• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Augmentarà la conscienciació mediambiental després de la COVID-19?

Contingut disponible en
Mano en campo de trigo

Una de les conseqüències positives de les restriccions a la mobilitat per frenar l’avanç de la COVID-19 ha estat una reducció superior al 5% de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). No obstant això, per complir l’Acord de París i, per consegüent, per limitar l’escalfament del planeta a menys de 2 °C en relació amb els nivells preindustrials, seria necessari mantenir, en els propers anys, un ritme de reducció d’emissions similar al del 2020, que obeeix a una situació excepcional. Tenint en compte que, en la seva major part, la reducció d’emissions del 2020 s’ha produït a costa d’una caiguda dràstica de l’activitat econòmica que ha empitjorat les condicions de vida, és desitjable que, d’ara endavant, siguin uns altres els factors que encapçalin la lluita contra el canvi climàtic.

Aquests altres factors són la intensitat energètica del PIB (és a dir, quanta energia es consumeix per cada euro de PIB que es produeix en una economia) i el nivell de contaminació de cada unitat d’energia. Els passos per reduir les emissions de GEH s’han d’encaminar a desancorar el creixement econòmic del consum de recursos naturals i energètics i a produir una energia menys contaminant. En els últims anys, aquests dos factors han estat claus per reduir les emissions de GEH a moltes regions del món i per ajudar a contenir l’augment de les emissions a nivell global. S’acceleraran aquestes dinàmiques en el món postpandèmia, de manera que, a mitjà termini, aconseguim complir l’Acord de París? Provocarà la COVID-19 un canvi en les preferències dels consumidors?

Una identitat per explicar les emissions de GEH
El canvi climàtic continua preocupant malgrat la COVID-19

La preocupació pel canvi climàtic ha anat en augment en aquests últims anys i, després de la irrupció de la COVID-19, no solament no ha disminuït, sinó que ha continuat creixent. De fet, el 70% dels participants en una enquesta global d’Ipsos realitzada la passada primavera consideren que el canvi climàtic és una crisi tan seriosa, com a mínim, com la generada per la COVID-19. És més, el canvi climàtic és, per segon any consecutiu, la major preocupació al conjunt de països participants en l’enquesta de Pew Research, fins i tot per davant de l’evolució de la pandèmia o de la situació de l’economia global, i el percentatge d’enquestats que la veuen com una amenaça ja assoleix el 70% (el 67% el 2018).1

  • 1. En una enquesta del Banc Europeu d’Inversions, més centrada en les amenaces a curt termini, el repte del canvi climàtic se situa per darrere de la pandèmia de la COVID-19 i de la situació econòmica i financera.
Món: percepció d’amenaces per a la societat

Si examinem els detalls d’aquesta enquesta per països, obser­­vem que és a Europa on la inquietud és més gran: a 7 dels 9 països enquestats, és la major preocupació, mentre que, als altres dos, ocupa el segon lloc. Als EUA, en canvi, ocupa el cinquè lloc, per darrere de la propagació de malalties infeccioses, dels ciberatacs, del terrorisme i de l’ús d’armes nuclears. Així mateix, hi ha una correlació positiva entre els països on aquesta preocupació ha augmentat més des del 2018 i l’impacte del virus, mesurat amb les morts per cada 100.000 habitants.

A causa de la COVID-19, la percepció dels beneficis de viure en un món menys contaminant s’ha afegit a l’increment de la conscienciació mediambiental. La reducció de la contaminació durant les setmanes en què les mesures de confinament van ser més estrictes ha permès que molts ciutadans comprovessin de primera mà l’augment de qualitat de vida i de benestar que comporta respirar un aire més pur. En aquest sentit, un estudi realitzat a la Xina mostra que, a les ciutats que van experimentar una major reducció de la pol·lució de l’aire durant l’onada de coronavirus del febrer i del març del 2020, va augmentar més l’interès dels ciutadans pels temes mediambientals i, en els mesos posteriors, es van aprovar més mesures considerades verdes.2

  • 2. Vegeu Kahn, M. E. et al. (2020), «Clean Air as an Experience Good in Urban China», National Bureau of Economic Research.
Canvis en el consum per la COVID-19

