• Cadenes de valor globals: ahir, avui i demà

    castellàanglès

    Les etiquetes Fet a Espanya, Fet als EUA i, fins i tot, Fet a la Xina cada vegada tenen menys sentit en el nostre món actual. D’ençà que les empreses van decidir trossejar els processos productius i traslladar-los a altres països, segurament Fet al Món representa millor la naturalesa de la majoria dels béns manufacturats que consumim. Repassem el passat, el present i el futur de les cadenes de valor globals, en un moment en què les restriccions a la mobilitat provocades per la pandèmia i les disrupcions en els subministraments les han tornat a posar d’actualitat.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    La creació de les cadenes de valor globals

    En la dècada dels noranta, es va iniciar una profunda optimització dels processos productius més enllà de les fronteres d’un únic país. Les empreses van decidir trossejar aquests processos i dur-los a terme en altres països –amb la finalitat d’aprofitar els avantatges d’especialització de cadascun d’ells– i van donar lloc a les conegudes cadenes de valor globals (CVG). Diferents elements van promoure la creació de les CVG, però destaquen, en primer lloc, els avanços en les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), que van permetre la perfecta coordinació de les diferents baules de producció. I, en segon lloc, la disminució dels costos comercials, afavorits pels importants tractats de lliure comerç acordats en aquesta dècada11 i per les millores en transport, en especial l’aeri.

    De fet, les CVG van impulsar els fluxos de comerç internacional fins a valors impensables unes dècades enrere: les exportacions de béns i de serveis en percentatge del PIB van passar de cotes properes al 18% a principis dels noranta a nivells pròxims al 30% just abans de la pandèmia, i la rellevància de les CVG en el total d’aquests fluxos comercials va passar de nivells propers al 40% a una mica per damunt del 50% en aquest mateix període de temps (vegeu el gràfic de la pàgina següent).12

    • 11. El 1994, es va tancar la major ronda de negociacions comercials multilaterals (Ronda de l’Uruguai), de la qual van formar part 123 països. Així mateix, també el 1994, es va tancar el Tractat de Lliure Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès). Els dos acords van comportar una reducció substancial dels aranzels a nivell mundial: de nivells al voltant del 16% a principis dels noranta al 5% actual (segons les dades del Banc Mundial, mitjanes simples).
    • 12. L’avanç de les CVG va ser especialment dinàmic entre el 1990 i principis dels 2000, just abans de l’esclat de la crisi financera global. De llavors ençà, sembla que la rellevància d’aquestes cadenes en el comerç s’ha estancat.

    La importància de les cadenes de valor globals en els fluxos comercials

    Última actualització: 21 abril 2022 - 13:40
    La creació de les cadenes de valor globals

    La crisi de la COVID ha suscitat nombrosos dubtes sobre l’elevat grau de globalització adquirit i sobre la idoneïtat de les CVG. En un primer moment, en països com Espanya, ens adonem de l’elevada dependència exterior (més enllà de les fronteres de la UE) de béns que, en aquell moment, eren de primera necessitat.

    En una segona fase, amb la forta reactivació de la demanda esbiaixada cap a béns de caràcter durador i amb les disrupcions en algunes fàbriques pels efectes de la COVID,13 ens hem trobat amb un problema d’escassetat de subministraments de caràcter global que no havíem viscut des de la seva creació. I, en aquest món de manufactures globals, la disrupció en una de les baules de la cadena de producció comporta pertorbacions importants en tot el procés. Més severes com més llarga és la CVG (bullwhip effect).

    Sens dubte, aquestes disrupcions comportaran un replantejament de les CVG. Tot i que encara és aviat per conèixer els canvis que vindran, sí que podem pensar en alguns replantejaments estratègics que els gestors de les empreses perseguiran per augmentar la robustesa de la cadena productiva.

    En primer lloc, les cadenes, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions. Seran més redundants en els components clau. És a dir, hi haurà alternatives a la producció d’aquests components. En tercer lloc, es dotaran de noves tecnologies digitals que permetran una detecció precoç de les fallades en la cadena. I, en el pla logístic, probablement, s’incrementarà la inversió en existències: del just in time al just in case, com resava un article recent del Financial Times14 (vegeu el gràfic de la pàgina següent).

    • 13. Vegeu l’article «Colls d’ampolla: del per què? al fins quan?», a l’Informe Mensual del desembre del 2021.
    • 14. Vegeu Financial Times, «Supply chains: companies shift from 'just in time' to 'just in case'», desembre del 2021.

