• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Canvi climàtic i mercats financers

En aquest article analitzem l'impacte de la transició verda sobre els mercats financers i contraposem els efectes d'una transició climàtica ordenada als d'una transició climàtica desordenada.

Contingut disponible en
Skyline de Londres dibujado sobre una hoja de árbol

La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat que esdeveniments als quals assignem una probabilitat baixa d’ocurrència i un impacte elevat es poden acabar materialitzant. En les properes dècades, aquests fenòmens, coneguts com cignes negres, poden ser cada vegada més freqüents i, fins i tot, canviar de color: les greus conseqüències del canvi climàtic poden arribar a provocar cignes verds, sobretot si no es gestiona de forma adequada la transició cap a un model econòmic sostenible. En aquest article analitzem l’impacte d’aquesta transició sobre els mercats financers i contraposem els efectes d’una transició climàtica ordenada als d’una transició climàtica desordenada.

Transició ordenada: la importància de separar el gra de la palla

En una transició ordenada, la transformació cap a una economia descarbonitzada es fa de manera gradual i amb una planificació adequada. En aquest procés, es produeixen canvis reguladors (com imposar límits estrictes a les emissions de carboni), fiscals (com l’augment d’impostos sobre les emissions contaminants) i tecnològics (com l’adopció de sistemes de transport completament elèctrics o de tècniques de captura de carboni, per exemple). Aquests canvis, d’una banda, haurien de generar un augment de les necessitats de finançament (públiques i privades) al llarg del període de transició i, de l’altra, haurien de promoure el desenvolupament de noves mètriques i de criteris que permetin identificar millor la sostenibilitat ambiental pel que fa als sectors, a les empreses, als projectes i als productes. En ser una transició ordenada, les necessitats d’inversió es poden distribuir al llarg del temps, de manera que l’augment dels costos de finançament hauria de ser, de mitjana, petit. No obstant això, la millor identificació de les inversions verdes comportaria un increment de la dispersió d’aquests costos de finançament i també del preu relatiu dels actius verds en relació amb els actius marrons (l’anomenat greenium), situació que generaria també efectes persistents sobre els mercats de primeres matèries, com augments en els preus de les utilitzades en sectors menys intensius en carboni.1 Al mateix temps, nous instruments de finançament sostenible (com l’expansió dels mercats de bons verds o de préstecs bonificats)2 haurien de rebre un gran impuls.

  • 1. Serà destacable l’ajust a l’alça en el preu relatiu de les primeres matèries necessàries per a la generació i l’emmagatzematge d’energia renovable, com, per exemple, el cobalt, en relació amb el petroli. Vegeu International Energy Agency (2021), «The Role of Critical Minerals in Clean Energy Transitions», World Energy Outlook Special Report.
  • 2. A semblança dels bons verds, un préstec bonificat implicaria una «prima verda» (per exemple, un tipus d’interès més baix) per a projectes que complissin determinats objectius mediambientals.
Índex de riscos climàtics físics INFORM

En trobar-nos en la fase inicial d’una transició climàtica, és pertinent preguntar-se si alguns d’aquests efectes que acabem de descriure ja s’estan fent visibles. Doncs bé, en un entorn en què els inversors comencen a considerar rellevants els riscos climàtics (tant físics com de transició),3 la internalització d’aquests riscos es comença a reflectir de forma parcial en els preus dels actius financers, tot i que encara es troba en una fase molt inicial, en la qual el grau d’incorporació depèn, en bona part, de la qualitat de la informació publicada4 i del nivell d’informació i de coneixements dels inversors.5 En concret, l’evidència disponible mostra que l’exposició i la vulnerabilitat als riscos climàtics es reflecteixen, en certa manera, en el mercat de deute sobirà, ja que penalitza les regions amb més exposició als riscos físics i amb menys capacitat de resposta. En particular, s’ha estimat que la diferència entre les regions més i menys exposades a aquests riscos se situa, a nivell global, al voltant dels 200 p. b. en la mitjana del 1995-2017.6

Aquests resultats suggereixen que els agents econòmics que participen en el mercat de deute sobirà tenen en compte l’evidència científica sobre els efectes del canvi climàtic, la qual cosa s’explica, probablement, per l’existència d’informació pública sobre els riscos físics del canvi climàtic a nivell geogràfic en quantitat i en qualitat suficients. En efecte, el consens científic ens indica que els riscos físics seran asimètrics –variaran en funció de la situació geogràfica, de l’estructura econòmica i de la capacitat institucional de cada país– i no lineals. Així mateix, ja disposem d’un índex de risc físic, calculat amb el model de risc INFORM, per a cada país a partir de l’exposició a aquests riscos, de la vulnerabilitat i de la capacitat de mitigar-los.7 Després d’analitzar l’índex, destaquem tres elements. En primer lloc, que les estratègies de mitigació i d’adaptació ja han tingut efectes positius des del 2012 en algunes regions del món, tal com es recull al primer gràfic. En segon lloc, la distribució geogràfica del risc és desigual. I, finalment, el risc és asimètric, en la mesura que més del 70% de les emissions mundials acumulades tenen l’origen en països amb riscos físics baixos, segons les dades del Global Carbon Project. Això implica que, amb una probabilitat elevada, els costos físics del canvi climàtic no incidiran de forma directa sobre les regions emissores i que seran fonamentals el disseny i la implementació de plans d’adaptació i de mitigació, amb el suport de mecanismes de cooperació internacional.

