• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 14 novembre 2022 - 12:58
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Desigualtat i populisme: mites i realitats

Contingut disponible en
17 de gener de 2017

Últimament han corregut rius de tinta sobre la relació entre desigualtat econòmica i auge dels populismes als països avançats. En molts casos, aquesta relació s’ha donat per bona, com si es tractés d’un fet incontrovertible que la desigualtat econòmica és la principal causa que explica la irrupció dels partits populistes. No obstant això, donar per bona aquesta relació pot ser prematur. En aquest article, es revisarà la qüestió de si, realment, la desigualtat és una de les causes de l’auge del populisme i, si és el cas, quin pes té aquesta causa.

Si ens centrem en el primer aspecte, cal dir que no és fàcil trobar en la literatura econòmica articles acadèmics que documentin amb rigor una relació de causa-efecte entre desigualtat i populisme. L’excepció són els articles que han escrit, el 2016, els prestigiosos economistes David Autor, David Dorn, Gordon Hanson i Kaveh Majlesi centrant-se en els EUA.1 Malgrat tot, això contrasta amb l’absència d’estudis similars que mostrin aquesta relació en el cas d’Europa. Els autors esmentats mostren de manera convincent que és, precisament, als districtes nord-americans més exposats a la competència comercial amb la Xina on s’ha triat congressistes amb ideologies més extremistes i on el Partit Republicà ha augmentat de manera significativa el seu suport electoral el 2016 en relació amb l’any 2000.

Al costat d’aquesta evidència empírica, és rellevant per a l’anàlisi de la relació causal entre desigualtat i populisme disposar d’estudis que ajudin a entendre quins són els efectes de la competència amb la Xina en un dels àmbits clau que explica l’evolució de la desigualtat, el mercat laboral. Doncs, bé, hi ha una abundant literatura econòmica que documenta que les zones més exposades a la competència comercial amb la Xina han patit una destrucció superior de llocs de treball i un augment en el tancament de plantes industrials.2 De fet, segons un article recent,3 aquest shock comercial va provocar la pèrdua d’1,98 milions de llocs de treball entre el 1999 i el 2011, dels quals 985.000 correspondrien a la indústria manufacturera. Així mateix, segons un altre article d’Autor, Dorn i Hanson,4 la competència de les importacions xineses explicaria una quarta part dels llocs de treball destruïts al sector manufacturer dels EUA.

Arribats a aquest punt, és important matisar que, malgrat que aquests fets són importants per mostrar la relació entre desigualtat i populisme, no cal inferir-ne que la integració comercial sigui negativa, ja que hi ha molta literatura que documenta l’impacte positiu del comerç sobre l’economia en conjunt,5 tot i que hi hagi sectors econòmics molt concrets que es poden veure perjudicats per una major integració comercial, com així ha succeït als EUA. Tampoc hem d’oblidar que els factors preponderants de la pèrdua de pes del sector manufacturer són els canvis tecnològics i de model productiu (vegeu el Dossier «Indústria 4.0», en l’IM11/2016).

Si passem a analitzar per què aquests canvis al mercat laboral han incrementat la desigualtat econòmica als EUA, cal tenir present que la desigualtat en aquest país és un reflex de la polarització laboral. Així, entre el 1950 i el 1980, la indústria manufacturera va permetre que molts treballadors nord-americans sense estudis de secundària o universitaris accedissin a la classe mitjana. Ara, el mercat laboral, amb un pes preponderant dels serveis, ofereix oportunitats laborals per a altres perfils d’ocupació, on coexisteixen activitats d’alt valor afegit amb altres que no ho són. Conseqüentment, la classe assalariada, que abans era més homogènia en termes de remuneració, ara està més polaritzada. Això podria ajudar a explicar per què el populisme ha eclosionat recentment. Així, la clau rau en el fet que la polarització laboral d’aquestes últimes dècades ha comportat l’empobriment d’una part de les classes mitjanes, de manera que un grup social nombrós ha vist com les condicions de vida i l’estatus dins la societat empitjoraven sensiblement. Aquest fenomen ha generat un malestar social que ha estat terreny abonat per a propostes polítiques que defensen que els vells llorers poden reverdir de forma ràpida i senzilla.

Recapitulant l’anàlisi feta fins ara, la literatura suggereix que hi ha una certa relació causal entre desigualtat i populisme als EUA i que, entre els diferents mecanismes que es poden donar, els estudis han explorat un canal concret: el que va de la competència internacional a la destrucció d’ocupació industrial i de la caiguda de l’ocupació al sector secundari a l’augment de la desigualtat, per, finalment, tancar el cercle i constatar que, en aquests casos, es dóna un avanç de la polarització política.

