• La digitalització del sector agroalimentari: què ens diu Twitter?

    castellàanglès

    La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats perquè la producció sigui més eficient i més sostenible. A més a més, la irrupció de la COVID-19 ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades van poder mantenir l’activitat amb més facilitat que la resta. En aquest article, examinem el grau de popularitat de les diferents tecnologies digitals que s’utilitzen al sector primari i a la indústria agroalimentària a partir de l’anàlisi de text de més de 2 milions de missatges a la xarxa social Twitter. Totes elles són imprescindibles per crear un ecosistema connectat que formarà la cadena alimentària 4.0 del futur.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica

    L’arribada inesperada de la pandèmia ha posat de manifest que les empreses més digitalitzades estaven més preparades per adaptar-se a la nova situació i van poder mantenir l’activitat de forma molt més fluida que la resta. No hi ha dubte que, en el nou entorn, la transformació digital de les empreses es presenta com un aspecte ineludible per enfortir la competitivitat empresarial.

    El big data, la robòtica, la internet de les coses i el blockchain són alguns exemples de les noves tecnologies digitals que, de manera gradual, estan sent adoptades per les empreses, en particular al sector agroalimentari. La tecnologia avança a un ritme frenètic i ofereix a la cadena agroalimentària nombroses oportunitats per produir d’una manera més eficient i més sostenible. No obstant això, la informació estadística sobre el grau d’adopció d’aquestes tecnologies és limitada, i la font estadística oficial més completa1 no proporciona informació sobre el sector primari. Tot seguit, presentem una nova anàlisi sobre la «popularitat» de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari a partir de la informació de Twitter.

    • 1. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) i del comerç electrònic a les empreses, elaborada per l’INE.
    Twitter com a font d’informació per detectar les tendències de futur

    La informació de Twitter pot ser molt valuosa per detectar noves tendències de futur, perquè, en funció de la freqüència amb què apareixen en els tuits, permet analitzar la popularitat de determinats termes. És cert, però, que no és el mateix «parlar-ne» que haver implementat amb èxit les diferents tecnologies digitals en el funcionament recurrent de l’empresa. Per aquest motiu, els resultats que presentem tot seguit han de ser interpretats, senzillament, com indicatius de noves tendències que poden estar arrelant a les empreses del sector agroalimentari.

    La informació de Twitter permet analitzar el grau de «popularitat»

    de les diferents tecnologies digitals al sector en funció de la freqüència amb què apareixen esmentades en els tuits.

    Per a aquest estudi, s’ha processat informació de més de 24 milions de tuits emesos per usuaris individuals i per mitjans digitals durant el període 2017-2019. De tots ells, dos milions corresponien al sector agroalimentari. Utilitzant tècniques de processament de llenguatge natural, es van categoritzar els tuits en funció dels esments de diferents tecnologies digitals i del sector d’activitat.2 La clau per obtenir informació rellevant de les xarxes socials passa per definir prèviament paraules «llavor» que permetin identificar els documents corresponents a cada sector d’activitat i paraules «llavor» relacionades amb les diferents tecnologies digitals d’interès.3 Mitjançant un algorisme de machine learning, es van identificar addicionalment altres paraules relacionades amb el concepte en qüestió i que no havien estat incloses inicialment, de manera que es va ampliar l’espectre de documents analitzats. En aquest estadi, és important fer una tria acurada de les paraules polisèmiques (és a dir, les que tenen més d’un significat, com, per exemple, la paraula «reserva», que es pot referir tant a l’habitació d’un hotel com a un vi).

    • 2. Aquesta anàlisi va ser realitzada en col·laboració amb Citibeats, empresa especialista en el processament de llenguatge natural no estructurat.
    • 3. Per exemple, les paraules «llavor» utilitzades per identificar el big data van ser: analytics, arquitectura de sistemes, data mining, database, intel·ligència empresarial, Python i SQL, entre d’altres (a més de big data pròpiament).
    Quin és el grau de digitalització del sector agroalimentari segons Twitter?

    Per valorar el grau de digitalització del sector agroalimentari segons les dades de Twitter, necessitem, primer, posar en perspectiva fins a quin punt són habituals els tuits sobre digitalització en altres sectors d’activitat. Segons la nostra anàlisi, el sector més digitalitzat és el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): el 3,2% dels tuits del sector contenen termes relacionats amb la digitalització, un resultat que, atesa la pròpia naturalesa del sector, no sorprèn. Tot seguit, trobem el sector de les finances i les assegurances, amb el 2,7% dels tuits.

