• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l’escalfament global

Contingut disponible en
Vânia Duarte
12 d'abril de 2019

L’observatori de Mauna Loa de Hawaii va registrar, al gener del 2019, el nivell més alt de concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, 411 parts per milió (ppm), en relació amb les 290 ppm del 1880. A més a més, el 2018, la temperatura de la superfície del planeta va superar en 0,8 ºC la temperatura mitjana entre el 1951 i el 1980.1 Els especialistes subratllen els efectes adversos que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, provocades, principalment, per l’activitat humana, ocasionen en el nostre planeta i la urgència amb la qual s’han de prendre mesures, en concret mitjançant el canvi de les fonts d’energia en què basem el nostre consum. En aquest context, quina és la posició de la península ibèrica i què esperem en el futur?

Context energètic actual a la península ibèrica

En l’actualitat, la producció primària d’energia2 a Espanya i a Portugal es basa, pràcticament, en energies renovables, i, en els dos casos, destaquen els biocombustibles sòlids i l’energia eòlica. Així mateix, la producció primària d’energia als dos països és substancialment inferior al consum primari d’energia3 (ràtio del 27,2% a Espanya i del 22,9% a Portugal el 2017, que cal comparar amb la mitjana de la UE, del 48,6%). Malgrat que la ràtio es manté en nivells molt inferiors a la mitjana de la UE, les dues economies han experimentat una millora en els 10 últims anys, a causa de l’augment de la producció primària d’energia i de la caiguda del consum primari en aquest període, un senyal que avancem cap a un model més sostenible.4

Com que les necessitats energètiques superen, tant a Espanya com a Portugal, el que cada país pot produir, els dos importen una gran part de l’energia que consumeixen. En aquest sentit, en els dos casos, destaquen el petroli i els seus derivats, amb un pes superior al 65% del total de les importacions d’energia, seguits, en menor mesura, pel gas natural i pel carbó.

Al seu torn, el consum final d’energia5 a Espanya i a Portugal està liderat pels productes petroliers, amb un pes proper al 50% (el 40% a la UE), tal com es pot observar als gràfics, la qual cosa es pot explicar pel pes de la indústria i dels transports en el consum final d’energia (en conjunt, representen més del 65% del consum final total).6 L’electricitat ocupa la segona posició en el mix dels dos països, amb un pes superior al 20%, tot i que les fonts d’energia usades en la producció domèstica d’electricitat presenten diferències entre els dos països.7 A Espanya, la tercera posició correspon al gas natural, amb un pes del 17% (el 10% en el cas de Portugal). A Portugal, en canvi, la tercera font d’energia són les renovables (el 13% del consum final d’energia, el 7% a Espanya).

Què podem esperar en la dècada vinent?

La preocupació per les qüestions ambientals marcarà els 10 propers anys. De fet, tal com s’explica a l’article «El finançament que pensa en verd», en aquest mateix Dossier, l’Acord de París, signat el 2015, pretén limitar l’augment mitjà de la temperatura mundial a 2 oC en relació amb els nivells preindustrials i accelerar els esforços per limitar l’augment a 1,5 oC. En aquest sentit, la UE va assumir el compromís de reduir els gasos d’efecte d’hivernacle el 40% fins a l’any 2030, enfront dels nivells del 1990. En aquest context, Espanya haurà d’adoptar el compromís d’una reducció mínima del 20% i Portugal del 20% i el 35% en relació amb els nivells del 1990. Per aconseguir-ho, caldrà reduir els gasos d’efecte d’hivernacle originats pel sector energètic, el qual és responsable, en gran part, de la seva emissió a l’atmosfera. Al seu torn, aquesta transformació, si es du a bon port, serà rellevant per a les economies ibèriques des del punt de vista de la de­­pen­­dència energètica.8 De fet, el 2016, el nivell de dependència energètica era del 71,9% a Espanya i del 73,5% a Portugal (mitjana de la UE, el 53,6%).9

Els dos països preveuen que, el 2050, les emissions netes de gasos d’efecte d’hivernacle s’hauran reduït a 0, i, en aquest sentit, sengles plans nacionals d’energia anticipen que el petroli i els productes petroliers disminuiran el pes en el mix energètic de forma significativa fins al 2030 (–11,0 p. p. a Espanya i Portugal, en relació amb el 2016), després de les reduccions relativament modestes observades en l’última dècada (–4,0 p. p. a Espanya i –3,0 p. p. a Portugal). No obstant això, s’espera que els productes petroliers continuïn liderant el mix energètic als dos països i que representin el 40% i el 39% del consum energètic final a Espanya i a Portugal, respectivament. Aquest lideratge s’explicarà pel pes del sector de transports, molt dependent dels productes petroliers, de manera que, si es pretén reduir més el pes del petroli, les autoritats hauran de fomentar la substitució dels combustibles fòssils per l’electricitat, els biocombustibles o l’hidrogen.

