• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Han aconseguit les democràcies un millor control de les interaccions socials?

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
10 de febrer de 2021
Gráfico de barras formado por pilas de monedas de 1 y 2 céntimos de euro

Ara com ara, hem recorregut la meitat del camí en el nostre intent de respondre la pregunta de si les democràcies se’n surten millor o pitjor en la lluita contra la pandèmia. En l’article anterior,1 hem presentat evidència empírica que, almenys, no han estat febles. Al contrari, han estat més «agressives» a l’hora d’establir confinaments més rigorosos i han estat més ambicioses en la intensitat del testatge. No obstant això, el que en realitat ens interessa no és la duresa, sinó l’efectivitat. Podria ser que les democràcies siguin més agressives en les polítiques sanitàries anti-COVID perquè són força ineficaces a l’hora d’obtenir el comportament social desitjat, és a dir, la reducció de la mobilitat (que, com sabem, propicia la disminució dels contactes socials i la ruptura de les cadenes de contagi). Aquesta és una pregunta força més complexa que la que ens ha ocupat a l’article anterior, ja que intervenen, potencialment, més factors. Per tant, anem pas a pas.

En termes concrets, la pregunta que ens interessa respondre és la de si, amb la mateixa intensitat de confinament o de testatge, dos països amb un grau diferent de democràcia han obtingut reduccions diferents de mobilitat de la població.2 De nou, el resultat de la nostra anàlisi empírica és favorable als països democràtics. El comportament desitjat (reducció de la interacció social i de la mobilitat) s’ha donat més3 als països més democràtics amb el mateix nivell d’aplicació dels instruments.4

  • 1. Vegeu l’article «Han estat les democràcies més laxes en matèria de confinament i de testatge?», en aquest mateix Dossier.
  • 2. S’ha realitzat una primera anàlisi, preliminar, per determinar si l’augment del grau de confinament es correspon amb una disminució de la mobilitat mitjançant la següent regressió de panel amb efectes fixos: \(Mobilitat_{i,t}=\alpha_0+\alpha_1Stringency_{i,t}+u_i+u_t+\mu_{i,t}\) on \(Mobilitat_{i,t}\) és una mesura de la reducció de la mobilitat al país i en el dia t en relació amb l’any anterior elaborada per Google, i \(Stringency_{i,t}\) és una mesura de la duresa de les mesures de confinament elaborada per la Universitat d’Oxford. L’anàlisi de regressió confirma la relació prevista, i, per tant, a mesura que augmenta el rigor en les mesures de confinament, més gran és la disminució de la mobilitat. En definitiva, l’instrument triat pels països «funciona» per obtenir el resultat social desitjat.
  • 3. La diferència favorable als països democràtics és relativament petita en magnitud (vegeu el primer gràfic), però els resultats són estadísticament significatius.
  • 4. Per realitzar aquesta anàlisi, s’afegeix a la regressió descrita a la nota 1 una interacció entre \(D_i\), una mesura del sistema polític al país que va de 0 a 100, basada en dades de Freedom House, i \(Stringency_{i,t}\). En aquesta regressió, \(Mobilitat_{i,t}=\alpha_0+\alpha_1Stringency_{i,t}+\alpha_2\;\left[Stringency_{i,t}\times D_1\right]+u_i+u_t+\mu_{i,t}\), el coeficient \(\alpha_2\) pot ser interpretat com la reducció diferencial de la mobilitat, per a un mateix nivell de duresa de les mesures de contenció, en democràcies en relació amb els països més autoritaris. S’obté un coeficient significatiu i un \(R^2\) de 0,645.
Relació entre la mobilitat i la duresa de les restriccions en països menys i més democràtics

Aquesta relació, però, només és de primer nivell. Hem vist a l’article inicial del Dossier que la valoració que es pugui fer del funcionament de la democràcia engloba tres aspectes diferents: el pròpiament polític, el de la capacitat estatal i el cultural. Vegem, per tant, si el que hem interpretat com a bon comportament dels països més democràtics per reduir la mobilitat podria ser degut, en efecte, al grau d’eficiència de les polítiques públiques o al tipus de comportament sociocultural més prevalent, és a dir, la tendència cap a l’individualisme o cap al col·lectivisme (entenent que, en el primer cas, cal ser més estrictes amb els instruments, ja que el grau de «disciplina» social és previsiblement menor).