En el cas de la renda variable, no sembla que els preus d’al­­guns actius incorporin de forma adequada els riscos climàtics rellevants, la qual cosa concorda amb la hipòtesi que encara cal millorar els mecanismes d’informació i de divulgació dels riscos climàtics d’una forma més granular. Per exemple, crida l’atenció el fet que, ara com ara, no s’hagin apreciat canvis significatius en els preus dels actius agroalimentaris o immobiliaris malgrat que els riscos de sequera o d’inundació a les zones costaneres estiguin àmpliament documentats.8

En canvi, al mercat de deute corporatiu, la internalització dels riscos de transició ja es comença a reflectir en les valoracions dels inversors, ja que s’observa una millora dels ràtings empresarials de les empreses europees i nord-americanes que divulguen el nivell d’emissions de carboni i els objectius futurs de reducció d’aquestes emissions (vegeu el segon gràfic). Així mateix, hi ha evidències que els inversors tenen en compte la petjada de carboni de les empreses i penalitzen les més contaminants,9 i, de fet, aquesta «prima verda» augmenta en períodes en què la repercussió pública dels efectes del canvi climàtic és més gran.

  • 3. Els riscos físics són els provinents de l’exposició de l’activitat humana al sistema natural, mentre que els riscos de transició són els derivats de la regulació que pretén dur l’economia cap a un menor nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i cap a la transformació de les activitats econòmiques per complir els objectius mediambientals.
  • 4. Vegeu Alessia, L., Ossola, E. i Panzica, R. (2021), «What greenium matters in the stock market? The role of greenhouse gas emissions and environmental disclosures», Journal of Financial Stability, 54.
  • 5. Vegeu Krueger, P., Sautner, Z. i Starks, L. (2020), «The Importance of Climate Risks for Institutional Investors», The Review of Financial Studies, 33-3, pàgs. 1.067-1.111.
  • 6. Vegeu Cevik, S. i Jalles, J. T. (2020), «This Changes Everything: Climate Shocks and Sovereign Bonds», IMF Working Paper WP/20/79, i Painter, M. (2020), «An inconvenient cost: The effects of climate change on municipal bonds», Journal of Financial Economics, 135-2, pàgs. 468-482.
  • 7. Vegeu Marin-Ferrer, M., Vernaccini, L. i Poljansek, K. (2017), «Index for Risk Management – INFORM Concept and Methodology Report», Joint Research Centre – Publications Office of the European Union.
  • 8. Vegeu, per exemple, Hong, H., Li, F. W. i Xu, J. (2019), «Climate risks and market efficiency», Journal of Econometrics, 208-1, pàgs. 265-281, i Bernstein, A., Gustafson, M. i Lewis, R. (2019), «Disaster on the horizon: the price effect of sea level rise», Journal of Financial Economics, 134-2, pàgs. 253-272.
  • 9. Vegeu Ilhan, E., Sautner, Z. i Vilkov, G. (2021), «Carbon Tail Risk», The Review of Financial Studies, 34-33, pàgs. 1.540-1.571, un estudi sobre com el nivell d’emissions afecta les opcions put de les empreses de l’S&P 500.
Impacte estimat sobre els ràtings empresarials de la divulgació del nivell d’emissions de carboni i dels objectius futurs de reducció d’emissions
Transició desordenada: canvis més abruptes

Una transició desordenada es caracteritzaria per una primera fase d’inacció, seguida de canvis abruptes en l’entorn regulador o en la política fiscal per contenir els riscos després de la materialització d’esdeveniments climatològics extrems i d’un augment inassumible de les temperatures. En aquest entorn, es podria produir un increment sobtat i elevat de les necessitats de finançament, la qual cosa, al seu torn, incrementaria el cost mitjà del finançament i comportaria una dispersió dels costos. Les revaluacions substancials i abruptes del preu dels actius afectarien, en especial, els actius més castigats pels riscos de transició, els anomenats «actius en desús».10 Aquestes tendències es podrien veure agreujades per les dificultats de moltes empreses a l’hora d’adaptar-se de manera sobtada a una transició brusca i de gran envergadura.11

  • 10. Un exemple d’aquesta mena d’actius són les reserves de combustibles fòssils no extretes. Vegeu Mercure, J. F. et al. (2018), «Macroeconomic impact of stranded fossil fuel assets», Nature Climate Change, 8, 588–593.
  • 11. Vegeu ESRB (2016), «Reports of the Advisory Scientific Committee: Too late, too sudden: Transition to a low-carbon economy and systemic risk», i ESRB (2020), «Positively green: Measuring climate change risks to financial stability».
Transició climàtica: com afrontar-la i el valor de la informació

Els estats, com a reguladors i guardians últims de la biosfera global, tenen davant seu dos reptes claus en les properes dècades. Primer, una regulació ben dissenyada que faciliti la transició climàtica de forma ordenada i amb disciplina de mercat –l’impacte sobre els mercats financers serà diferent si es realitza d’aquesta manera o si s’opta per un model més intervencionista, amb penalitzacions directes sobre les empreses, i, en aquest cas, l’augment dels costos de finançament pot ser més elevat, fins i tot en un escenari de transició ordenada. Segon, la producció de mecanismes d’informació climàtica transparents i accessibles per a tothom. El model final de transició climàtica que s’adopti podrà variar, però queda clar que la protecció del planeta com a bé públic global depèn, en gran part, de la producció d’un altre bé amb les mateixes característiques: una informació precisa i veraç sobre els riscos climàtics.