Al mateix temps, es produirà un augment relativament moderat del pes de l’electricitat en el mix energètic (2,0 p. p. a Espanya i 5,0 p. p. a Portugal, en relació amb el 2016) fins al 2030, i aquesta tendència incentivarà, al seu torn, un major ús dels recursos renovables. De fet, els dos països apunten a objectius clars en aquest punt: Portugal pretén que el 80% de la producció elèctrica procedeixi de fonts renovables (energia solar, eòlica i hidroelèctrica, principalment) el 2030, mentre que Espanya es planteja aconseguir una proporció del 74% (eòlica, solar i hidroelèctrica).10 L’electrificació del mix energètic haurà de ser transversal als diferents sectors, i, en el cas de la indústria, el canvi podrà ser més lent que en altres sectors, atesa la complexitat que comporta la transformació de models de negoci i d’innovació dels processos productius.

La tercera font principal d’energia en el consum final s’espera que continuï sent diferent als dos països: a Espanya, les projeccions obtingudes a partir del pla d’energia i d’altres estudis econòmics apunten al fet que el gas natural continuarà ocupant la tercera plaça, amb un pes del 20% el 2030, seguit de les energies renovables (el 9%). En canvi, a Portugal, s’espera que les fonts renovables mantinguin el tercer lloc en el mix energètic, amb un pes del 18%. Això no respon tant a un augment molt significatiu d’aquestes energies d’aquí al 2030 com al pes que ja tenen actualment les renovables en el consum final d’energia a Portugal (el 13% el 2016, en relació amb el 7% d’Espanya i amb la mitjana de la UE) i a la inversió substancial que el país ha fet en aquests recursos en els últims anys.

El canvi del mix energètic, més orientat cap a fonts d’energia netes, tindrà efectes positius no solament per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i per a l’economia. Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial.11 Al seu torn, la inversió en fonts renovables d’energia contribuirà al creixement econòmic i a la creació d’ocupació. No obstant això, es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final. En gran part, això dependrà de si el progrés tecnològic és capaç de continuar reduint, com ha succeït en els últims anys, el cost de producció de l’energia renovable.

Vânia Duarte

 

1. Segons dades de la NASA.

2. La producció primària d’energia és l’extracció de productes energètics per a la seva utilització a partir de fonts naturals.

3. El consum primari d’energia inclou el consum del sector energètic, les pèrdues durant la transformació i la distribució de l’energia i el consum dels usuaris finals.

4. El 2008, la proporció era del 19,0% per a Portugal i del 22,5% per a Espanya. Una de les raons de la disminució del consum és la crisi financera en aquest període.

5. El consum final d’energia inclou l’energia total consumida pels usuaris finals, com famílies, indústria, serveis i transports.

6. El 30% restant correspon a les activitats domèstiques (per exemple, calefacció), al sector serveis i a l’agricultura, entre d’altres.

7. A Espanya, el gas natural, les renovables i la nuclear representen el 77% de la producció interna de l’electricitat. A Portugal, el gas natural, les energies renovables i el carbó representen el 97% de la producció elèctrica.

8. Destaca, en els dos casos, l’elevada dependència del petroli i dels productes petroliers importats, amb una relació de dependència (mesurada per la ràtio de les importacions líquides de petroli i dels seus derivats en relació amb la suma del consum intern brut i del petroli usat en els vehicles marítims) del 96,9% i del 99,2% per a Espanya i Portugal, respectivament, el 2016.

9. Per a una anàlisi en profunditat, vegeu l’article «La geopolítica de l’energia», en aquest mateix Dossier.

10. En l’actualitat, les renovables tenen un pes del 33% i del 41% a Espanya i a Portugal, respectivament.

11. Tenint en compte el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 per a Espanya i Portugal, l’objectiu és una reducció en les taxes de dependència fins al 59% i el 65%, respectivament.

Vânia Duarte
    im_1904_d5_01_ca_fmt.png
    im_1904_d5_02_ca_fmt.png
    Tendències de fons

    Canvi climàtic i transició verda

    Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?