• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:58
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Les causes del gir il·liberal de la política econòmica: una mica de llum en un debat obert

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
16 de gener de 2020

Als articles anteriors del Dossier, hem descrit el fenomen del gir il·liberal de la política econòmica en una mostra significativa de països. Ara toca entendre’n les causes. Es tracta d’un exercici ambiciós, que és objecte d’un ampli debat acadèmic i públic, que aquest article tracta d’enriquir amb una visió analítica.

El gran debat: parlem només de causes econòmiques?

Recapitulem les principals conclusions dels dos primers articles del Dossier, ja que estableixen el punt de partida del que segueix aquí. A l’article «Formes il·liberals de política econòmica: evolució o canvi radical en relació amb el consens existent?», es defineix el que anomenem consens liberal de la política econòmica i es justifica la necessitat de trobar una mesura quantitativa que aproximi la hipòtesi de l’allunyament recent d’aquest consens. Aquest exercici de mesura es realitza al segon article del Dossier, on es conclou que hi ha notables diferències per àmbits de política econòmica, de manera que, en alguns, el gir és molt apreciable i, en uns altres, ho és menys. Així, doncs, el repte és tractar de veure si hi ha elements comuns a totes les dimensions, ja que, en cas contrari, es corre el risc de caure en una sèrie gairebé infinita de motius detallats que afecten la política econòmica «en l’àmbit z del país j». Avançar en la qüestió requereix més un telescopi que un microscopi, però abans cal saber on enfocar-lo.

Entre els múltiples caladors intel·lectuals possibles, als autors del present Dossier ens sembla que el més prometedor és el debat acadèmic, i també públic, de les causes últimes de la polarització política, definida com una major divergència dels plantejaments dels principals partits polítics. En aquest sentit, la mesura aquí utilitzada per aproximar el gir il·liberal són les preferències dels partits polítics i, per tant, si aquestes preferències s’han fet més extremes i antagòniques, és molt plausible que el gir il·liberal que han protagonitzat molts partits polítics estigui molt relacionat amb la polarització política i que, per tant, es pugui situar en el marc d’aquest fenomen polític àmpliament documentat. En altres paraules, el gir il·liberal podria ser una manifestació concreta d’una dinàmica política més àmplia, la de la polarització. En aquesta mateixa publicació, s’han explorat les causes últimes de l’augment de la polarització política (és a dir, de la disparitat de les preferències). Així, Ruiz (2019) i Canals (2019), en dos articles que se centraven, respectivament, en les perspectives estructural i conjuntural, constataven que els «sospitosos habituals» en la literatura teòrica i empírica eren els efectes econòmics de les grans crisis, l’augment de la desigualtat (una de les causes profundes de la qual era el canvi tecnològic) i l’increment dels fluxos migratoris.1

No obstant això, aquestes causes, que podem etiquetar, en sentit ampli, de socioeconòmiques, no esgoten totes les possibilitats. En la vasta literatura del populisme, una de les formes específiques que pot adoptar l’augment de la polarització, es constata que també hi ha factors institucionals i culturals. En aquesta línia de pensament, per exemple, es pot enquadrar tot el debat argumental conegut com «replegament cultural» (en anglès, cultural backslash), les tesis del qual han estat defensades per autors com Pippa Norris i Ronald Inglehart. Així, a l’esmentat article de Ruiz (2019), es recollia la hipòtesi que els canvis seculars en les societats occidentals, com la terciarització, han comportat dos efectes, el que es podria anomenar inseguretat econòmica i el que es presenta com un augment de la diversitat, els quals, combinats amb una deriva, en dècades anteriors, cap a valors postmaterialistes i socialment progressistes, han generat un moviment en sentit contrari dels segments més conservadors en matèria social dels països occidentals, la qual cosa ha contribuït a un augment de les posicions ideològicament més polaritzades.

