El petroli, un mercat tens i «en tensió»

Els mercats mundials de cru van començar a experimentar un major ajust cap a la meitat de juliol, a mesura que l’equilibri entre l’oferta i la demanda començava a donar signes d’inestabilitat. El nerviosisme es va incrementar després que l’Aràbia Saudita1 anunciés per sorpresa, al començament de setembre, que ampliaria la reducció voluntària –addicional als acords de l’OPEP– d’1 milió de barrils diaris (b/d) fins al final d’enguany. Amb aquesta mesura, la seva producció es mantindria al voltant dels 9 milions de b/d fins al final del 2023, el nivell més baix en diversos anys. En paral·lel, Rússia,2 aliada de l’OPEP, també va ampliar la reducció de les seves exportacions en 300.000 b/d. Les dues mesures es van sumar a les retallades ja vigents de l’OPEP i els seus aliats, que, al juny, van ampliar-les fins al final del 2024, i van coincidir en un moment en què les existències de cru i de destil·lats dels EUA3 (primer productor mundial) es trobaven en nivells excepcionalment baixos i en què la demanda global de petroli s’encaminava cap a nivells rècord,4 malgrat els dubtes sobre el creixement econòmic de la Xina.5

En els 20 primers dies de conflicte entre Israel i Hamàs, el preu del petroli, impulsat per les primes de risc vinculades a la incertesa de la guerra, s’ha encarit prop del 7% i cotitza al voltant dels 90 dòlars el barril. Així i tot, en relació amb alguns episodis passats en què les tensions geopolítiques implicaven directament països de l’Orient Mitjà, la reacció inicial del preu del barril va ser «continguda». En part, aquesta «contenció» és deguda al fet que, des de la crisi del 1973, la quota de producció de països com els EUA i Rússia s’ha incrementat en detriment de la de l’OPEP i també al fet que, en els últims anys, han millorat les rela­­cions comercials i diplomàtiques que molts països del Golf mantenen amb Israel.6

No obstant això, la situació actual ha posat en relleu un risc geopolític que amb prou feines s’ha tingut en compte en els últims anys. Ni Israel ni Palestina són productors importants de cru, però el vincle de l’Iran7 amb Hamàs ressalta els forts riscos per a l’escenari energètic davant una eventual escalada bèl·lica que inclogués més països. Arribat el cas, un dels escenaris que més inquietud desperta entre els inversors i els analistes és la participació de l’Iran en el conflicte, ja que, per la seva situació geogràfica, té domini sobre l’estret d’Ormuz, per on circula entre el 30% i el 40% del total del cru que s’exporta per via marítima (entre el 15% i el 20% de la producció mundial) i al voltant del 20%-25% del comerç marítim mundial de gas natural liquat.

A més dels esforços diplomàtics que s’estan realitzant per part de països i d’organitzacions internacionals per resoldre el conflicte, els principals actors del mercat del petroli estan intentant avançar en mesures per esmorteir els efectes que podria tenir un empitjorament de la guerra sobre els preus del cru. Els EUA han aixecat de forma temporal les sancions petrolieres sobre Veneçuela,8 si més no durant sis mesos. El seu Departament d’Energia també ha anunciat que, per pujar les reserves estratègiques, planeja comprar 6 milions de barrils a 79 dòlars el barril. D’altra banda, l’Aràbia Saudita ha manifestat que no té plans d’ampliar les retallades de producció i que disposa de prou capacitat ociosa per tornar a rellançar l’oferta. Així i tot, en el mo­­ment d’escriure aquestes línies, no semblava que els in­­versors consideressin que les mesures anunciades fossin suficients i les primes de risc aplicades als preus es mantenien elevades.

En resum, de cara a l’any vinent, tot fa pensar que els preus del barril de cru continuaran elevats. La pressió sobre les existències mundials de petroli, palpables abans de la guerra, amb tota probabilitat es mantindran, com a mínim, fins a l’inici del 2024, quan els països productors podrien recuperar les seves quotes d’extracció. De tota manera, també cal tenir en compte que la demanda de la Xina continuarà donant suport a l’augment del creixement de la demanda mundial.9 Així, els futurs apunten a preus una mica superiors als 80 dòlars en el conjunt del 2024. Així i tot, aquestes xifres són molt sensibles a canvis en la guerra al Pròxim Orient, que, si s’allarga en el temps o si s’amplia a més països, intensificaria les pressions sobre l’oferta i sobre les primes de risc dels preus futurs del barril.