• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:58
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

El gir il·liberal de la política econòmica: que parlin les dades!

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
16 de gener de 2020

En els últims anys, hi ha la percepció que han proliferat polítiques econòmiques, i plantejaments polítics en general, que s’allunyen del que podríem anomenar el consens liberal, és a dir, d’una sèrie d’elements sobre els quals economistes i decisors de política econòmica havien convergit en la valoració que eren els preferibles per millorar les perspectives econòmiques (vegeu l’article «Formes il·liberals de política econòmica: evolució o canvi radical en relació amb el consens existent?», en aquest mateix Dossier). No obstant això, per constatar si aquesta percepció és una realitat, cal trobar una manera de quantificar de la forma més rigorosa possible aquest canvi cap a polítiques més il·liberals. Precisament, aquesta serà l’ambició d’aquest article, que proposa una mesura explícita del gir il·liberal que permetrà explorar quins àmbits o quines àrees de política econòmica s’han allunyat més del consens liberal.

Delimitar i quantificar el gir il·liberal

Tal com s’ha esmentat a l’article precedent d’aquest Dossier, tot i que distingir una política econòmica liberal d’una altra il·liberal és factible en teoria, a la pràctica, la distinció no és senzilla, i, a més a més, els biaixos ideològics són difícils d’eliminar. Per afrontar aquesta dificultat, una possibilitat és «traduir» les propostes polítiques a alguna mesura quantitativa. Aquest és l’exercici que realitzen els economistes De Bolle i Zettelmeyer (2019). Aquest exercici permet mesurar fins a quin punt són o no liberals els programes electorals dels partits que participen en les eleccions legislatives anteriors i posteriors a la Gran Recessió del 2008-2009 en un grup ampli de països.1 Aquesta mesura es construeix a partir de l’avaluació de les diferents propostes econòmiques dels partits contendents mitjançant l’assignació d’un valor numèric en funció del seu grau d’il·liberalitat.2 En el present Dossier, s’ha utilitzat la informació disponible en aquest exercici de De Bolle i Zettelmeyer de manera que permeti il·lustrar les qüestions que ens interessen, és a dir, la forma en què es materialitza el gir il·liberal, les seves causes i els seus efectes.

En concret, s’han utilitzat set dimensions de polítiques econòmiques introduïdes per aquests economistes per «traduir» els principis de primer ordre definits en el primer article del Dossier a àmbits concrets. Aquesta equivalència és:

El distanciament del principi que anomenem «mercats competitius de factors productius i de béns i serveis» es valida mitjançant l’anàlisi de la dimensió de política econòmica que s’anomena «política de competència il·liberal».

El replantejament del marc macroeconòmic i institucional tendent a l’estabilitat es concreta en la dimensió «il·liberalisme macroeconòmic».

El qüestionament de la integració en els fluxos globals de béns, serveis i factors com a via per crear prosperitat s’explora mitjançant quatre dimensions: «restriccions al comerç internacional», «restriccions a la inversió estrangera directa (IED)», «restriccions a la immigració» i «antimultilateralisme».

L’enfrontament al principi de polítiques d’oferta liberals s’avalua mitjançant la dimensió «política industrial il·liberal».

Per a cada dimensió, s’obté una mesura que aproxima el grau d’il·liberalitat present en les propostes polítiques dels diferents partits de cada país, ponderats per la seva quota de vot en les eleccions. Finalment, fent una mitjana dels resultats de les set dimensions a cada país, s’obté una mesura agregada d’il·liberalitat.

Quins àmbits expliquen el canvi cap a una agenda de polítiques més il·liberals?

Així, doncs, ara estem en condicions de respondre la qüestió de com s’ha materialitzat el gir il·liberal. Quan s’analitzen les dimensions esmentades, una primera constatació és que totes elles, llevat de les restriccions a la IED, s’han allunyat del liberalisme.3 La gradació d’aquest moviment cap a la il·liberalitat es força heterogènia, i és més apreciable el que s’ha produït en els àmbits d’il·liberalisme macroeconòmic i de restriccions a la immigració, seguits a una certa distància pels canvis en les dimensions de política industrial il·liberal i de restriccions al comerç internacional. Cal destacar que es tracta de dimensions centrals en l’actual consens ortodox de política econòmica, ja que engloben qüestions com tenir un marc d’estabilitat macroeconòmic suficient (que inclou aspectes clau, com disposar d’un banc central independent) o l’assumpció que la integració en l’economia i les finances globals és una via clau per a la prosperitat.

Una pregunta lògica en aquest moment de la discussió és tractar de guanyar sensibilitat sobre fins a quin punt els canvis quantitatius en el mesurament de la il·liberalitat són elevats o no. Sense prou context temporal (desafortunadament, no es disposa d’una història d’eleccions dilatada), el que sí que es pot comparar és la distància entre països i extreure’n certa informació. En concret, si triem els EUA, un país que de manera clara podem associar històricament amb el consens liberal, i els comparem amb la Xina, un estat que podem qualificar d’il·liberal sense gaires discussions, la diferència en el grau d’il·liberalisme agregat (la mitjana de les set dimensions) és de 0,9 punts. Per tant, l’empitjorament de 0,2 punts en l’índex agregat i per a un conjunt ampli de països en un període relativament curt no hauria de ser vist amb complaença.

