• Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Bancs centrals i canvi climàtic: entre actuar i no actuar

Com podria el BCE incorporar criteris climàtics en la seva presa de decisions, en el marc de la seva revisió estratègica?

Contingut disponible en
Skyline de Londres dibujado sobre una hoja de árbol

Els individus i les institucions podem contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Els consumidors, per exemple, podem afegir-hi el nostre granet de sorra triant productes i serveis amb una menor petjada de carboni. El sector públic pot afegir-hi tones de sorra, amb incentius a la inversió per millorar l’eficiència energètica i per desenvolupar tecnologies menys contaminants i, sobretot, amb la introducció d’un preu a les emissions de carboni. Per la seva banda, quin rol poden tenir els bancs centrals en aquest àmbit? En aquest article, posem el focus en com el BCE (en el marc de la seva revisió estratègica) podria incorporar criteris climàtics a la presa de decisions.

Per què els bancs centrals haurien de ser proactius?

Els bancs centrals de les economies avançades –també el BCE– tenen en el seu mandat l’estabilitat dels preus. Alguns, a més a més, fixen objectius d’altres variables macroeconòmiques, com l’ocupació. En qualsevol cas, cap inclou de forma explícita entre els seus objectius la lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, hi ha un ampli consens que el canvi climàtic té implicacions importants per a l’economia i per a l’estabilitat dels preus, que els bancs centrals no poden passar per alt. Per exemple, la major freqüència i severitat d’esdeveniments meteorològics adversos podria augmentar la volatilitat en el creixement econòmic i en l’evolució dels preus. De fet, alguns models estimen que la mera expectativa que això succeeixi afecta ja les expectatives d’inflació, redueix el tipus d’interès natural1 i limita el marge (ja escàs) de la política monetària per estimular l’economia. Per al cas de la zona de l’euro, aquest factor és un repte addicional per al BCE, ja que l’impacte del canvi climàtic varia en funció dels països.

A Europa, a més a més, els tractats europeus obliguen el BCE a donar suport a les polítiques i als objectius de la UE, sempre que això no perjudiqui l’estabilitat dels preus. Com que la Comissió Europea té com a objectiu estratègic la lluita contra el canvi climàtic (el Green Deal i el fons de recuperació Next Generation EU són una mostra clara d’aquest compromís), el BCE no solament podria, sinó que hauria d’incorporar el canvi climàtic en la presa de decisions.

D’altra banda, els riscos climàtics són una amenaça per a l’estabilitat financera. També són una amenaça per al mateix banc central, entre altres raons perquè el seu balanç està exposat als riscos climàtics a través dels títols de deute sobirà i corporatiu que adquireix al mercat. Així, per al correcte desenvolupament de la política monetària, seria necessari que els bancs centrals també gestionessin de forma adequada l’exposició climàtica dels seus actius.

  • 1. Vegeu Dietrich, A. et al. (2021), «The Expectations Channel of Climate Change: Implications for Monetary Policy», CEPR Discussion Paper, 15.866.
Per què els bancs centrals no haurien de ser proactius?

També hi ha arguments en contra d’una contribució activa dels bancs centrals en la lluita contra el canvi climàtic. D’una banda, es podria interpretar que, en actuar en aquest àmbit, les institucions monetàries estarien sobrepassant els seus actuals mandats. En concret, malgrat que la lluita contra el canvi climàtic generi un ampli consens en el pla científic, no deixa de ser una decisió política. Els governs són els responsables de recollir el mandat de la societat en aquest àmbit i, en conseqüència, de triar els principals actors en les polítiques climàtiques. En aquest sentit, el fet que un banc central prengui partit i influeixi en l’assignació de recursos econòmics sense el mandat democràtic per fer-ho podria ser percebut com una disminució de la independència política. Així mateix, l’impacte directe que un banc central pot tenir sobre el nivell d’emissions és baix.

De l’altra, si un banc central decidís afavorir actius de sectors menys contaminants, es podria considerar que estaria incomplint el principi de neutralitat de mercat.2 No obstant això, a Europa, aquest principi presenta alguns matisos. El tractat de la UE especifica que el BCE ha d’actuar d’acord amb «el principi d’una economia de mercat oberta i de lliure competència que fomenti una assignació eficient dels recursos». En aquest sentit, quan hi ha una fallada de mercat (com la falta d’internalització dels riscos climàtics en el preu dels actius financers), l’assignació de recursos pot ser ineficient. Seguint aquest argument, la discriminació per part del BCE d’actius en funció de la seva exposició als riscos climàtics podria encaixar en els tractats, ja que atenua una fallada de mercat i millora l’eficiència de l’assignació. De fet, la composició actual de la cartera de deute corporatiu del BCE no compleix amb la neutralitat de mercat. En particular, la cartera de bons corporatius replica de forma adequada l’univers de bons elegibles, però no l’estructura econòmica de la zona de l’euro.3 A més a més, atesa la major participació de sectors intensius en emissions al mercat de renda fixa corporativa europeu, la cartera de bons corporatius del BCE presenta un important biaix de carboni.

  • 2. Les compres d’actius han de reflectir el mercat elegible per garantir que no es distorsionen els preus relatius dels títols al mercat.
  • 3. Vegeu Papoutsi, M. i Schneider, M. (2021), «How unconventional is green monetary policy?», Working Paper.
Zona de l'euro: deute en mans del BCE, pes en l'economia i emissions per sector
Com podria el BCE incorporar la lluita contra el canvi climàtic en el seu mandat?