    Al sector primari, aquest percentatge és clarament inferior, del 0,6%, però similar al 0,7% de les activitats professionals, científiques i tècniques. En el cas de la indústria agroalimentària, el percentatge de tuits sobre digitalització és, només, del 0,3%, molt a la vora del sector de les manufactures bàsiques, que aglutina la indústria tèxtil, la fusta, el paper i les arts gràfiques i que presenta el percentatge més baix dels sectors analitzats, del 0,2%.

    p 26
    Quines tecnologies digitals són més populars al sector agroalimentari segons Twitter?

    La riquesa d’informació obtinguda de Twitter permet detectar les eines digitals més populars a cada sector d’activitat en funció de la freqüència amb què s’esmenten als tuits analitzats. Segons la nostra anàlisi, una gran part dels tuits del sector primari sobre digitalització sol incloure temes de big data (el 45% del total de tuits sobre digitalització). Un clar exemple de l’aplicació de big data al sector es troba en les anomenades tècniques d’«agricultura de precisió», que requereixen de l’anàlisi de grans quantitats d’informació amb la finalitat d’optimitzar la presa de decisions per augmentar la producció i garantir la sostenibilitat. Aquestes tècniques s’utilitzen, per exemple, per calcular les necessitats de reg dels cultius tenint en compte les condicions climàtiques (la radiació solar, el vent, la temperatura i la humitat relativa) i les característiques dels cultius (espècie, estat de desenvolupament, densitat de plantació, etc.). Per fer aquest càlcul, es necessiten dades meteorològiques actualitzades en temps real, una elevada capacitat de computació i una gran velocitat de transmissió de la informació perquè el sistema de reg automàtic s’ajusti de forma adequada. Aquesta tecnologia ajuda a fer més eficient l’ús de l’aigua, un aspecte molt rellevant en àrees de clima mediterrani, molt vulnerables al canvi climàtic i on l’aigua és un factor limitant. 

    El big data, la internet de les coses i la robòtica són les tecnologies més populars al sector primari,

    i indispensables per avançar en l’aplicació de tècniques d’agricultura de precisió i d’automatització intel·ligent del camp.

    Altres tecnologies populars al sector primari són la internet de les coses (el 16% dels tuits) i la robòtica, inclosos els drons (el 10% dels tuits). Les noves tecnologies digitals prometen ser una revolució en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia en ple segle xxi, com la mecanització del camp ho va ser en el segle xx. Així, la maquinària agrícola 4.0 (aquella més propera als robots de les pel·lícules de ciència-ficció que al tractor que estem acostumats a veure a totes les explotacions del país) permet augmentar la productivitat i millorar les condicions de treball al camp. Aquesta tendència cap a una major automatització de les tasques agrícoles s’ha vist reforçada arran de la pandèmia del coronavirus, perquè la dificultat per contractar treballadors de temporada a causa de les restriccions a la mobilitat internacional ha provocat un augment de l’interès per la robòtica i per l’automatització agrícola. En efecte, les empreses que fabriquen robots per a l’agricultura han detectat un fort increment de comandes, per exemple, de robots que recullen maduixes i que eliminen la floridura amb una llum ultraviolada.4

    L’ús de drons mereix un esment especial, perquè ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i les seves aplicacions són cada vegada més àmplies: des de la detecció precoç de plagues, mitjançant la inspecció aèria de grans àrees de cultiu, fins a la localització de senglars, mitjançant càmeres tèrmiques, per impedir el contagi de la pesta porcina africana als porcs de granja.5

    • 4. Vegeu Financial Times Agritech «Farm robots given Covid-19 boost», 30 d’agost de 2020.
    • 5. Vegeu http://www.catedragrobank.udl.cat/es/actualidad/drones-contra-jabalies.

    Popularitat de les diferents tecnologies digitals al sector agroalimentari

    p 28

    El blockchain és la tecnologia que destaca més a la indústria agroalimentària (el 30% del total de tuits sobre digitalització del sector). No pot ser d’una altra manera, perquè té múltiples aplicacions per a la indústria de l’alimentació i de les begudes. Gràcies a una cadena de registres inalterables i de confiança, el blockchain permet oferir una traçabilitat completa dels productes en totes les baules de la cadena alimentària. Així, el simple escaneig d’un codi QR proporciona accés a tota la informació sobre la procedència, el mètode de producció, els tractaments veterinaris rebuts, els ingredients utilitzats, etc. Moltes empreses agroalimentàries ja estan experimentant en l’actualitat amb el blockchain, ja que ofereix clars beneficis en termes de transparència sobre l’origen, la qualitat del producte i la seguretat alimentària, aspectes cada vegada més valorats pels consumidors. La tecnologia blockchain s’utilitza també per limitar el desaprofitament alimentari, un altre repte ineludible del sector.