    Les cadenes de valor globals, probablement, seran més curtes, per evitar l’efecte amplificador de les disrupcions.

    p21

    Així i tot, cal tenir en compte que aquests possibles canvis estratègics, si es produeixen, poden ser més graduals i menys intensos del que es podria suposar després del xoc pandèmic. Un dels motius és l’augment de costos que comporta un canvi en aquesta direcció i la seva clara derivada en els preus que pagaríem els consumidors. En un món globalitzat, això podria representar una pèrdua de competitivitat important en relació amb la resta de països i/o d’empreses. Així mateix, tal com ho analitza el professor de Harvard Pol Antràs, la configuració de les CVG obliga les empreses a incórrer en uns elevats costos enfonsats, la qual cosa comporta una rigidesa elevada en els canvis estratègics de producció.15

    En altres paraules, el xoc de la COVID comportarà un canvi en el plantejament de la configuració de les noves CVG i segur que pot dur a un cert replantejament de les ja existents. Però, en aquest últim cas, de forma menys radical i ràpida del que alguns auguren.

    • 15. Vegeu Antràs, P. (2020), «De-Globalisation? Global value chains in the post-COVID-19 age», National Bureau of Economic Research, núm. w28115.
    El futur de les CVG: factors de més i de menys

    A més de l’impacte de la pandèmia, altres elements (en la seva gran majoria, noves tecnologies) tenen la capacitat de reformar l’actual disposició de les CVG, i d’aquests elements, de manera precisa, volem parlar breument (vegeu la infografia d’aquesta pàgina).16

     

    Automatització i impressió en 3D

    Malgrat que l’automatització és un procés que fa segles que està en marxa, els robots actuals, dotats amb intel·ligència artificial i amb un cost que ha disminuït de manera substancial en les últimes dècades, són una revolució en tota regla. La millora en la productivitat d’aquests nous robots pot comportar el retorn, als països avançats, d’alguns dels processos manufacturers que, en les tres últimes dècades, havien enviat als emergents amb la finalitat d’aprofitar els baixos costos laborals. En altres paraules, passaríem d’una tendència d’offshoring a una altra de reshoring, la qual cosa comportaria una certa reversió en la globalització de les cadenes de subministraments.

    D’altra banda, la impressió en 3D és un tipus de tecnologia que podria comportar un escurçament de les CVG i, de retruc, també un reshoring d’una part de l’activitat manufacturera. En efecte, amb aquesta tecnologia, no és necessari enviar els productes físics, n’hi ha prou amb disposar dels arxius per fabricar-los! Malgrat això, encara no hi ha una evidència clara sobre aquest tema. De fet, un treball publicat pel Banc Mundial mostra un fort augment dels fluxos comercials després de l’adopció de la tecnologia 3D en la producció d’audiòfons, quelcom que no esperaríem amb un escurçament de les CVG.17 Malgrat que es tracta d’un cas molt específic, ens mostra efectes interessants que cal considerar. En particular, el sector dels audiòfons va adoptar la impressió en 3D en gairebé totes les seves peces quan aquesta va ser tecnològicament viable –fa uns 10 anys–, i, de llavors ençà, els fluxos comercials vinculats al sector han augmentat el 60%. El motiu principal de l’increment és que la impressió en 3D ha comportat una reducció enorme del cost de producció dels audiòfons i una millora en termes de qualitat, la qual cosa ha afavorit un fort augment de la demanda del producte. I, amb una major demanda, el comerç internacional d’audiòfons s’ha intensificat.

    • 16. Basat parcialment en Canals, C. (2020), «Revolución tecnológica y comercio internacional 4.0», Geopolítica y Comercio en tiempos de cambio, publicació del CIDOB.
    • 17. Vegeu Freund, C.L., Mulabdic, A. i Ruta, M. (2020), «Is 3D Printing a Threat to Global Trade? The Trade Effects You Didn't Hear About», World Development Report.
    p22

    El cotxe elèctric

    Un altre cas que també mereix una atenció especial és el dels cotxes elèctrics, que tenen el potencial de canviar algunes de les CVG més rellevants (les del sector automobilístic) i de reduir de manera considerable el comerç internacional. El motiu és que els clàssics cotxes amb motor de combustió requereixen de multitud de peces i d’engranatges que se solen fabricar en diferents països per aprofitar al màxim els avantatges competitius de cadascun d'ells. De fet, el sector de l’automoció és responsable d’una part substancial dels fluxos comercials de béns intermedis al món. No obstant això, el cotxe elèctric, amb una mecànica molt més simple –amb moltes menys peces i que, a més a més, estan menys sotmeses al desgast–, podria comportar una reducció d’aquests fluxos intermedis clàssics i, en conseqüència, un canvi radical de la disposició de les CVG automobilístiques.

    D’altra banda, la producció de bateries, peça clau en els nous vehicles elèctrics, també marcarà el futur de nombrosos fluxos comercials, que, en aquest cas, se centraran en primeres matèries com el liti, el níquel o el cobalt.