Una aproximació multicausal al gir il·liberal: un exercici empíric

Les dades disponibles validen que el gir il·liberal, aquesta forma especial de polarització de les preferències que estudiem, té causes de naturalesa múltiple? Per respondre la qüestió, s’han triat una sèrie de variables que cobreixen l’espectre teòric esmentat i s’han agrupat en quatre categories diferents. En primer lloc, les causes estrictament econòmiques, que mesuren, principalment, l’efecte directe de la Gran Recessió mitjançant l’evolució del PIB per capita i de la taxa d’atur. Un segon bloc el formen les variables socials, com la desigualtat i els fluxos migratoris. Un tercer grup inclou les variables institucionals i, més en concret, l’estat de dret i el grau de control de la corrupció. Finalment, en una quarta i última categoria, s’engloben les variables culturals i ideològiques, com la secularitat, la liberalitat de la societat (per al detall de la definició, vegeu els gràfics) i la posició dels partits en l’eix esquerra-dreta.

Quan es quantifica el pes d’aquests blocs de variables a l’hora d’explicar el canvi en el grau d’il·liberalitat agregada, tal com s’ha definit en l’article «El gir il·liberal de la política econòmica: que parlin les dades!», s’obtenen resultats força aclaridors. Un cop analitzats els factors més relacionats amb cada àrea de política econòmica, una primera conclusió és que, a nivell general, els principals determinants són els de naturalesa econòmica. No és estrany, ja que el tipus de política amb què tractem és, precisament, econòmica.

No obstant això, i aquesta seria una segona gran conclusió, quan es revisen els diferents àmbits, es constata que tant els elements culturals com els institucionals tenen una influència no menyspreable en el gir il·liberal. Així succeeix, tal com es desprèn dels gràfics, en àmbits com la política comercial, en què predominen els factors institucionals, o com la política migratòria, on pesen molt els culturals. En canvi, els elements socials, si més no tal com s’han definit, tenen una capacitat explicativa menor, amb l’excepció de l’àmbit de la política immigratòria, on sí que sembla que són un factor explicatiu del gir cap a la il·liberalitat.

En aquest punt de l’anàlisi, és interessant pensar si es poden inferir algunes conclusions per als casos d’Espanya i de Portugal. Malgrat que les dades de la variable que cal explicar (el grau d’il·liberalisme) no estan disponibles per a Espanya i Portugal, l’exploració anterior de les causes permet una primera aproximació al nivell existent de pressió per fer-se més o menys il·liberal. Així, quan s’analitza l’evolució de les diferents variables explicatives es constata que, als dos països, tot i que amb més intensitat a Espanya, la dinàmica de diverses d’aquestes variables entre abans i després de la crisi apunta a una pressió creixent cap a un major grau d’il·liberalisme. En concret, l’evolució dels blocs de variables econòmiques i socials (en especial, la caiguda del PIB arran de la crisi i una taxa d’atur i un nivell de desigualtat per damunt de la mitjana de la mostra entre el 2008 i el 2013) assenyala potencials pressions en les àrees més sensibles a aquests determinants (no obstant això, cal destacar que, tant en l’àmbit institucional com en el cultural, Espanya i Portugal mostren unes dinàmiques coherents amb la resta de països).

Per finalitzar, l’exercici aquí realitzat coincideix en la seva conclusió principal amb altres exercicis similars realitzats per a altres àmbits de la polarització, o, més en general, del canvi de preferències, en la literatura de ciències socials: les explicacions de causa única casen malament amb les dades disponibles, i, malgrat que el pes dels factors econòmics és més gran, els socials, els institucionals i els culturals i ideològics també són rellevants. I, en la mesura que el món evolucioni en el sentit que preveuen la majoria d’economistes i d’analistes, les pressions en tots els àmbits en molts dels països més significatius del globus per allunyar-se del consens liberal es mantindran o, fins i tot, s’incrementaran, ja que és difícil esperar grans millores en matèria de creixement a llarg termini, de reducció clara de les desigualtats, de canvis en els fluxos migratoris o de regeneració institucional. En aquest context, cal explorar els efectes que podria tenir aquest gir il·liberal, un exercici que es desenvolupa en el quart, i últim, article del Dossier.

Álvaro Leandro i Àlex Ruiz

1. Vegeu el Dossier «Les causes de la polarització», a l’IM05/2019.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    im01-20_d3_01_ca.png
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.