    El blockchain permet realitzar l’autenticació digital

    dels productes alimentaris i facilita la traçabilitat en totes les baules de la cadena alimentària.

    En relació amb altres sectors, en quines eines destaca el sector agroalimentari?

    Hi ha algunes tecnologies digitals que són poc populars a tots els sectors d’activitat, potser perquè tenen un rang d’aplicació més limitat o específic. És a dir, tecnologies que, malgrat tenir un baix percentatge de tuits en termes absoluts segons la nostra anàlisi, poden tenir una popularitat relativament alta per a un sector en comparació amb la resta de sectors.

    Per detectar aquests casos, calculem una nova mètrica, l’índex de concentració, que té en compte la popularitat relativa de les tecnologies en un sector en relació amb la resta de sectors.6 Amb aquesta metodologia, obtenim que el sector primari continua destacant en big data. En concret, el sector primari concentra el 9,2% del total de tuits sobre big data emesos per tots els sectors, un percentatge molt superior al 3,1% que representen els tuits del sector primari sobre el total de tuits analitzats (vegeu, a la taula següent, com l’índex de concentració és igual a 3 en aquest cas). També observem que el sector destaca en la internet de les coses, com ja hem comentat més amunt, però descobrim que la nanotecnologia també és una tecnologia popular al sector primari en termes relatius. És a dir, malgrat que només el 3,8% dels tuits del sector primari tracten temes de nanotecnologia, aquest percentatge és elevat en comparació amb l’1,7% que representen els tuits de nanotecnologia sobre el total (és una tecnologia poc popular en general a tots els sectors, però, al sector primari, és una mica més popular que en altres). 

    • 6. L’índex de concentració es calcula com la ràtio entre (1) el percentatge de tuits d’una tecnologia i d’un sector en relació amb el total de tuits d’aquesta tecnologia i (2) el percentatge de tuits d’un sector en relació amb el total de tuits de tots els sectors. Valors superiors a 1 indiquen que la tecnologia és relativament més popular en aquest sector.

    Índex de la concentració de tuits de cada tecnologia en relació amb els altres sectors

    p 29

    Finalment, la realitat virtual i augmentada també és una tecnologia relativament popular a la indústria agroalimentària. En concret, la indústria agroalimentària concentra el 6,2% del total de tuits sobre realitat virtual i augmentada emesos per tots els sectors, un percentatge que duplica amb escreix el 2,5% que representen els tuits del sector en relació amb el total dels analitzats (en aquest cas, l’índex de concentració és igual a 2,5). Aquesta tecnologia utilitza entorns virtuals (realitat virtual) o incorpora elements virtuals a la realitat (realitat augmentada) que aporten coneixement i informació d’utilitat per a l’optimització dels processos. Al principi, pot sorprendre que aquesta tecnologia sigui relativament popular a la indústria agroalimentària, però els seus usos es van estenent a mesura que l’anomenada indústria 4.0 va implantant les tecnologies digitals en els processos de producció. Un exemple concret de l’ús d’aquesta tecnologia és el de la reparació d’avaries. Quan es produeix una avaria, l’operari utilitza ulleres de realitat augmentada per seguir, a través d’elles, els passos detallats als manuals d’instruccions virtuals que se li projecten sobre la lent per ajudar-lo a resoldre la incidència. Les ulleres reconeixen les diferents parts de la màquina i li indiquen visualment a l’operari on ha d’actuar per solucionar el problema.

    Els exemples per a l’aplicació de les noves tecnologies digitals al sector agroalimentari són nombrosos. Ens trobem davant una revolució que està cridada a transformar les diferents baules de la cadena alimentària: des de l’explotació de dades i l’ús de drons per aconseguir collites més eficients, fins a l’ús de la tecnologia blockchain per millorar la traçabilitat dels productes finals que arriben a les nostres llars. En definitiva, el futur ens aportarà la cadena alimentària 4.0, un ecosistema totalment connectat del camp a la taula.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado

Les polítiques digitals del Next Generation EU

En aquest article, posarem el focus sobre les polítiques que han d’impulsar la transformació digital dels Estats membres de la UE i, en particular, de la nostra economia.

Contingut disponible en
Portada IM03-2021

El Programa de Recuperació europeu Next Generation EU (NGEU) es vertebra al voltant de tres pilars: la recuperació econòmica i el reforç del sistema sanitari, la transició verda i la transformació digital. L’NGEU contempla mobilitzar un total de 750.000 milions d’euros entre el 2021 i el 2023, una xifra sense precedents i que equival al 5,4% del PIB de la UE.1,2 En aquest article, posarem el focus sobre les polítiques que han d’impulsar la transformació digital dels Estats membres de la UE i, en particular, de la nostra economia.