Més enllà dels canvis en els patrons de consum observats durant les setmanes en què la pandèmia va limitar la interacció social, la COVID-19 pot ser un catalitzador per canviar alguns patrons de consum que, a mitjà i a llarg termini, podrien impactar sobre el medi ambient. D’una banda, la major percepció del risc que representa el canvi climàtic després d’haver viscut la pandèmia podria influir en la voluntat de consumir béns i serveis d’una forma més responsable. En particular, els consumidors podrien in­­crementar les preferències pels productes locals, la qual cosa ajudaria a reduir les emissions generades pel transport. Així ho suggereix el resultat d’una enquesta realitzada a Alemanya per Deloitte, en què el 28% dels participants asseguren que, en el futur, adquiriran productes locals amb més freqüència que abans de la pandèmia, en relació amb el 68% i amb el 4% que, respectivament, no canviarien o reduirien el consum de productes locals. No obstant això, malgrat que sigui un pas endavant, alguns estudis detallen que aquest major consum local tindrà una contribució relativament modesta a l’hora de reduir les emissions de GEH, ja que, per exemple, la contaminació que genera el transport a la indústria alimentària no és gaire elevada.3

Una altra transformació dels patrons de consum que ha accelerat la COVID-19 és l’increment del comerç electrònic o e-commerce, particularment intens en el 2T 2020. Un cop reduïdes les restriccions a la mobilitat, les compres al sector retail realitzades a través de mitjans electrònics es van mantenir en nivells molt superiors als observats el 2019, la qual cosa suggereix que la COVID-19 tindrà un efecte persistent en els patrons de consum.4 No obstant això, no és clar en quin sentit un augment eventual del consum online afectaria la lluita contra el canvi climàtic, perquè el canvi en les emissions de GEH dependrà del tipus de lliurament de la compra online. Per exemple, rebre els productes adquirits online directament a casa és més contaminant que el comerç tradicional, ja que, en l’últim pas de la cadena de distribució, el lliurament de la comanda des de l’últim punt de distribució fins al comprador (last mile delivery), es produeix un desplaçament en un mitjà de transport contaminant. En canvi, en un sistema en què el repartiment es realitza en un punt de recollida centralitzat, les emissions de GEH es redueixen en relació amb els dos casos anteriors.5

  • 3. Vegeu Poore, J. i Nemecek, T. (2018), «Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers», Science, 360(6392), 987-992.
  • 4. Per a més detalls, vegeu l’article «El despertar de l’e-commerce al sector retail», a l’IM12/2020.
  • 5. Vegeu Shahmohammadi, S. et al. (2020), «Comparative Greenhouse Gas Footprinting of Online versus Traditional Shopping for Fast-Moving Consumer Goods: A Stochastic Approach», Environmental Science & Technology, 54(6), 3.499-3.509.
Canvi en la preocupació pel canvi climàtic i impacte de la COVID-19

Així, la COVID-19 ha ajudat a conscienciar-nos sobre el canvi climàtic, la qual cosa obre una finestra d’oportunitat perquè es consolidin canvis en els patrons de consum que ajudin a lluitar contra aquest fenomen. D’altra banda, aquesta major conscienciació també ha arribat al món de les empreses, ja sigui per la pressió dels seus clients o per la pròpia conscienciació dels gestors, dels accionistes o dels treballadors de les empreses. Així, la pandèmia pot propiciar que les empreses actuïn d’una forma més sostenible des del punt de vista mediambiental. A més a més, s’acumulen les evidències que els beneficis econòmics no estan necessàriament renyits amb un comportament responsable: el 2020, les empreses amb valoracions ESG més positives es van comportar millor a les borses que els índexs generals.6 Finalment, com veurem a l’article «La recuperació verda», d’aquest mateix Dossier, no hi ha dubtes que la COVID-19 serà un catalitzador en la lluita contra el canvi climàtic mitjançant polítiques públiques mediambientals més ambicioses.

  • 6. Un subíndex de l’S&P 500 que agrupa empreses que compleixen un mínim de criteris ESG va tenir una rendibilitat l’1,4% superior a l’índex S&P 500 durant l’any passat. Els criteris ESG responen a les inicials en anglès de mediambientals, socials i de governança.