Malgrat que els bancs centrals puguin actuar davant el canvi climàtic, sembla clar que no han de liderar aquesta lluita. En canvi, poden (dins els límits del seu mandat) complementar l’acció dels governs. En aquest sentit, el BCE té a la seva disposició diverses eines en l’àmbit de la política monetària i de la supervisió bancària amb les quals pot incorporar els riscos climàtics en la presa de decisions i en les operacions (vegeu la taula).

Opcions del BCE per incorporar criteris climàtics en les seves operacions

En primer lloc, el BCE podria ajustar el programa de compra d’actius privats4 per adquirir deute només d’empreses que divulguin una certa informació climàtica o comptin amb un ràting climàtic. Aquesta opció, que genera consens al Consell de Govern del BCE, milloraria la transparència de la informació climàtica i, per tant, ajudaria els mercats financers a classificar els emissors i els actius en funció de la seva exposició als riscos climàtics (la qual cosa facilitaria la internalització d’aquests riscos en el preu dels actius).

El BCE també podria anar més enllà i discriminar en funció dels riscos climàtics, mostrant preferència pel deute d’empreses que compleixin uns certs criteris climàtics o excloent els emissors i els actius més intensius en emissions de carboni (i, per tant, més en conflicte amb els objectius de descarbonització de la UE).5 Aquestes mesures, tot i que són més proactives, serien difícils d’aplicar sense una divulgació consistent dels riscos climàtics per part de les empreses, que encara es troba en una fase inicial i que només aplica a empreses cotitzades. A més a més, susciten una certa controvèrsia al Consell de Govern del BCE. Primer, perquè, com s’ha esmentat, podrien entrar en conflicte amb el principi de neutralitat de mercat.6

Segon, perquè són una solució temporal (la compra d’actius forma part de la política expansiva del BCE, i la seva durada està teòricament delimitada en el temps, mentre que el canvi climàtic és un repte a llarg termini). I, tercer, perquè podrien comportar un risc reputacional per al BCE si els emissors fossin menys verds del que reporten.7

En segon lloc, el BCE podria fer ajustos en les operacions de crèdit amb entitats financeres i en el marc d’actius de garantia (o col·lateral) amb la finalitat d’afavorir les exposicions verdes i fer menys atractives les més marrons. En concret, a més de condicionar l’accés al finançament a la divulgació d’informació climàtica, el BCE també podria ajustar el tipus d’interès d’algunes d’aquestes operacions en funció de la destinació del crèdit. Per exemple, el BCE podria llançar un programa de finançament verd (green TLTRO), en què el tipus d’interès que paguen els bancs estigués condicionat a un augment del crèdit a activitats alineades amb la taxonomia verda de la UE. De manera similar, el BCE podria ajustar la valoració dels actius que se li presenten com a garantia en funció dels riscos climàtics que identifiqui (de fet, el BCE ja accepta col·laterals amb diferents haircuts,8 en funció del perfil de risc). Així, podria assignar un menor haircut als actius més alineats amb la taxonomia verda de la UE.

En qualsevol cas, davant la falta, en aquests moments, d’informació corporativa consistent i estandarditzada sobre l’exposició als riscos climàtics, cal esperar que el BCE actuï de manera cautelosa i que, almenys en un primer moment, prioritzi l’opció d’assegurar una àmplia divulgació dels riscos climàtics per part de les empreses i de les entitats financeres que contribueixi a la internalització dels riscos climàtics en els preus dels actius i que serveixi de base per adoptar més mesures en aquest àmbit.

Finalment, en l’àmbit de la supervisió bancària, el BCE ja ha començat a adoptar mesures per millorar la qualitat i la quantitat de les dades climàtiques disponibles, així com la comprensió dels riscos climàtics i el seu impacte, de manera que puguin ser tractats com un risc financer més. Entre aquestes mesures, destaca la publicació de la guia sobre riscos mediambientals i climàtics,9 que, entre altres qüestions, posa el focus en la divulgació de la informació climàtica per part dels bancs. Addicionalment, el BCE ha demanat als bancs que elaborin plans d’acció per alinear les seves pràctiques amb les propostes de la guia (que formaran part del procés supervisor anual conegut com SREP). Finalment, també destaca el llançament, el 2022, de tests d’estrès climàtics, amb què els bancs autoavaluaran la seva exposició als riscos climàtics i el seu nivell de preparació per abordar-los –malgrat que aquests exercicis no tindran, ara com ara, una repercussió sobre els requisits de capital dels bancs.

 

  • 4. Els ajustos en el programa de compra de bons sobirans (PSPP) serien més difícils d’implementar, ja que el BCE es trobaria amb la dificultat de diferenciar entre polítiques i amb la falta d’indicadors climàtics per països.
  • 5. Alguns bancs centrals d’economies avançades ja han fet camí en aquesta direcció: el Banc de Suècia (Riksbank) només compra bons d’empreses que compleixin les normes i els estàndards internacionals en matèria de sostenibilitat, mentre que el Banc d’Anglaterra ha anunciat recentment que ajustarà el programa de compra de bons corporatius per incorporar-hi l’impacte climàtic dels emissors.
  • 6. A més a més, l’univers dels bons verds avui dia encara és petit, de manera que, si el BCE només comprés bons verds, no podria implementar la seva política monetària de forma adequada.
  • 7. L’emissió de bons verds no es tradueix necessàriament en unes menors o decreixents emissions per part de les empreses. Vegeu Ehlers, T. et al. (2020), «Green bonds and carbon emissions: exploring the case for a rating system at the firm level», BIS Quarterly Review.
  • 8. Retallada en el valor –o haircut– que s’aplica a aquests actius per mitigar els riscos de liquiditat i de crèdit del BCE.
  • 9. ECB Banking Supervision (2020), «Guide on climate-related and environmental risks».