• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Polarització política: el fenomen que hauria d’estar en boca de tothom

Contingut disponible en
14 de maig de 2019

• La societat s’ha polaritzat de forma notable en els últims anys. Als EUA, això es manifesta amb una major distància entre les opinions dels votants republicans i demòcrates. A Europa, hem identificat un augment dels desacords sobre temes fonamentals, com la immigració o la integració europea.

• Els partits polítics també s’han polaritzat a les economies avançades, de forma especialment intensa en l’última dècada.

El grau de polarització política d’una societat és una variable clau, que quantifica fins a quin punt l’opinió pública es divideix en dos extrems oposats. Tenir-ho en compte és molt rellevant: a mesura que augmenta la polarització, és més difícil generar consensos amplis entre grups amb sensibilitats diferents per dur a terme reformes profundes que permetin que la societat avanci. D’aquesta manera, una polarització elevada pot donar lloc a posicions irreconciliables, la qual cosa dificulta la possibilitat d’assolir acords.

Quan llegim la premsa, no és estrany tenir la sensació que la polarització ha augmentat de forma considerable en els últims anys. És realment així? Per trobar respostes, paga la pena realitzar un estudi més profund i diferenciar entre la polarització dels votants i la polarització dels partits polítics, ja que les dues no van necessàriament de bracet.

Comencem analitzant la polarització de la societat. Als EUA, s’ha generat en cercles acadèmics un debat molt aferrissat so­­bre si realment ha augmentat la polarització de l’electorat. A pri­­mera vista, es podria pensar que la resposta és negativa: se­­gons diversos estudis,1 la distribució de les preferències de la so­­cietat en diferents dimensions (econòmiques, socials i mo­­rals) s’ha mantingut molt estable en els 20 últims anys i no s’ob­­serva una radicalització significativa de les posicions.

No obstant això, si s’aprofundeix una mica més en l’anàlisi, tal com ho ha fet l’economista de Stanford Matthew Gentzkow,2 s’observa que la polarització ha augmentat. La raó és que la correlació de les preferències dels votants amb les del partit polític amb el qual s’identifiquen s’ha incrementat de forma significativa en els 20 últims anys. Dos exemples són especialment il·lustratius. Primer, fa 20 anys era relativament freqüent trobar votants republicans favorables a la immigració o votants demòcrates contraris a aquest fenomen. Segon, era molt més comú que moltes persones tinguessin visions conservadores en alguns temes (per exemple, econòmics) i liberals en altres (per exemple, socials). En canvi, en l’actualitat, els votants nord-americans han abraçat en totes les seves dimensions l’ideari del partit amb el qual simpatitzen. La conseqüència ha estat un allu­­nyament de les distribucions de preferències entre els votants dels dos partits principals (vegeu el primer gràfic) i un augment de l’antipatia cap a l’altre bàndol: el 1960, el percentatge de votants de cada partit que desaprovarien el casament del seu fill amb una persona de l’altre partit era petita, però aquest percentatge arriba ja al 20% en l’actualitat. En altres paraules, la polarització de l’electorat ha augmentat de forma clara.

Per analitzar la polarització de la societat a Europa, utilitzem l’European Social Survey (ESS), una de les enquestes més completes per valorar les inclinacions polítiques dels ciutadans europeus. Si analitzem l’evolució de la distribució de les preferències polítiques dels europeus entre el 2006 i el 2016 en un continu de 0 (extrema esquerra) a 10 (extrema dreta), observem una gran estabilitat: les preferències per les opcions més extremes han augmentat molt poc, però els canvis són menors (vegeu el segon gràfic). No obstant això, seria un error extreure con­­clusions precipitades si tenim en compte que la polarització es pot manifestar en temes concrets, tot i que no ho faci en l’es­­pectre ideològic tradicional d’un món que potser ja no respon als esquemes clàssics d’esquerra-dreta.

Així, per dilucidar el grau de polarització política, construïm un índex de desacord que mesura el grau de discrepància en la societat en temes econòmics i socials concrets. Els resultats, presentats al tercer gràfic, no deixen lloc a dubtes: en l’actua­­li­­tat, la societat presenta un grau de desacord significativament superior al del 2004 en temes tan variats com immigració, mul­­ticulturalisme, integració europea, confiança en el Parlament o satisfacció amb el Govern. L’única variable on obtenim un major consens és en la necessitat que les polítiques públiques redueixin les desigualtats, una troballa que no ens hauria de sorprendre si tenim en compte les cicatrius que va deixar la crisi econòmica del 2008.

Aquest major desacord sobre qüestions fonamentals s’ex­­pli­­ca, en part, perquè les posicions sobre alguns temes s’han alineat amb la ideologia –una explicació similar al que ha succeït als Estats Units. Així, per posar un exemple diàfan, en la qüestió migratòria, observem que, en l’actualitat, hi ha una correlació positiva significativa entre situar-se en posicions ideològiques conservadores i mostrar rebuig a la immigració, quelcom que no s’observava el 2004.

