• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Ajudarà la COVID-19 a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle?

Contingut disponible en
Escalera de caracol con fondo verde

La lluita contra la COVID-19 té dos grans punts en comú amb el combat contra el canvi climàtic. Primer, malgrat que una pandèmia es pot estendre en qüestió de setmanes i que el canvi climàtic s’agreuja de forma molt més gradual, els dos tenen la capacitat d’evolucionar de forma exponencial: en el primer cas, a través de mecanismes de contagi comunitari i, en el segon, d’emissions contaminants acumulades al llarg del temps. Segon, un cop identificat el fenomen i adoptades les mesures necessàries per frenar-lo, els costos es fan evidents de manera immediata, mentre que els beneficis triguen un temps a fer-se visibles.

En un cèlebre discurs del 2015, el governador del Banc d’Anglaterra, Mark Carney, va definir el canvi climàtic com «la tragèdia de l’horitzó»,1 en constatar que, en tractar-se d’un problema col·lectiu que supera els horitzons tradicionals del cicle econòmic i polític, les generacions actuals no tenen els incentius adequats per combatre’l, fins i tot podent accedir a tota la informació disponible sobre els seus efectes devastadors en el futur. És possible que la pandèmia de la COVID-19, en posar en evidència els riscos de la inacció davant fenòmens adversos, ajudi a accelerar el combat contra el canvi climàtic?

Del que no hi ha dubte és que, al mateix temps que la COVID-19 té conseqüències devastadores per a la salut i per a l’economia a escala mundial, les restriccions a la mobilitat imposades per frenar la pandèmia han reduït les emissions contaminants a tot el planeta. En aquest article, analitzarem quin ha estat l’impacte a curt termini de la COVID-19 sobre les emissions de gasos contaminants i fins a quin punt podem parlar d’un canvi de patró durador. Finalment, presentarem diferents escenaris futurs de l’evolució de les emissions contaminants.

  • 1. Vegeu Carney, M. (2015), «Breaking the Tragedy of the Horizon – climate change and financial stability», discurs al Lloyd’s of London.
L’efecte immediat de la COVID-19: una reducció transitòria i poc significativa de les emissions

La COVID-19 ha obligat a confinar milions de persones a tot el món i ha provocat el tancament d’escoles, de fàbriques, de comerços, d’hotels i d’aeroports, amb una disminució dràstica de la mobilitat de tota la població. Així, no és estrany que aquesta pandèmia hagi reduït també els nivells d’emissió de gasos contaminants.

Malgrat que no tinguem encara dades d’emissions de gasos contaminants disponibles per a l’any 2020, sí que s’han realitzat estudis que estimen l’evolució de les emissions contaminants per sectors en temps real, a partir de dades sobre mobilitat i activitat econòmica.2 El projecte Carbon Monitor, per exemple, ens permet obtenir estimacions d’emissions diàries de diòxid de carboni (que representen el 80% de les emissions contaminants) als sectors d’energia, indústria, residencial, transport terrestre i aeri, basades en dades de generació d’electricitat, de producció, de mobilitat i de consum de carburants, entre d’altres. Tal com s’observa al primer gràfic, les caigudes més dràstiques d’emissions es van produir en les primeres setmanes d’abril, amb un enfonsament global del 17,0% interanual en la segona setmana. Al final d’abril, en un moment en què, aproximadament, la meitat de la població mundial es va veure obligada a confinar-se, les emissions globals acumulades s’havien reduït el 8% en relació amb el mateix període del 2019. La caiguda va ser considerable, però es va desfer de manera notable: al final de setembre, aquesta caiguda acumulada ja es va veure limitada fins al 6% interanual, amb la normalització progressiva de l’activitat econòmica i social, i es va reduir encara més, fins al 5%, al final de novembre, malgrat les noves restriccions introduïdes després de l’expansió de la segona onada de la pandèmia.3 Més enllà d’aquesta dinàmica observada en les emissions globals, cal destacar el repunt impressionant de les emissions als sectors d’energia i indústria, responsables del 70% de les emissions totals, amb una reducció acumulada del 3% fins al final de novembre, percentatge que contrasta amb la caiguda acumulada del 7% fins al final d’abril.

  • 2. Vegeu, per exemple, Le, T. et al. (2020), «Unexpected air pollution with marked emission reductions during the COVID-19 outbreak in China», Science, 369 (6504), 702-706. Le Quéré, C. et al. (2020), «Temporary reduction in daily global CO2 emissions during the COVID-19 forced confinement», Nature Climate Change, 1-7; i Liu, Z. et al. (2020), «Near-real-time monitoring of global CO2 emissions reveals the effects of the COVID-19 pandemic», Nature Communications, 11(1), 1-12.
  • 3. A Espanya, la caiguda ha estat més gran, ja que les emissions totals acumulades s’han reduït el 15% fins al final de novembre, després del punt més baix (el –19%) assolit al final de juny. A la UE, les emissions totals s’han reduït el 8% fins al final de novembre, gairebé el 13% en la primera meitat de l’any.
Emissions globals de diòxid de carboni el 2020

Així, estem parlant d’una dinàmica de reducció transitòria en les emissions en un context excepcionalment advers marcat per un cost econòmic i humà molt elevat.4 A més a més, convé aclarir que l’efecte d’aquesta reducció temporal serà petit en relació amb el desafiament colossal que el canvi climàtic representa per a la nostra societat. En efecte, malgrat que les estimacions de Carbon Monitor presentades apunten a una reducció en les emissions contaminants globals entre el 5% i el 6% el 2020,5 en el que representaria la major caiguda des de la Segona Guerra Mundial, s’estima que, a causa d’aquesta caiguda, la temperatura mitjana del planeta es refredarà només uns 0,01 graus Celsius entre ara i el 2030 en relació amb el contrafactual sense la pandèmia.6 Per tant, és evident que només una recuperació econòmica amb una forta empremta verda, gràcies a mesures de combat ambicioses contra el canvi climàtic, combinades amb el desenvolupament de noves tecnologies de captura i d’absorció de gasos contaminants, pot garantir que el planeta estigui en disposició de complir els objectius definits a l’Acord de París i de limitar l’escalfament global a 2 °C per damunt dels nivells preindustrials.