  • 1. Per ser més precisos, l’NGEU finançarà obligacions de pagaments contretes entre el 2021 i el 2023, però els fons es distribuiran en un període més llarg de temps (2021-2026).
  • 2. Percentatge en relació amb el PIB de la UE-27 (sense el Regne Unit) del 2019.
Àmbits d’acció prioritaris en la digitalització: una visió europea

La Comissió Europea (CE) ha identificat un conjunt d’àmbits clau per a la digitalització: la qualitat de les infraestructures digitals (accés a internet de banda ampla, desplegament de la 5G, etc.), l’accés a mà d’obra qualificada en el perímetre digital, la penetració de les noves tecnologies (intel·ligència artificial o IA, big data, computació al núvol, etc.) a la petita i a la mitjana empresa, la distribució de la dimensió empresarial (pes de les pimes en el teixit productiu) i el grau de digitalització del sector públic. Al mapa adjunt resumim les principals febleses en matèria de digitalització que presenten, segons la CE, els països més grans de la UE i, per tant, els àmbits cap als quals cada país hauria de dirigir els seus esforços. Com es pot observar, les febleses que la CE identifica per al cas d’Espanya es corresponen amb les febleses que es discuteixen a l’article anterior d’aquest mateix Dossier.3,4

Una feblesa comuna a tots els països és la dificultat per trobar mà d’obra qualificada, i, per aquest motiu, la CE posa molt èmfasi en les polítiques que impulsin la formació de la ciutadania en les noves tecnologies digitals. Es tracta d’un àmbit de millora especialment important per a Espanya i Portugal, ja que els dos països se situen per sota de la mitjana de la UE en la majoria dels indicadors digitals relacionats amb el capital humà, tal com ho analitzem en l’article esmentat més amunt.

Un altre àmbit que, segons la CE, també necessita una millora força generalitzada és el de l’ús de les noves tecnologies per part de les pimes. L’ocupació limitada d’aquestes tecnologies (com la computació al núvol) és particularment preocupant en economies com l’espanyola, on les pimes tenen un pes elevat dins el teixit productiu. Un aspecte que també queda patent en l’anàlisi realitzada a l’article anterior d’aquest mateix Dossier.

Finalment, és interessant esmentar el cas d’Alemanya, que, tot i ser un país amb un entorn innovador notable i amb una penetració elevada de les noves tecnologies digitals en el teixit productiu, presenta marge de millora en termes d’infraestructura, en especial a causa de l’escassa taxa de cobertura de les xarxes digitals (banda ampla i 4G). Així mateix, Alemanya es troba encara per sota de la mitjana europea en termes de digitalització del sector públic, un aspecte en què Espanya se situa al capdavant, just per darrere de Finlàndia.

  • 3. Vegeu l’article «Espanya en la carrera digital», en aquest mateix Dossier.
  • 4. Aquesta estreta connexió no és sorprenent, ja que les recomanacions de la CE es basen, entre altres elements, en els resultats de l’índex DESI que publica la Comissió mateixa i que és objecte d’anàlisi a l’article esmentat més amunt.
Àmbits de millora en digitalització identificats per la Comissió Europea
L’agenda digital espanyola

Després de conèixer els àmbits d’acció prioritaris per a l’impuls de la digitalització als principals països de la UE segons la CE, analitzem les accions plantejades a la nostra economia. Més concretament, el Govern ha presentat sis plans per afavorir la digitalització al nostre país:5

