• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Canvi climàtic: conseqüències i dificultats per frenar-lo

Contingut disponible en

En l’actualitat, comencem a presenciar les primeres conseqüències del canvi climàtic. Per exemple, és ja ben sabut que, amb l’augment de la temperatura, es produeix una reculada dels casquets de gel polars. Tanmateix, si no actuem de forma adequada, això podria ser només la punta de l’iceberg. Tot seguit, valorem algunes de les conseqüències que pot tenir el canvi climàtic en el futur i quins factors impedeixen que s’avanci de forma més decidida cap a una economia més respectuosa amb el medi ambient i, en última instància, més sostenible a llarg termini.

Els costos del canvi climàtic

Els climatòlegs estan d’acord que els efectes més probables derivats de l’escalfament del planeta inclouen el desglaç de les glaceres i dels casquets de gel polars, la pujada del nivell del mar i desastres meteorològics més freqüents i violents.1

No obstant això, hi ha grans dificultats per estimar amb precisió l’abast d’aquests efectes, ja que dependran del grau d’adaptació de les economies i de la població al nou entorn. El que sembla clar és que l’augment de la temperatura incrementarà la duresa i la recurrència d’esdeveniments extrems (o «de cua», usant l’argot econòmic). Es tracta de fenòmens meteorològics impredictibles, però amb greus conseqüències, com ciclons, huracans o inundacions, la probabilitat de materialitzar-se dels quals augmentarà de manera notable si no es posa fre a l’increment dels gasos d’efecte d’hivernacle.

Així mateix, és molt complicat estimar amb exactitud l’impacte econòmic del canvi climàtic. Aquests són els principals obstacles:

L’esmentada dificultat per saber l’augment de la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.

L’estreta relació entre desenvolupament econòmic i clima. Un augment de la temperatura afecta les economies, per exemple, a través del perjudici econòmic que causen els successos meteorològics extrems. Però canvis en el model productiu i en el creixement econòmic influeixen en el nivell d’emissions de carboni, la qual cosa acaba condicionant l’evolució de la temperatura.

Desconeixem l’abast del canvi tecnològic i en quina mesura aconseguirà mitigar aquests riscos (per exemple, s’investiguen noves vies, més enllà de la reforestació i de l’augment d’espais verds, per reabsorbir una part de les emissions de carboni).

Com avaluem els guanys i les pèrdues econòmiques d’aquí a 100 anys? L’anomenada «taxa de descompte», que intenta mesurar el grau de solidaritat de les generacions actuals amb les del futur, és molt difícil d’estimar, ja que depèn de les preferències del conjunt de la societat, que poden canviar al llarg del temps.

La transició energètica generarà costos de transició per a molts sectors que corren el risc de quedar-se enrere si no s’adapten a una economia amb menys emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. En funció de les mesures compensatòries que s’implementin i de la velocitat de la transició energètica, les empreses es veuran més o menys afectades.

Signifiquen tots aquests esculls que no paga la pena estudiar el possible impacte econòmic que tindrà d’aquí a uns anys el canvi climàtic? Res més lluny de la realitat. Entendre i quantificar millor l’impacte del canvi climàtic a partir d’una anàlisi cost-benefici és clau per poder fer-se una idea, per exemple, del mal que produeix emetre una tona addicional de carboni a l’atmosfera. Segons el prestigiós economista de Chicago Michael Greenstone, aquest és «el número més important del que mai hem sentit parlar», i disposar d’una bona estimació ajudaria que tots internalitzéssim millor les conseqüències de les nostres decisions.

De fet, en els últims anys, les anàlisis de l’impacte econòmic del canvi climàtic han millorat de manera notable. En aquest sentit, destaca l’article que, el 2018, tres professors d’Stanford van publicar a la revista Nature, en el qual estimen que,2 en un escenari on es continuïn aplicant les polítiques energètiques vigents en l’actualitat, es produirà una reducció del PIB global del 15% i del 25% el 2100 en relació amb un escenari en què les temperatures es mantinguin en els nivells actuals; la reducció se situaria per damunt del 25% si no s’actua en absolut (escenari business as usual).3 A més a més, estimen que passar d’un escenari amb un augment de 2 °C a un d’1,5 °C beneficiaria el 90% de la població global el 2100 i permetria estalviar més de 18 bilions d’euros (xifra que correspon a una quarta part del PIB global actual). Una de les crítiques que ha rebut aquest estudi és que no té en compte els costos de transició que implicaria reduir les emissions. Així i tot, basant-se en altres estudis, els autors conclouen que aquests costos serien d’una magnitud molt inferior als beneficis de limitar l’escalfament global. A més a més, argumenten que duen a terme una estimació conservadora de l’impacte econòmic del canvi climàtic, ja que exclouen de l’anàlisi l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems.

