• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

L’amenaça del proteccionisme en l’economia mundial

Des del començament del 2018, l’Administració Trump ha adoptat un to més bel·ligerant en l’àmbit comercial: per exemple, entre altres accions, ha augmentat els aranzels sobre les importacions xineses per valor de 250.000 mi­­lions de dòlars, ha inclòs Huawei dins la llista d’empreses que necessiten l’aprovació governamental en la compra de tecnologia nord-americana i estudia mesures sobre les importacions del sector automobilístic.

Contingut disponible en
12 de juliol de 2019
guerra-comercial-usa-xina
  • Les tensions comercials entre els EUA i la Xina són un risc per al creixement, tant per als EUA i la Xina com per al món.
  • Sota un escenari de tensions aranzelàries mitjanes, estimem que el creixement anual mitjà del món en els tres propers anys podria ser 3 dècimes inferior al previst (del 3,1%, en relació amb el 3,4%), a conseqüència, en bona part, d’una major incertesa.
  • Sota un escenari de tensions aranzelàries altes, el creixement podria ser 8 dècimes inferior al previst (el 2,6%), amb una contribució equitativa del canal comercial i del d’incertesa.

Des del començament del 2018, l’Administració Trump ha adoptat un to més bel·ligerant en l’àmbit comercial: per exemple, entre altres accions, ha augmentat els aranzels sobre les importacions xineses per valor de 250.000 mi­­lions de dòlars, ha inclòs Huawei dins la llista d’empreses que necessiten l’aprovació governamental en la compra de tecnologia nord-americana i estudia mesures sobre les importacions del sector automobilístic. Així ho mostra el gràfic següent.

Cotizaciones bursátiles de empresas estadounidenses

De forma directa, els aranzels adoptats representen un petit percentatge del comerç mundial (menys del 3%).1 Però les seves conseqüències econòmiques van més enllà i es transmeten mitjançant la incertesa i la distorsió de les cadenes de valor global. Tot seguit, analitzem i quantifiquem l’impacte econòmic de les tensions comercials entre els EUA i la Xina.

  • 1. Fa referència al total d’exportacions de béns afectades pels aranzels des del 2018 sobre el total d’exportacions de béns a nivell mundial. Segons les dades de l’FMI i de l’US Foreign Trade.
Els efectes del proteccionisme sobre l’activitat econòmica

L’augment del proteccionisme per part dels EUA afecta l’activitat econòmica del país mateix i del món a través de diferents canals:

1. Canal comercial (o directe). Un augment aranzelari en­­careix el preu de les importacions (procedents de la Xina en el cas de l’actual escalada proteccionista) i comporta un augment en els preus que paguen els consumidors i les empreses nord-americanes. Aquests preus més alts impacten negativament en el consum i en la inversió i, en conseqüència, en l’activitat econòmica del país «proteccio­­nista».

Certs elements, però, poden exacerbar o pal·liar aquest impacte directe sobre els EUA i fer que repercuteixi en altres economies:

  • L’augment dels ingressos fiscals, gràcies als nous aranzels, pot compensar una part de l’efecte negatiu, tot i que la seva magnitud sol ser petita.
  • Els exportadors xinesos podrien reduir els preus (disminuint el marge de beneficis), la qual cosa comportaria un menor impacte negatiu en els consumidors i en les empreses nord-americanes. Això, però, no ha succeït en l’actual escalada aranzelària, on la major part de l’impacte negatiu l’han encaixat els consumidors dels EUA. Segons un estudi recent, les mesures actuals li costaran a les llars nord-americanes una mitjana de 620 dòlars anuals.2
  • Si es produeix una substitució del consum de béns importats per béns produïts domèsticament, s’impulsa l’activitat econòmica del país (en detriment de l’activitat del país originalment importador, la Xina en aquest cas).3 Això, però, té un cost a nivell global, ja que se substitueix cap a productors menys eficients.
  • En termes nets, les estimacions suggereixen que l’efecte positiu sobre l’activitat econòmica nord-americana és inferior a aquest efecte negatiu directe. Una de les raons és que, com ha succeït en la situació actual, els països estrangers que són objecte de la pujada aranzelària acostumen a activar mesures semblants sobre els EUA.
  • De forma temporal, pot ser que alguns països es vegin beneficiats, ja que, davant l’augment de preus d’algunes importacions xineses, els consumidors i les empreses dels EUA poden substituir una part d’aquestes compres amb importacions d’altres països (més barates, postaranzels). Es produiria el que es coneix com efecte «desviament comercial», quelcom que, d’altra banda, és cada vegada menys important en un món on proliferen les cadenes de valor globals.