  • 4. Es preveu que el PIB mundial es contraurà prop d’un 4% el 2020, segons les previsions de CaixaBank Research. A més a més, en el moment en què es redacta aquest Dossier, més d’1,7 milions de persones ja han sucumbit a la COVID-19.
  • 5. Hi ha, en efecte, un rang més ampli per a la caiguda anual de les emissions el 2020, segons dades i mètodes d’estimació diferents del Carbon Monitor. Sembla que el 5% reuneix prou consens com a valor mínim de l’interval, però hi ha estimacions que apunten a una caiguda anual que pot arribar al 7%-8% (International Energy Agency [2020], «Global Energy Review», i United Nations Environment Programme [2020], «Emissions Gap Report 2020»).
  • 6. Vegeu Forster, P. et al. (2020), «Current and future global climate impacts resulting from COVID-19», Nature Climate Change, 10(10), 913-919.
Projeccions d’emissions de diòxid de carboni a la UE: comença el compte enrere fins al 2050
De la COVID-19 a l’evolució de les emissions a llarg termini: el vaixell ha de canviar de rumb

La magnitud del canvi estructural necessari en el nostre model productiu per afrontar l’escalfament global durant les properes dècades és evident. Per assolir els pactes de l’Acord de París, la UE ha definit de manera molt clara els diferents fronts de combat per reduir les emissions de gasos contaminants entre el 80% i el 100% el 2050 en relació amb el 1990.

Com arribar al punt de destinació? Tenint en compte les dades pre-COVID d’emissions, les estimacions de caiguda d’emissions el 2020 (al voltant del –9% a la UE, segons les estimacions del Carbon Monitor) i els objectius de reducció d’emissions de gasos contaminants fins al 2050, formulem diferents escenaris per a l’evolució de les emissions de diòxid de carboni a la UE en les pròximes dècades. En el primer escenari, els països mantindrien des del 2021 la tendència observada entre el 2008 i el 2018, amb una mitjana de caigudes de l’1,6% a l’any al conjunt de la UE. En aquest cas, el 2050, la UE hauria reduït emissions en poc més del 40% en relació amb el 2018, molt per sota dels objectius anunciats recentment d’una retallada del 55% d’emissions fins al 2030 i zero emissions netes el 2050.7 Triplicant els esforços i arribant a un escenari en què les emissions es redueixin el 4,5% a l’any, la UE aconseguiria una reducció del 80% entre el 2050 i el 2055, amb reduccions del 40% ja a partir de la meitat de la dècada del 2030.8 Es tractaria d’un ritme sostingut de disminució d’emissions força notable, que s’aproximaria a mantenir una reducció anual equivalent a la meitat de l’observada el 2020 a la UE. Per il·lustrar-ho de manera pedagògica, seria una reducció similar a la que s’aconseguiria amb un període de confinament de dos mesos seguit d’un retorn gradual a la normalitat en l’espai de sis setmanes (Le Quéré et al., 2020).

D’altra banda, si la recuperació postpandèmia ajornés els esforços europeus de reducció d’emissions o si les inversions en el marc NGEU no tinguessin els efectes esperats, l’escenari seria diferent. Així, mantenint la tendència actual fins al 2030, serien necessàries, entre el 2030 i el 2050, caigudes d’emissions anuals equivalents a les observades a nivell global enguany (entre el 5% i el 6%) per aconseguir una reducció d’emissions del 80% al voltant del 2050.

Finalment, ajornar l’acció climàtica fins al 2040 tindria efectes molt negatius sobre el planeta9 i, a més a més, obligaria a reduccions draconianes del 9% anual entre el 2040 i el 2050 per aconseguir l’esmentada reducció del 80% al voltant del 2050. Aquest ritme s’aproximaria a sostenir durant 10 anys consecutius els nivells de reducció observats a la UE el 2020 en una situació de pandèmia. Òbviament, es tractaria d’una reducció d’emissions gairebé impossible de sostenir sense infligir un mal enorme a l’economia.

En definitiva, l’envergadura del desafiament climàtic subratlla la necessitat de començar a adoptar mesures ambicioses com més aviat millor. La pandèmia també ens recorda que la reducció de les emissions contaminants no es pot fer a costa d’una reducció dràstica de l’activitat econòmica. Per poder complir els objectius marcats, el més intel·ligent és promoure una recuperació verda que pugui reactivar l’economia mitjançant tecnologies més netes i sostenibles.

  • 7. És important subratllar aquí que la mitjana per a la UE oculta diferents tendències observades als països europeus en els últims anys. Mantenint el ritme actual, i centrant-nos en els cinc principals emissors (Alemanya, Polònia, Itàlia, França i Espanya), Itàlia i Espanya arribarien al 2050 amb una reducció d’emissions del 65% i del 50%, respectivament, mentre que Polònia presentaria un augment de les emissions del 5%-10% i Alemanya (el principal emissor) només reduiria les emissions el 30%.
  • 8. Assumim que l’escenari d’emissions zero el 2050, o neutralitat climàtica, només serà assolible amb inversions en projectes de mitigació i de generació d’emissions negatives, com les de tecnologies eficients d’eliminació i d’emmagatzematge de diòxid de carboni.
  • 9. Vegeu, per exemple, els informes recents produïts per l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) i per la Convention on Biological Diversity (CBD).