     

    Tecnologies digitals i emergència de nous serveis

    L’evolució constant de les TIC, gràcies al 5G o a la tecnologia blockchain, continuarà reduint els costos logístics i, de retruc, afavorirà els fluxos comercials de béns i de serveis i la participació en les CVG. Així, per exemple, el 5G donarà suport al desenvolupament de l’internet de les coses (en anglès, Internet of Things), que permetrà el rastreig dels enviaments de forma més ràpida i segura en el cas dels béns i la millora de les connexions en els intercanvis de serveis. Així mateix, el blockchain té el potencial de facilitar enormement els pagaments internacionals.

    D’altra banda, aquestes tecnologies digitals afavoriran l’aparició de nous productes, en especial serveis, els quals es podrien organitzar de forma descentralitzada per diferents països i conformar noves CVG a imatge i semblança de les cadenes ja establertes per a la producció de manufactures.

    p23

    La història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític.

    Geopolítica

    Finalment, cal no oblidar que la geopolítica ha jugat sempre un paper essencial en el comerç internacional. En aquest sentit, la política nord-americana de desacoblament de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic, pot ser un canvi molt rellevant en el comerç mundial i en l’ordenació de les CVG del sector tecnològic en especial. Més encara, perquè es tracta d’un distanciament en què els EUA no estan sols. Així, per exemple, sembla que Europa també està disposada a reduir la seva dependència estrangera en alguns segments tecnològics, com en el cas dels xips, amb l’European Chips Act.

    En definitiva, malgrat que no esperem un canvi radical i abrupte en la disposició de les CVG, ja que aquestes tendeixen a ser relativament estables en el temps, sí que podríem observar, en els pròxims anys, un canvi de tendència arran de les diferents tecnologies 4.0. Així mateix, a aquestes tendències en marxa s’afegeixen elements com la crisi del coronavirus, que intensificaran encara més algunes dinàmiques tecnològiques. Així i tot, la història ens recorda que el desenvolupament tecnològic i el comerç internacional no són elements independents del que succeeix en l’àmbit geopolític. I, en aquest front, les tensions comercials i tecnològiques entre els EUA i la Xina tindran un paper decisiu.

    Monograficos
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

EUA: què ens durà la nova legislatura?

El candidat demòcrata, Joe Biden, es va imposar al republicà, Donald Trump, en les passades eleccions presidencials nord-americanes. Sembla que el Congrés continuarà dividit, amb la Cambra de Representants en mans demòcrates i el Senat en mans republicanes. En aquest entorn polític i amb la crisi de la COVID-19 molt present, què podem esperar de la política interna i exterior nord-americana el 2021?

Contingut disponible en
3 de desembre de 2020
Ilustración de una mascarilla con la estrellas de la bandera de EE. UU.

 

  • Les polítiques nord-americanes se centraran en les necessitats domèstiques: un nou paquet fiscal i un augment de la despesa en infraestructures es perfilen com les principals actuacions.
  • En política exterior, és de preveure una reconnexió amb els organismes multilaterals de cooperació i un acostament a Europa, mentre que la disputa amb la Xina continuarà.

El candidat demòcrata, Joe Biden, es va imposar al republicà, Donald Trump, en les passades eleccions presidencials nord-americanes. Així mateix, sembla que el Congrés continuarà dividit, amb la Cambra de Representants en mans demòcrates i el Senat en mans republicanes.1 En aquest entorn polític i amb la crisi de la COVID-19 molt present, què podem esperar de la política interna i exterior nord-americana el 2021?

  • 1. El resultat final del Senat encara no està decidit. Geòrgia ha d’assignar dos senadors (es decidiran en una segona volta electoral el 5 de gener), i això marcarà el futur del Senat.
Política domèstica: paquet fiscal, infraestructures verdes, pujada d’impostos?

Amb una economia encara greument afectada per la crisi econòmica derivada de la pandèmia, la política domèstica centrarà l’atenció el 2021. Un dels elements més destacats serà el nou paquet fiscal en la lluita contra la COVID-19. Amb l’evolució actual de les negociacions, s’espera que s’aprovi en les properes setmanes, amb una dimensió que es podria situar al voltant dels 1,2 bilions de dòlars (el ~6% del PIB). Es tracta d’un paquet substancial, la contribució del qual al creixement del PIB estimem que es podria situar entre el 3,0% i el 4,0% el 20212 i en què destaquen mesures com la renovació de l’ampliació en la cobertura per atur, noves ajudes a les empreses (per exemple, nous préstecs sota el paraigua del programa de protecció de pagament de salaris) i ajudes directes als Estats.