Un cop validada la relació causal entre desigualtat i populisme als EUA, convé estudiar-ne la magnitud i analitzar si la desigualtat és la font principal que alimenta l’actual polarització política. Pel que fa a la magnitud, no és especialment elevada: als districtes electorals més exposats a la competència comercial amb la Xina, el suport electoral al Partit Republicà el 2016 s’ha situat 2,2 p. p. per damunt dels districtes amb poca competència amb la Xina. Atesa aquesta dada, seria agosarat, i fins i tot temerari, asseverar que la desigualtat és el factor principal del que es nodreix el populisme, en especial quan sabem que hi ha altres variables econòmiques i financeres que també estan latents en l’èxit dels moviments populistes. Un exemple paradigmàtic són les crisis financeres: segons un influent article dels economistes alemanys Manuel Funke, Moritz Schularick i Christoph Trebesch, el suport electoral als partits d’extrema dreta ha augmentat el 30% després de les crisis financeres viscudes entre el 1870 i el 2014 als principals països desenvolupats, la qual cosa representa una magnitud molt notable.6

Un altre element que convida a la cautela és que existeix un poderós corrent d’opinió format per diversos economistes i politòlegs que defensa que els factors culturals són tant o més importants que els econòmics per explicar l’auge del populisme. Els defensors d’aquest corrent consideren que el vot als partits populistes respon al desig per part d’algunes capes de la societat de preservar l’homogeneïtat cultural i certes actituds socials. En aquest sentit, Ronald Inglehart i Pippa Norris, politòlegs de Michigan i de Harvard, mostren que, a la Unió Europea, les variables culturals són les que prediuen amb més precisió el suport als partits populistes. En particular, el suport electoral a aquests partits és major entre la gent més gran, els homes, les persones amb menys formació educativa i les majories ètniques. En canvi, no s’obtenen resultats tan concloents per a les variables econòmiques. Anàlisis similars dutes a terme després del brexit suggereixen que els factors culturals i socials tenen una gran importància per explicar el resultat del referèndum i qüestionen que la desigualtat sigui la causa principal del populisme. Així, per exemple, un estudi del think tank Nesta del Regne Unit mostra que ser favorable a la pena de mort prediu sensiblement millor que la renda o la classe social la probabilitat de votar a favor de sortir de la Unió Europea, i una enquesta encarregada per Eric Kaufmann, professor del Birkbeck College, indica que els partidaris del brexit estaven molt més preocupats per la immigració que per la desigualtat.

En definitiva, la desigualtat econòmica és un factor que cal tenir en compte quan s’analitzen les causes subjacents a l’alça dels populismes a nivell global. En el cas dels EUA, han aparegut recentment estudis acadèmics que utilitzen tècniques economètriques fiables i que mostren una relació causal. Així i tot, no sembla que la magnitud de l’impacte sigui gaire elevada, i hi ha dubtes raonables sobre el fet que la desigualtat sigui la causa predominant. Sigui com sigui, és clar que l’auge del populisme és un fenomen molt rellevant i que mereix ser estudiat en profunditat.

Javier Garcia-Arenas

Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank

1. Vegeu Autor, D., Dorn,D., Hanson, G. i Majlesi, K. (2016), «Importing Political Polarization? The Electoral Consequences of Rising Trade Exposure» i «A Note on the Effect of Rising Trade Exposure on the 2016 Presidential Election», MIT Working Papers.

2. Vegeu, entre d’altres, Pierce, J. i Schott, P. (2016), «The Surprisingly Swift Decline of US Manufacturing Employment», American Economic Review.

3. Vegeu Acemoglu, D., Autor, D., Dorn, D., Hanson G. i Price, B. (2016), «Import Competition and the Great US Employment Sag of the 2000s», Journal of Labor Economics, 34(S1).

4. Vegeu Autor, D., Dorn, D. i Hanson, G. (2013), «The China Syndrome: Local Labor Market Effects of Import Competition in the US», American Economic Review, 103(6).

5. Vegeu, entre d’altres, Grossman, G. i Helpman, E. (1991), «Trade, Knowledge Spillovers, and Growth», European Economic Review, 35, 517-526.

6. Vegeu Funke, M., Schularick, M. i Trebesch, C. (2015), «Going to Extremes: Politics after Financial Crises, 1870-2014», CEPR, Discussion Paper, núm. 10.884.

    im01_17_d3_01_cat_dibil_fmt.png
    cim01_17_d3_02_cat_dibi_fmt.png
    Tendències de fons

    Desigualtat i creixement inclusiu

    Analitzem les causes i les conseqüències de la desigualtat i quines polítiques poden fomentar un creixement econòmic inclusiu que es distribueixi de manera equitativa en la societat.

    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.