• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Política i economia el 2017: un binomi inseparable

Contingut disponible en
20 de desembre de 2016

En aquests últims mesos, hem vist com els vaivens polítics s’han convertit en una variable clau a l’hora d’analitzar les perspectives econòmiques. La ciència econòmica ha incorporat tant aquesta nova realitat que alguns economistes ja parlen de cicles econòmico-polítics i estudien no solament els clàssics shocks tecnològics i monetaris, sinó també els shocks de caire polític. El 2017, aquesta dinàmica s’intensificarà, i el binomi format per política i economia serà inseparable. I és que Donald Trump estrenarà mandat després de la seva proclamació com a president dels EUA el 20 de gener i la UE haurà d’afrontar la negociació amb el Regne Unit i una agenda política farcida de cites electorals de primera magnitud, amb un esment especial per a les eleccions a França, als Països Baixos i a Alemanya.

En particular, hi ha dos factors relacionats amb l’esfera política que preocupen per les seves possibles repercussions sobre l’economia a nivell mundial. El primer és l’increment observat de la polarització política o, dit d’una altra manera, un augment del suport de les polítiques econòmiques extremes, o populistes, ja siguin de dretes o d’esquerres. El segon és un augment de la inestabilitat política. Com es pot apreciar als gràfics adjunts, a Europa s’ha observat, en els últims anys, un increment substancial de la polarització i de la inestabilitat política. Als EUA, també s’ha produït un augment de la polarització: segons el Pew Research Center, el 2014, el 92% dels votants republicans tenien posicions més conservadores que l’elector mitjà demòcrata (el 64% el 1994) i el 94% dels votants demòcrates tenien posicions més a l’esquerra que l’elector mitjà republicà (el 70% el 1994).

Existeix un ampli consens en la literatura econòmica sobre les conseqüències negatives que la polarització política i la inestabilitat política tenen per al progrés econòmic. Si ens centrem en el primer factor, la polarització política, segons la definició clàssica que va encunyar, al començament dels noranta, el famós economista del MIT Rudiger Dornbusch, el populisme és el conjunt de polítiques que prioritzen el creixement econòmic a curt termini sense tenir en compte els riscos que poden comportar, per exemple, en deteriorar els comptes públics a mitjà termini. Així, segons Dornbusch, el populisme pot tenir un impacte positiu a curt termini, tot i que això és enganyós, ja que, a mitjà termini, els desequilibris econòmics acaben provocant un ajust molt sever de l’economia.

Hi ha dos canals addicionals a través dels quals un augment de la polarització política sol perjudicar el creixement econòmic. D’una banda, la polarització dificulta l’acord entre els diferents agents de la societat, i, en molts casos, el responsable polític acaba optant per implementar una política econòmica que beneficia el seu electorat potencial, tot i que no sigui l’adequada per al conjunt de la societat. Aquest factor és especialment important en èpoques de bonança econòmica, ja que la major abundància de recursos permet al responsable polític dur a terme la seva agenda amb més facilitat. A més a més, això genera una política fiscal procíclica, quan l’ideal és implementar polítiques fiscals contracícliques, és a dir, estalviar en temps d’abundància per poder gastar més en temps de vaques magres i revitalitzar, així, l’economia.

El segon canal a través del qual un augment de la polarització política pot afectar negativament el creixement és que, en general, aquesta sol anar associada a un augment de la inestabilitat política i, per tant, de la incertesa.

L’economista de la Reserva Federal de Filadèlfia, Marina Azzimonti,1 ha intentat quantificar en un article recent l’impacte sobre l’economia de la intensificació de la polarització política als EUA entre el 2007 i el 2012. Els resultats que obté posen de manifest que no es tracta d’un fenomen menor. Segons l’autora, a causa de l’augment de la polarització política, s’han perdut 1,75 milions de llocs de treball, la inversió va recular el 8,6% i el PIB es va contreure el 2%.

El segon factor que preocupa és l’augment de la inestabilitat política, més enllà de la que pugui haver generat l’augment de la polarització. Un augment de la inestabilitat incideix negativament sobre l’economia, ja que, com s’ha comentat, augmenta la incertesa, la qual, de retruc, pot comportar l’ajornament de decisions d’inversió i de contractació. De fet, si tenim en compte que, als països desenvolupats, en general, la inversió privada sol caure 1 p. p. el trimestre anterior a la celebració de les eleccions,2 és evident que la incertesa que genera la inestabilitat política afecta les decisions econòmiques. Una xifra que, atesa la quantitat de processos electorals que se celebraran a Europa el 2017, és important tenir present. Així mateix, els economistes de l’FMI Ari Aisen i Francisco José Vega3 mostren que la inestabilitat política sol anar associada a un menor creixement i que això és degut, sobretot, a una disminució en el creixement de la productivitat.

Si ens centrem ara en Europa, i més enllà de l’augment de la polarització i de la inestabilitat política, el carregat calendari electoral previst per al 2017 també podria renovar temporalment la pressió sobre les finances públiques. I és que, tal com expliquen els economistes de Harvard Alberto Alesina i Matteo Paradisi en un estudi recent,4 els governants tendeixen a promoure polítiques fiscals més expansives a l’avantsala de les eleccions amb l’objectiu d’augmentar les opcions de revalidar el mandat. Un fenomen que s’intensifica si el resultat electoral és obert. I si alguna cosa caracteritza les conteses electorals previstes a Europa l’any vinent és, precisament, que el resultat sembla, a dia d’avui, força obert. En aquest sentit, un estudi recent de Goldman Sachs apunta, precisament, que aquest factor generarà un notable relaxament fiscal a França, a Alemanya i a Itàlia.

En definitiva, el 2017 serà un any clau a nivell polític tant als EUA com a Europa, i això tindrà importants derivades en l’àmbit econòmic. En particular, existeix una preocupació fundada sobre com la polarització i la inestabilitat política es poden traduir en una intensificació de la incertesa econòmica i en un augment dels desequilibris macroeconòmics. I és que l’empitjorament de la situació política podria fer trontollar el projecte comú europeu i agreujar la pèrdua de mecanismes de cooperació multilaterals. Que no succeeixi requerirà cintura política i visió de futur per part de tots.

Javier Garcia-Arenas

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Vegeu Azzimonti, M. (2013), «The Political Polarization Index», Working Paper, núm. 13-41, Federal Reserve Bank of Philadelphia.

2. Vegeu Canes-Wrone, B. i Ponce de Leon, C. (2015), «Electoral Cycles and Democratic Development», Princeton Working Paper.

3. Vegeu Aisen, A. i Veiga, F. J. (2011), «How Does Political Instability Affect Economic Growth», IMF Working Paper.

4. Vegeu Alesina, A. i Paradisi, M. (2014), «Political Budget Cycles: Evidence from Italian Cities», NBER Working Paper.

 

Etiquetes
    cim12_16_d3_01_cat_illu_fmt.png
    cim12_16_d3_02_cat_etiq_fmt.png
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.