De fet, l’ESS ens dóna altres exemples interessants sobre l’aug­­ment de la polarització en la societat. Per exemple, el 2014, el percentatge d’europeus que defensaven l’enduriment de les condicions d’acollida dels refugiats era del 29%, però, el 2016, en plena onada de refugiats, aquest percentatge ja pujava al 39%. Un altre exemple: el 2016, el 18% dels europeus havien boicotejat productes en l’últim any, en relació amb el 12%
del 2010.

La mateixa societat també té una percepció d’una polarització creixent. Això es reflecteix en un estudi de camp a nivell global realitzat el 2018 per l’empresa demoscòpica IPSOS, en què el 59% dels enquestats consideraven que el seu país estava més dividit que 10 anys enrere. Aquest percentatge era sensiblement superior en països com Espanya (el 77%), Itàlia (el 73%) o els EUA (el 67%). A més a més, tal com s’observa al quart gràfic, el principal factor al qual s’atribuïa l’augment de la divisió era, precisament, les tensions entre persones pertanyents a diferents ideologies polítiques.

Amb la constatació de l’augment de la polarització dels votants, no és sorprenent comprovar que la polarització dels partits polítics també s’hagi incrementat (vegeu el cinquè gràfic). De fet, alguns acadèmics, com el politòleg nord-americà de Stanford Morris Fiorina, defensen la hipòtesi que és precisament la major polarització dels partits polítics la que ha marcat el pas i ha provocat un major distanciament entre les diferents sensibilitats de la societat. Un element destacat que podem albirar és que, a la majoria de països, s’ha produït un augment especialment intens de la polarització dels partits polítics en els 10 últims anys. Als països avan­­çats, per exemple, la polarització dels partits polítics ha passat de 3,5 punts el 2007 a 4,1 punts el 2017; perquè el lector se situï, el 2002, un parlament poc polaritzat com l’alemany tenia un índex de 2,7 punts i, el 2017, una França altament polaritzada entre Macron i Le Pen tenia un índex de 5,1 punts.

Abans d’acabar aquest article, és interessant aprofundir en la caracterització de l’augment de la polarització política que hem constatat en la societat. Podem ja identificar dos patrons geogràfics que són molt simptomàtics i que, a causa del seu caràcter estructural, conviden a pensar que la polarització política ha vingut per quedar-se.3 D’una banda, s’ha documentat que, als EUA, els votants viuen en l’actualitat envoltats de persones amb la mateixa afinitat política, la qual cosa ha generat grups més homogenis: el 1976, menys del 25% dels ciutadans nord-americans vivien en districtes en què es produïen victòries aclaparadores per a un dels candidats, mentre que, el 2004, el percentatge ja pujava gairebé al 50%.4 De l’altra, cada vegada hi ha més evidències de l’existència d’una bretxa entre el comportament electoral i les preferències i els valors de les persones que viuen en zones rurals i en zones urbanes, tant als EUA com a Europa. Als EUA, per exemple, les persones que viuen en zones rurals consideren que el 73% de les persones que habiten en aquestes zones comparteixen els seus mateixos valors, però que només els comparteixen el 41% dels residents urbans.5 A Europa, hi ha diversos estudis que documenten patrons de vot clarament diferents al camp i a la ciutat, i un exemple especialment potent s’ha produït en la distribució geogràfica del vot britànic arran del referèndum del brexit del 2016.6

En definitiva, la política està en voga i si hi ha un fenomen que destaca avui dia és l’elevada polarització política que observem. Es tracta d’un fenomen que s’ha incubat a poc a poc i que, en l’actualitat, és una realitat consolidada que no sembla que s’hagi d’esvair a curt termini. La major polarització pot incrementar l’interès i el compromís de molts ciutadans amb la política, però també pot dificultar l’assoliment dels consensos necessaris per dur a terme reformes estructurals. Per aquest motiu, aquest fenomen és una de les pedres angulars de l’ecosistema polític actual.

Javier Garcia-Arenas

1. Per a més detalls, vegeu Fiorina Morris, P. i Abrams, J. S. (2008), «Political Polarization in the American Public», Annual Review of Political Science, 11.563-588.

2. Vegeu Gentzkow, M. (2016), «Polarization in 2016», Document de Treball de la Universitat d’Stanford.

3. Per a una anàlisi en profunditat dels factors estructurals, vegeu l’article «Les arrels profundes de la polarització, o sobre la necessitat de recuperar el relat perdut», d’aquest mateix Dossier.

4. Vegeu Bishop, B. (2008), «The Big Sort: Why the Clustering of Like-Minded America is Tearing Us Apart», Editorial Houghton Muffin.

5. Vegeu Bialik, K. (2018), «Key findings about American life in urban, suburban and rural areas», American Pew Research.

6. Vegeu Jennings, G. i Stoker, G. (2017), «Tilting Towards the Cosmopolitan Axis? Political Change in England and the 2017 General Election», The Political Quarterly.

    im_1905_d3_01_ca.png
    im_1905_d3_04_ca.png
    im_1905_d3_02_ca.png
    im_1905_d3_05_ca.png
    im_1905_d3_03_ca.png