Amb aquestes sofisticacions, els resultats es mantenen. En primer lloc, quan tractem d’explicar la mobilitat en funció del grau de democràcia i de la capacitat estatal, constatem que, com era d’esperar, a mesura que s’incrementa la capacitat administrativa d’implementar les polítiques públiques, més severa és la reducció de la mobilitat. Segons els nostres resultats, per exemple, si augmenta en 10 punts l’índex de la duresa de les mesures de confinament (definit entre 0 i 100) en dos països idèntics, però un d’ells amb la capacitat administrativa d’Espanya i un altre amb la de Colòmbia (que és significativament inferior), l’índex de mobilitat cauria uns 5,6 punts en relació amb l’any anterior al país amb més capacitat administrativa, mentre que només cauria uns 5,1 punts al segon país, en igualtat de condicions. Malgrat el control per la capacitat estatal del país, el fet de ser més democràtics es continua correlacionant de manera positiva amb el comportament social desitjat, és a dir, amb la disminució de la mobilitat.5

Quelcom semblant succeeix amb els elements socioculturals, i, en concret, amb la tendència a ser més o menys individualista, dels països.6 En termes generals, a mesura que augmenta el grau d’individualisme –i sempre tenint en compte el grau de confinament–, el resultat és més negatiu en termes de control de la mobilitat. Repetint l’exercici anterior, la mobilitat cauria uns 6,7 punts en un país amb el grau d’individualisme d’Espanya (51/100) i cauria només uns 6,1 punts en un país amb el grau d’individualisme dels EUA (91/100). Té un cert sentit, ja que les societats en què l’element col·lectiu o la importància del grup són més elevats, la disciplina esperada també és superior a la de les societats més individualistes. Ara bé, quan incloem en l’anàlisi el grau de democràcia, tornem a obtenir que les democràcies són més efectives a l’hora d’aconseguir la disminució de la mobilitat.

  • 5. Se li afegeix a la regressió descrita en la nota anterior una interacció entre \(Stringency_{i,t}\) i \(Eff_{i}\), una mesura de la capacitat estatal elaborada pel Banc Mundial, de manera que la regressió final és: \(Mobilitat_{i,t}=\alpha_0+\alpha_1Stringency_{i,t}+\alpha_2\;\lbrack Stringency_{i,t}\times D_1\rbrack+\alpha_3\;Stringency_{i,t}\times Eff_i\rbrack+u_i+u_t+\mu_{i,t}\). S’obtenen coeficients significatius per a \(\alpha_2\) i per a \(\alpha_3\) i un \(R^2\) de 0,736.
  • 6. L’impacte de la cultura en la relació entre la duresa de les mesures de contenció i la reducció de la mobilitat a cada país s’analitza mitjançant la següent regressió de panel amb efectes fixos: \(Mobilitat_{i,t}=\alpha_0+\alpha_1Stringency_{i,t}+\alpha_2\;\lbrack Stringency_{i,t}\times Individualisme_i\;\rbrack+u_i+u_t+\mu_{i,t}\), on \(Individualisme_{i}\) és una mesura de la cultura individualista/col·lectivista al país, segons una anàlisi de Hofstede (2001). S’obté un coeficient significatiu per a \(\alpha_2\) i un \(R^2\) de 0,779.
Relació entre la mobilitat i la duresa de les restriccions en països menys i més individualistes

O, en altres paraules, malgrat que els estats amb una major capacitat per implementar polítiques de manera eficaç i els països amb tendències més col·lectivistes han estat millors en el control de la mobilitat, fins i tot quan incorporem aquests factors, les democràcies ho continuen fent millor que les autocràcies.

Volen dir aquests resultats que les democràcies han salvat els mobles i poden descansar? És evident que no. D’entrada, el drama humà que estem vivint no permet aquesta complaença. Però, a més a més, haver-ho fet millor en termes relatius pot no ser suficient de cara al ciutadà. Exercicis com el presentat en aquest article, ben divulgats, haurien d’ajudar a fer una lectura menys maniquea de l’estat real de la democràcia. Però no ens enganyem, la ciutadania expressarà el seu descontentament amb la resposta de les democràcies basant-se en elements molt més transcendents que l’esforç, obligat i necessari, dels economistes i dels tècnics a l’hora d’interpretar el món de forma adequada. El que en definitiva decantarà el judici de la història és situar aquesta crisi sanitària en el context més ampli de la crisi política. O el que és el mateix, intentar aclarir una mica la qüestió de si la pandèmia pot actuar com a revulsiu de la regeneració democràtica, o no. Aquesta sentència es dictarà d’aquí a uns anys, però es pot intentar una primera exploració, exercici temptatiu que realitzem al següent article.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.