2. Canal incertesa (o indirecte). Davant un escenari més incert, les llars solen ajornar les decisions de despesa i les empreses ajornen les decisions d’inversió: es produeix una situació de wait and see que deprimeix l’activitat econòmica de forma global. Així mateix, un clima d’incertesa elevada sol empènyer a l’alça els costos de finançament de les llars i de les empreses. Això, de nou, afecta les decisions de despesa i d’inversió i, en última instància, impacta de forma negativa sobre l’activitat econòmica.

  • 2. Vegeu Amiti, M., Redding, S. J. i Weinstein, D. (2019), «The Impact of the 2018 Trade War on US Prices and Welfare», National Bureau of Economic Research, núm. w25672. I l’actualització numèrica més recent al Blog de la Reserva Federal de Nova York («New Xina Tariffs Increase Costs to U. S. Households», Liberty Street Economics, 23 de maig del 2019).
  • 3. El tipus de canvi també és un element que cal tenir en compte. Així, si el iuan es deprecia (com ha succeït, el 9,5% enfront del dòlar des de l’abril del 2018), l’efecte dels aranzels sobre els consumidors nord-americans és menor. En canvi, una apreciació del dòlar (com la succeïda, del 7,4% en relació amb una cistella àmplia de divises) deprimeix la demanda estrangera d’exportacions nord-americanes.
Impacte del proteccionisme sobre l’activitat econòmica
Estimacions de l’impacte de les tensions comercials

La multiplicitat de mecanismes presentats implica que, per estimar l’impacte econòmic d’una escalada protec­­cionista com la que podria arribar a succeir entre els EUA i la Xina, sigui necessari utilitzar models d’equilibri general. És a dir, models que intenten capturar totes les rela­­cions d’oferta i demanda que es produeixen als diferents mercats a nivell de país i també entre països. A la taula resum, presentem els resultats als quals, amb aquest tipus d’exercici, han arribat l’FMI, el Banc d’Anglaterra (BoE) i el Banc Central Europeu (BCE).4 En els tres casos, es té en compte tant l’impacte directe a través del canal comercial com l’impacte indirecte d’un clima de major incertesa.

Aquest últim canal, el de la incertesa, és segurament el més rellevant en una situació com l’actual (de mesures proteccionistes encara relativament moderades en termes globals, però de moltes amenaces), però, al seu torn, també és el més difícil de calibrar. Per aquest motiu, complementem les simulacions de les institucions anteriors amb una anàlisi pròpia. En concret, les nostres estimacions suggereixen que, pel que fa a un escenari en què les dues potències arriben a un acord en els propers mesos, un repunt de la incertesa semblant al que va succeir el 2018 comportaria unes taxes de creixement del PIB mundial 2 dècimes inferiors al previst sota aquest escenari d’acord.5 Uns shocks considerablement superiors als ocorreguts el 2018 comportarien unes taxes d’avanç 4 dècimes anuals per sota del que es preveu (a conseqüència del canal indirecte).6

A partir d’aquesta anàlisi d’incertesa i dels resultats de les simulacions de l’FMI, del BoE i del BCE comentades, construïm dos escenaris adversos per a l’evolució del conflicte comercial entre els EUA i diferents socis comercials en el període 2019-2021, és a dir, tres anys (vegeu l’últim gràfic):