En segon lloc, fa anys que tant demòcrates com republicans parlen de la necessitat d’invertir en infraestructures, però no han aconseguit avançar de forma rellevant en aquest àmbit. Tot i que un Congrés dividit podria continuar dificultant l’avanç, el context actual de pandèmia és una bona oportunitat per impulsar, si més no, parts del pla d’infraestructures del president electe, en especial en el vessant d’agenda climàtica i d’inversió verda, ja que serviria per revitalitzar regions on la crisi ha tingut importants repercussions sobre el teixit productiu.

Un exemple el trobem als Estats altament vinculats al petroli i al gas. En els últims mesos, la indústria del petroli i del gas ha perdut més de 100.000 llocs de treball (el 15% del total d’empleats que ostentava al començament de l’any) i manté taxes d’atur per damunt de la mitjana del país (al voltant del 14%, en relació amb el 6,9% nacional, a l’octubre). A més a més, la recuperació de l’ocupació al sector es veu llastada per la perspectiva d’uns preus del petroli moderats (davant una demanda global castigada per la pandèmia). Així, doncs, la reactivació d’aquestes regions es podria accelerar si es beneficiessin d’un pla de desenvolupament d’infraestructures alternatives.3

Finalment, al seu programa electoral, Biden proposava una pujada d’impostos per revertir una part de la forta retallada promoguda per l’Administració Trump al final del 2017.4 No obstant això, a curt termini, no sembla gaire probable que el futur president aconsegueixi prou suport al Congrés.

  • 2. Prenem un multiplicador fiscal de 0,58, estimat pel Congressional Budget Office en referència a aquest efecte del CARES Act (paquet fiscal aprovat al final de març del 2020 en la lluita contra la COVID-19).
  • 3. A més a més, els Estats amb una vinculació elevada amb el sector del petroli i amb la mineria solen tenir senadors republicans.
  • 4. Amb la Tax and Jobs Act 2017.
Polítiques sota Biden
Política exterior: algunes coses canviaran, però no la posició amb la Xina

Amb Biden a la Casa Blanca, els EUA buscaran una reconnexió amb múltiples organismes multilaterals després de les desavinences i de les sortides viscudes durant l’Administració Trump. De fet, Biden ha promès que demanarà la reincorporació dels EUA a l’Acord del Clima de París el primer dia de mandat, i segurament no trigarem a veure com els EUA tornen a formar part de l’Organització Mundial de la Salut, de la qual es va retirar fa pocs mesos. Així i tot, una de les grans incògnites que haurà de resoldre la presidència de Biden és fins a quin punt l’era Trump ha marcat un abans i un després en la capacitat dels EUA de liderar propostes en l’àmbit de la cooperació multilateral.

Amb la victòria de Biden també es parla d’un acostament a Europa. Al capdavall, les aliances forjades entre les dues regions al costat d’altres països asiàtics han donat lloc a l’«ordre liberal internacional», que ha protegit els interessos i els valors comuns durant dècades. En aquesta ocasió, el més que probable acostament transatlàntic tindrà molt a veure amb la necessitat nord-americana de buscar aliats en la lluita contra l’emergència de la Xina, en especial en l’àmbit tecnològic.5 No obstant això, malgrat que les relacions comercials i d’inversió entre els EUA i la UE continuen sent les més intenses a nivell mundial,6 Europa es pot trobar amb condicionants rellevants, ja que el Vell Continent s’enfronta a la pròxima revolució industrial sense grans campions tecnològics i amb una dependència important de la tecnologia xinesa.

El procés de desacoblament (o decoupling) entre els EUA i la Xina serà un front de continuïtat amb la legislatura de Biden. El lema Buy American proclamat durant la campanya demòcrata a la presidència n’és una mostra. Així i tot, la manera d’enfocar la rivalitat amb la Xina serà probablement diferent sota el mandat de Biden. Per exemple, és més probable que la nova Administració busqui l’ús d’aliances estratègiques per forçar canvis a la Xina. Així mateix, pot ser que Biden intenti obrir noves vies diplomàtiques amb el gegant asiàtic en la lluita contra amenaces clarament globals, com el canvi climàtic.

En definitiva, el 2021, les polítiques nord-americanes se centraran en les necessitats domèstiques, en un moment en què la crisi de la COVID-19 afecta greument l’economia (és a dir, paquet fiscal i despesa en infraestructures). Pel que fa a la política exterior, és de preveure una reconnexió amb els organismes multilaterals de cooperació i un acostament a Europa, mentre que la disputa amb la Xina continuarà (però sense cap dubte amb un enfocament més diplomàtic).

  • 5. Vegeu el Focus «El conflicte tecnològic entre els EUA i la Xina: una primera visió», a l’IM11/2020.
  • 6. La UE continua sent el principal soci comercial per als EUA (fins i tot sense el Regne Unit) i també és la regió amb qui manté majors relacions d’inversió estrangera directa.