• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Democràcia i COVID-19: el moment decisiu

La pandèmia està impactant de manera intensa sobre moltes dimensions de la nostra societat, i ciutadans i empreses han elevat l'exigència perquèels seus governs donin la talla i adoptin mesures eficaces. Els nostres sistemes polítics estan en condicions d’estar a l’altura?

Contingut disponible en
Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
8 de febrer de 2021
Crecimiento económico (226), Política (575), impacto social (999), COVID-19 (957)

La pandèmia de la COVID-19 està impactant de manera intensa sobre moltes dimensions de la nostra societat. Els gairebé 2 milions de morts a causa de la COVID-19 registrats fins avui no són una mera xifra, sinó una veritable tragèdia humana. Angela Merkel ho va expressar de forma molt clara: Alemanya afronta la major crisi des de la Segona Guerra Mundial. Substitueixi’s Alemanya pel món i no es perdrà un bri de veritat. En aquesta tessitura, l’exigència dels ciutadans i de les empreses als seus governs perquè adoptin mesures eficaces i a l’altura del repte és també molt elevada. Els nostres sistemes polítics estan en condicions d’estar a l’altura?

Per respondre aquesta pregunta convé fer un pas enrere i prendre perspectiva. Ens trobem en un moment únic en la història política de la humanitat, ja que, en l’actualitat, la democràcia és el sistema polític majoritari: el 59% de països del món gaudeixen, d’una forma o d’una altra, de democràcia; només el 13% de països són autocràcies, i el 28% restant de països comparteixen elements democràtics i autocràtics.1

  • 1. Del conjunt de països amb una població superior als 500.000 habitants. Dades del Center for Systemic Peace (projecte Polity IV).
Règims polítics al món

Són bones notícies, però la situació té un contrapunt menys complaent si es té en compte que hi ha una desafecció creixent de la ciutadania cap al funcionament de la seva democràcia. En aquest punt de la discussió, s’obre l’interrogant de si és només una qüestió de debat públic més superficial o si reflecteix una realitat més profunda. Per fortuna, una qüestió nuclear com la democràcia està sent monitorada per nombroses institucions i per l’acadèmia. Els resultats globals de dècades d’estudi són poc debatibles.

En un survey recent de Foa et al. (2020),2 basat en més de 25 fonts de dades, en 3.500 estudis nacionals i en un període de gairebé 50 anys als països avançats i de 25 anys als emergents, es constata que, a partir del 2011, aproximadament, el grau de desafecció cap a la democràcia s’ha accelerat, de manera que ara assoleix el 57,7% dels individus enquestats (un percentatge que representa un augment proper als 20 punts en 15 anys). Malgrat que la tendència està força generalitzada des d’un punt de vista geogràfic, és especialment intensa als EUA, a l’Europa Occidental i a l’Amèrica Llatina. És el que, en literatura econòmica, es coneix com «recessió democràtica», tot i que, malgrat que la tendència de fons suggereix un caràcter més estructural que cíclic, més aviat caldria anomenar-ho «declivi democràtic».

Per tant, en un món encara majoritàriament democràtic, però amb contestació creixent a aquest sistema polític, la qüestió de fons que es planteja és si les democràcies poden afrontar la crisi de la COVID-19 amb garanties d’èxit i, per tant, poden reforçar la seva legitimitat i les seves perspectives de continuïtat o si, en canvi, aquesta crisi acabarà intensificant encara més el declivi d’aquest sistema. La rellevància del tema creix quan s’estén la percepció pública que la resposta dels models autocràtics (llegeixi’s la Xina) ha estat més efectiva en la lluita contra la pandèmia que la d’altres països amb sistemes democràtics.

Per abordar aquest punt, cal revisitar la qüestió del desacord de la ciutadania amb la democràcia. Malgrat que aquest desacord és una realitat empírica clara, hi ha menys consens sobre quines són les causes precises. Així i tot, i malgrat que aquesta anàlisi supera el focus que orienta aquest Dossier, sí que és possible identificar una lectura de fons que comparteixen molts estudis: el problema essencial de la desafecció ciutadana cap a la democràcia és el sentiment que està fallant en la funció essencial d’afrontar i de solucionar els problemes del moment. Per exemple, es percep una resposta inadequada tant davant crisis puntuals, com la dels refugiats del 2015, com davant desenvolupaments a més llarg termini, com el declivi demogràfic, la transició digital o la lluita contra el canvi climàtic.

No obstant això, aquesta lectura, malgrat que, en termes generals, pot ser compartida, té el problema afegit de confondre dues situacions diferents. La primera, que el procés de presa de decisions en un sistema polític tendeixi a dificultar l’elecció de les decisions més adequades. I, la segona, que la capacitat dels estats, i, en particular, la de la seva Administració pública, no sigui l’òptima per executar i implementar de forma adequada les decisions polítiques.

Les causes polítiques d’adoptar decisions inadequades per afrontar una crisi varien molt, però hi ha dues circumstàncies que han estat reiterades en les democràcies. La primera és que, més que altres sistemes polítics, permet els bloquejos en el procés de presa de decisions, circumstància més probable a mesura que augmenten les divisions polítiques al país.3 La segona circumstància, també relativament freqüent en les democràcies, és el paper dels grups d’interès, que pot allunyar les decisions polítiques del que seria l’interès general.4

Aquestes causes polítiques són diferents, dèiem, de la capacitat de l’Estat d’implementar les polítiques. Hi ha una àmplia evidència, i base teòrica, per defensar que hi ha una relació clara entre el nivell de desenvolupament i aquesta capacitat. Però també és cert que, amb un nivell de desenvolupament igual, els estats difereixen en la capacitat per desenvolupar de forma adequada les polítiques decidides. A més a més, i aquest és un punt crucial, hi ha evidència que els factors socioculturals importen en la posada en marxa de les polítiques. Per exemple, per molt eficient que sigui l’Administració, en una societat molt tendent a l’individualisme, les polítiques que exigeixin comportaments col·lectius cohesionats o una major coordinació voluntària seran menys reeixides que si el col·lectivisme fos el tret dominant.5

  • 2. Foa, R. S., Klassen, A., Slade, M., Rand, A. i Collins, R. (2020), «The Global Satisfaction with Democracy Report 2020», Cambridge, Centre for the Future of Democracy.
  • 3. Vegeu, per exemple, March, J. i Olsen, J. P. (1984), «The new institutionalism: organizational factors in political life», The American Political Science Review, 78(3), 734-749.
  • 4. Sobre aquesta qüestió, vegeu Olson, M. (1982), «The rise and decline of nations: economic growth, stagflation, and social rigidities», Yale University Press.
  • 5. Vegeu Gorodnichenko, Y. i Roland, G. (2015), «Culture, institutions and democratization», National Bureau of Economic Research, núm. w21117.
Disconformitat amb la democràcia

Així, doncs, en el tema que ens ocupa, el de la resposta a la COVID-19 i si aquest pot ser un episodi que acceleri o no el declivi de la democràcia, és rellevant analitzar la relació entre les decisions per lluitar contra la pandèmia i els determinants polítics, la capacitat estatal i els trets socioculturals. Per aclarir aquestes complexes relacions entre resposta eficient a la COVID-19 i sistema polític i cultura, farem una anàlisi empírica, objecte dels dos següents articles. No se’ls perdin, perquè presenten algunes sorpreses.

Álvaro Leandro
Àlex Ruiz
    Tendències de fons

    Geopolítica

    We analyse the major geopolitical trends and how they influence the financial markets and economy.