Països avançats i emergents, dos mons cada vegada més similars a nivell agregat, però encara una mica diferents en funció de l’àmbit

La conclusió anterior guanya força quan s’analitzen les diferències observades entre els països avançats i els emergents. Així, el gir il·liberal es materialitza amb escasses diferències entre els dos grups, si més no a nivell agregat, de manera que la bretxa en el grau d’il·liberalitat entre avançats i emergents es manté estable en un context en què augmenta. Així i tot, les dimensions afectades sí que són una mica diferents: mentre que, als països més desenvolupats, els àmbits amb més canvis són les polítiques d’immigració, l’antimultilateralisme i les restriccions al comerç internacional, als emergents, els dos principals àmbits són el de l’il·liberalisme macroeconòmic i el de la política industrial.

Pel que fa a països individuals, cal assenyalar que els països més il·liberals són Rússia, l’Índia, Itàlia, la Xina i Sud-àfrica. Llevat del cas de la Xina, on el grau d’il·liberalisme ha reculat de forma significativa en el període estudiat, els altres quatre estats se situen entre els que més han vist augmentar l’il·liberalisme. En sentit contrari, els països més liberals són, en aquest ordre, Corea del Sud, el Japó, el Canadà, Austràlia i els EUA. Als tres primers, l’il·liberalisme ha disminuït, mentre que, als dos últims, ha augmentat, tot i que no gaire.

La ideologia importa i s’expressa en dimensions diferents

Quan s’analitzen les preferències expressades en els programes electorals i la seva tendència cap a un major grau d’il·liberalisme, es constata, com era d’esperar, que les diferències entre el que, de manera simplificada, anomenaríem esquerra i dreta són notòries. Així, d’entrada, les dades apunten al fet que els partits d’esquerres tendeixen a girar de forma més apreciable cap a l’il·liberalisme que els de dretes. Aquí el lector podria plantejar que possiblement els de dretes ja eren més il·liberals abans del període estudiat (és a dir, que els d’esquerres tenien més marge per allunyar-se del liberalisme). No obstant això, les dades disponibles suggereixen que no hi ha una relació clara entre el nivell d’il·liberalisme dels partits i el canvi observat en els últims anys.

No solament els partits d’esquerres han tendit més cap a l’il·liberalisme que els de dretes, sinó que les dues opcions ideològiques han fet el trajecte cap a l’il·liberalisme emfatitzant àmbits diferenciats: mentre que l’esquerra ha pivotat sobre les dimensions de restriccions al comerç internacional i l’il·liberalisme macroeconòmic, la dreta s’ha centrat en les restriccions a la immigració i a la IED.

En definitiva, a més de constatar el viatge cap a l’il·liberalisme en les polítiques econòmiques, aquesta revisió de les dades llança una gran conclusió: més enllà de la mena de país i de la ideologia dels partits, hi ha notables diferències en funció de l’àmbit de política econòmica que s’analitzi. Aquest serà l’àmbit analític fonamental per establir de forma raonablement rigorosa les causes profundes de l’allunyament del consens liberal. Segueixi’ns, doncs, en el següent article, fins al cor de l’estudi dels determinants del gir il·liberal.

Álvaro Leandro i Àlex Ruiz

1. Específicament, De Bolle i Zettelmeyer (2019) analitzen, per a cada país del G-20, els programes dels partits que participen en eleccions abans (celebrades entre el 2004 i el 2007) i després de la Gran Recessió (s’evita l’elecció que segueix a la crisi, per capturar millor les preferències més permanents, de manera que la majoria se celebren entre el 2014 i el 2017). Vegeu De Bolle, M. i Zettelmeyer, J. (2019), «Measuring the Rise of Economic Nationalism», Working Paper, 19-15, Peterson Institute.

2. L’escala va d’1 a 5 i s’assigna 1 a les propostes polítiques netament liberals i 5 a les clarament il·liberals. Un exemple de valoració pot aclarir la metodologia: en l’àmbit de la política de competència, si un partit proposa que els càrtels són il·legals i que és imprescindible una autoritat independent en matèria de competència, aquesta mesura es valorarà amb un 1, mentre que, si un altre proposa abolir aquesta autoritat per fomentar càrtels o monopolis i crear així «campions nacionals», es posarà una nota de 5.

3. En el cas de les restriccions a la IED, cal esmentar que és una dimensió per a la qual només una minoria de partits expressen les preferències, de manera que no s’hauria de llegir en excés aquesta situació atípica.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    im01-20_d2_01_ca.png
    im01-20_d2_02_ca.png
    im01-20_d2_03_ca.png
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.