polítics i les llibertats civils en 195 països elaborada per Freedom House. El coeficient \(\alpha_2\) pot ser interpretat com la diferència en la duresa de les mesures de confinament per contrarestar l’afectació de la pandèmia en democràcies en relació amb els països autoritaris. Les dades cobreixen 102 països entre el febrer i el novembre del 2020. Aquest model segueix un plantejament similar al de Frey, C. B., Presidente, G. i Chen, C. (2020), «Democracy, Culture, and Contagion: Political Regimes and Countries Responsiveness to Covid-19», Covid Economics, 18.
Relació entre el nombre de casos de COVID-19 al país i la duresa de les restriccions en països autocràtics i democràtics

Basant-nos en el model estimat, es conclou que el factor institucional és força rellevant. Un exemple pràctic ajudarà a entendre la sensibilitat. Sent 100 el màxim nivell de democràcia possible, segons l’indicador de Freedom House, Espanya té un nivell de 92 i Colòmbia, de 55. Ara suposem que la intensitat de la pandèmia (mesurada pel nombre de nous casos per 100.000 habitants) es multipliqués per 10 (com va succeir a Espanya entre el 6 i el 13 de març, per exemple). En aquest supòsit, el resultat que presenta el model és que el canvi en el nivell de duresa seria a Espanya 1,5 punts superior al canvi a Colòmbia. Com interpretar aquest resultat? Seria l’augment en el nivell de duresa que es produiria en passar les autoritats de recomanar quedar-se a casa a fer obligatori el confinament domiciliari amb excepció de la feina, l’escola, l’exercici i les compres essencials.5 Un salt no menor, sens dubte.

El mateix resultat s’obté en utilitzar el segon instrument de política sanitària, la capacitat de testatge. Els resultats del model apunten a una resposta de les democràcies més intensa que la de les autocràcies. Com succeïa amb el grau de duresa dels confinaments, ser més o menys democràtic representa una diferència apreciable.

En definitiva, en contra del que a vegades s’ha criticat, les democràcies no han estat laxes en la lluita contra la COVID-19 en comparació amb les autocràcies. Una qüestió diferent, i de fet més transcendental, és si, a més de «dures», han estat efectives. O el que és equivalent, hem de tornar a la segona qüestió esmentada a l’inici i plantejar-nos si s’ha aconseguit el comportament social desitjat, és a dir, el control de la mobilitat. Explorarem la qüestió al següent article i serem més a prop de respondre completament la complexa pregunta de si les democràcies han estat a l’altura en aquesta gran crisi sanitària.

  • 5. L’índex que mesura la duresa de les mesures de confinament és l’agregat d’un conjunt de mètriques de distanciament social, una de les quals és el grau de les restriccions domiciliàries. Quan aquesta mètrica passa d’una simple recomanació de quedar-se a casa a una obligació de confinar-se al domicili, l’índex agregat de la duresa de les mesures augmenta en 1,5 punts.
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.