  • Escenari d’aranzels mitjans. Comporta un nivell protec­­cionista lleugerament superior al que s’ha produït fins al moment. Sota aquest context, el creixement mitjà anual del PIB global en el període 2019-2021 se situaria en el 3,1%, en relació amb el 3,4% previst per CaixaBank Research. Això seria conseqüència, principalment, del canal incertesa (amb 2 dècimes). Per països, l’impacte als EUA i a la Xina seria substancialment superior a l’impacte a la zona de l’euro. I és que, a Europa, mentre el canal incertesa seria clarament negatiu, el canal comercial es podria veure afavorit pel que hem descrit com «desviament comercial». No obstant això, a mesura que les tensions comercials es van intensificar al llarg del 2018, Europa va patir un alentiment rellevant del creixement (del 0,7% intertrimestral el 4T 2017 al 0,2% el 4T 2018). En aquest sentit, no sembla que aquest efecte de «desviament comercial» s’hagi notat fins al moment.
  • Escenari d’aranzels alts. Suposa una escalada proteccionista molt superior a l’actual, amb mesures en totes les importacions nord-americanes i una resposta del mateix calibre contra els EUA per part dels països afectats. En aquest cas, el creixement mitjà anual del PIB global en el període 2019-2021 es podria moderar fins al 2,6% (8 dècimes per sota de l’escenari previst). En aquest cas, el canal comercial i el d’incertesa contribuirien amb la mateixa proporció a l’alentiment del creixement. De nou, els EUA i la Xina serien les economies més afectades, tot i que ho seria més la nord-americana, ja que s’hi centrarien totes les rèpliques aranzelàries dels socis comercials.
  • 4. Vegeu FMI (WEO, octubre del 2018), ECB - Economic Bulletin Issue 3/2019, «The economic implications of raising protectionism: a euro area and global perspective», i Banc d’Anglaterra (discurs de Mark Carney del 5 de juliol del 2018).
  • 5. En el nostre escenari central, suposem que les dues potències assoleixin un acord durant la segona meitat del 2019 o començament del 2020. L’acord, possiblement, conté mesures molt concretes sobre productes perquè se’n pugui controlar el compliment (es tractarà d’un document altament tècnic). Així mateix, també preveiem certs elements en l’àmbit de la transferència tecnològica i de la propietat intel·lectual. L’acord, però, no comportarà la retirada immediata dels aranzels establerts fins a aquest moment, sinó que la reversió serà gradual.
  • 6. Prenem l’índex d’incertesa de política econòmica global desenvolupat per Steven J. Davis («An Index of Global Economic Policy Uncertainty», Macroeconomic Review, 2016) a partir de l’anàlisi desenvolupada per Baker, Bloom i Davis. S’estima un vector autoregressiu (VAR) de tercer ordre amb dades trimestrals del creixement del PIB global, de l’IPC global, del tipus d’interès global a curt termini (3 mesos) i de l’índex d’incertesa de política econòmica global (GEPU, per les sigles en anglès). L’índex GEPU reflecteix la incertesa global mesurada en la freqüència relativa de notícies i d’articles de diaris que contenen termes relacionats amb l’economia, la incertesa, la política i les polítiques públiques en un conjunt de països que representen dos terços del PIB mundial.
Escenari de creixement del PIB

L’escalada aranzelària plantejada, però, preocupa més enllà dels efectes negatius a curt i a mitjà termini. I és que el gran temor és que aquesta escalada desemboqui en mesures proteccionistes de caràcter no aranzelari que afectin més directament el comerç i la inversió internacionals, com les restriccions a empreses tecnològiques estrangeres, amb impactes que podrien ser més severs tant a nivell econòmic com institucional. Així mateix, a llarg termini, tots aquests obstacles econòmics són un peatge a la productivitat, ja que posen barreres a la difusió del coneixement i a l’establiment d’economies de xarxa, claus en un món cada vegada més digital.

    im_1907_f2_01_ca.png
    im_1907_f2_02_ca.png
    im_1907_f2_03_ca.png