A més a més, voldríem emfatitzar que l’impacte del canvi climàtic afecta totes les dimensions de la vida, no solament l’econòmica. Crida particularment l’atenció l’estudi sobre mortalitat liderat per Greenstone el 2018,4 segons el qual, en un escenari business as usual, el canvi climàtic seria el responsable de 85 morts per cada 100.000 habitants el 2100 (avui dia, tots els tipus de càncer causen 125 morts per cada 100.000 habitants), una xifra que han estimat tenint en compte els costos d’adaptació dels humans a les noves temperatures i el seu nivell econòmic per afrontar-les. És també interessant observar que l’impacte seria negatiu en àrees amb temperatures altes i positiu en zones amb temperatures baixes,5 tal com s’aprecia al gràfic. Finalment, el Banc Mundial estima que, si no prenem mesures, el 2050, els efectes del canvi climàtic poden forçar més de 140 milions de persones a emigrar, en especial des dels països més pobres.6

Les accions per aturar el canvi climàtic: què falla?

Si el problema és tan greu, per què encara no s’han pres les decisions adequades? En aquesta secció, descrivim alguns dels factors que dificulten que la lluita contra el canvi climàtic avanci de forma més decidida:

Falta d’informació

En primer lloc, perquè les llars, les empreses i el sector públic puguin prendre les decisions més encertades, han de disposar de la informació més completa possible. Només així podran avaluar de forma correcta els costos i els beneficis de les seves decisions.

Al començament de la revolució industrial, poc o res es coneixia sobre l’impacte dels gasos d’efecte d’hivernacle (d’ara endavant, GEH). En l’actualitat, malgrat que la recerca científica sobre les causes del canvi climàtic i les seves conseqüències sobre la naturalesa i l’activitat humana ha avançat de manera substancial, encara hi ha una part important de la població que no és conscient de les conseqüències de les decisions que pren. La tasca pedagògica sobre els orígens del canvi climàtic i sobre les seves potencials conseqüències continua sent imprescindible.

Dificultats per incorporar les externalitats7

L’emissió de GEH que es genera quan una empresa produeix o quan un ciutadà consumeix comporta uns costos per al conjunt de la societat que l’empresa o la persona no sol tenir en compte. Això és el que, en argot econòmic, s’anomena una externalitat negativa.

En canvi, la inversió en tecnologies i en energies sostenibles genera externalitats positives. És a dir, més enllà del retorn econòmic directe que proporciona la inversió mateixa, es generen uns beneficis per al conjunt de la societat (com, per exemple, respirar un aire més net) que els inversors no sempre tenen en compte, ja que no comporten cap recompensa econòmica.

Per aquest motiu, és desitjable aplicar mecanismes que facilitin que tots, individus i empreses, tinguem en compte els efectes indirectes sobre el clima de les decisions que prenem.

El problema del polissó (free-rider, en anglès)

«Per què he de contaminar menys quan, si ja ho fa la resta dels agents, me’n puc beneficiar?» Si tots raonem d’aquesta manera, no es reduiran les emissions de GEH.

Curtterminisme

Fins i tot tenint en compte tota la informació disponible, i sent conscients dels costos d’algunes decisions, les llars, les empreses i els reguladors a vegades prenen decisions que tenen un efecte perjudicial sobre el clima a mitjà i a llarg termini, ja que actuen pensant només a curt termini.

En definitiva, el canvi climàtic causat per l’activitat humana és un desafiament crucial per a la nostra espècie que ens afecta en molts àmbits. No hi ha excuses per no afrontar-lo amb la seriositat i amb la decisió que mereix. No podem deixar escapar ni un segon.

Javier Garcia-Arenas i Ricard Murillo Gili

1. Els efectes ja s’han començat a notar: sense anar més lluny, l’onada de calor del 2003, que es va saldar amb 70.000 víctimes a Europa, s’atribueix al canvi climàtic, segons Trenberth, K., Fasullo, J. i Shepherd T. (2015), «Attribution of climate extreme events», Nature Climate Change, 5.8, 725-730.

2. Vegeu Burke, M., Davis, M. i Diffenbaugh, N. (2018), «Large potential reduction in economic damages under UN mitigation targets», Nature.

3. Per calcular aquestes xifres, utilitzen una taxa de descompte (el 3%) ni massa alta ni massa baixa.

4. Vegeu Greenstone, M. et al. (2018), «Valuing the global mortality consequences of climate change accounting for adaptation costs and benefits», Becker Friedman

Institute Working Paper, núm. 2.018-51, Universitat de Chicago.

5. Es tracta de l’efecte mitjà, és a dir, sense tenir en compte la possibilitat que es materialitzin esdeveniments de cua.

6. Banc Mundial (2018), «Groundswell: preparing for internal climate migration».

7. En general, les externalitats són conseqüències que imposa una activitat econòmica a la resta de la societat i que no estan ben reflectides en el seu preu.

    im_1911_d2_01_ca.png
    Tendències de fons

    Canvi climàtic i transició verda

    Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?