  • El Pla de Digitalització de Pimes (preveu una inversió pública propera als 5.000 milions d’euros fins al 2023, amb la finalitat d’accelerar la digitalització d’1,5 milions de petites i mitjanes empreses) i el Pla Nacional de Competències Digitals (3.750 milions d’euros en el període 2021-2023). Els dos plans plantegen accions per millorar el funcionament de la nostra economia en dos àmbits concrets: millora del capital humà i integració de les tecnologies digitals en el teixit productiu. En els dos casos, Espanya se situa per sota de la mitjana europea, de manera que es tracta d’actuacions clau.
  • El Pla de Connectivitat (amb una inversió pública que supera els 2.300 milions d’euros fins al 2025), que planteja estendre la cobertura d’internet de banda ampla d’alta velocitat a tot el territori, i l’Estratègia d’Impuls de la 5G (que mobilitzarà 2.000 milions de fons públics fins al 2025) per al desplegament de la cinquena generació de tecnologia mòbil. La 5G serà fonamental per afavorir la hiperconnectivitat i actuarà com a habilitadora d’altres tecnologies (per exemple, el desenvolupament de la Indústria 4.0, formada per fàbriques interconnectades i intel·ligents, o dels vehicles autònoms).
  • El Pla de Digitalització de les Administracions públiques, que preveu una inversió de 2.600 milions d’euros en els tres propers anys per millorar l’accessibilitat dels serveis públics i per impulsar la digitalització d’àrees com la sanitat o la justícia. Aquest eix d’actuació és rellevant per mantenir el lideratge de la nostra economia en aquest àmbit i per millorar l’eficiència del sector públic.6
  • L’Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial (amb una inversió pública d’uns altres 600 milions d’euros en el període 2021-2023), l’objectiu de la qual és fomentar la penetració d’aquesta tecnologia en la nostra economia i impulsar la recerca científica i la innovació en IA. Al capdavall, la IA és una de les tecnologies més rellevants en aquesta nova era digital. Perquè l’objectiu de l’estratègia sigui possible, és necessari el desenvolupament previ d’infraestructures i la formació de la força laboral plantejats als programes anteriors.

Aquestes iniciatives, en conjunt, preveuen una mobilització de 16.250 milions d’euros en inversions públiques, dels quals 15.400 milions seran finançats pels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència de l’NGEU.7,8 En total, sumant a aquesta quantitat altres programes de menor quantia, el Govern, segons va avançar a l’octubre la ministra d’Economia, destinarà 20.000 milions d’euros en transferències no reemborsables de l’NGEU al capítol digital entre el 2021 i el 2023, gairebé un terç del total dels fons que Espanya rebrà del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (uns 69.500 milions d’euros).

El programa d’inversions és ambiciós i pretén impulsar la digitalització a les principals àrees que identifica la CE, és a dir, millorar les habilitats tecnològiques de la ciutadania i impulsar l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit empresarial. Així mateix, es desplega un esforç inversor per millorar el conjunt d’infraestructures digitals i accelerar la transició digital de l’Administració pública. No obstant això, com és natural, l’èxit dependrà, en gran part, de l’efectivitat de les polítiques contemplades per assolir els seus objectius. L’abast europeu de l’NGEU és un element que juga a favor del salt cap a l’economia digital. Tal com s’explica a l’article «NGEU: un impuls molt oportú a la digitalització» en aquest mateix Dossier, les noves tecnologies digitals (en especial la IA) són tecnologies amb una elevada capacitat per transformar de manera profunda la societat i l’economia i per impulsar la productivitat (motiu pel qual aquestes tecnologies són anomenades d’utilitat general o GPT, per les sigles en anglès).9 I un requisit perquè una GPT pugui desplegar el seu potencial de creixement és que tingui una massa crítica. Així, el fet que l’impuls cap a una transició a l’economia digital s’estigui realitzant a escala europea, i no a escala nacional, és un element que pot ser un factor clau per escometre de manera reeixida aquesta transició.

Finalment, l’èxit de la digitalització també necessitarà altres actuacions, més enllà d’un programa d’inversions ambiciós i d’una massa crítica. En particular, serà necessari adequar el marc legislatiu per dotar els actors econòmics de la flexibilitat necessària per adaptar els processos productius al nou entorn digital. Sense aquestes eines de flexibilitat, serà molt complicat desplegar el potencial de creixement que ofereixen les noves tecnologies digitals.

  • 5. Aquests plans s’emmarquen en l’agenda Espanya Digital 2025, que detalla els principals eixos d’acció contemplats pel Govern en matèria de digitalització. Vegeu el document complet aquí.
  • 6. Tal com s’esmenta més amunt en aquest mateix article, segons l’índex DESI 2020, Espanya se situa al capdavant en termes de digitalització del sector públic, just per darrere de Finlàndia. Cal destacar, però, que el fet d’estar al capdavant del ranking no implica que no hi hagi un marge ampli de millora.
  • 7. Aquest mecanisme és el principal instrument de l’NGEU. Espanya també rebrà 12.400 milions en transferències del fons REACT-EU (polítiques de cohesió).
  • 8. 15.400 milions representen l’1,2% del PIB del 2019, una xifra considerable si tenim en compte que el pes de la inversió, sense la destinada a l’habitatge residencial, va ser del 10,7% del PIB el 2019.
  • 9. Exemples de GPT són la màquina de vapor, el ferrocarril o l’electricitat.
    Tendències de fons

    Tecnologia

    Claus per a entendre com les noves tecnologies estan transformant de manera profunda l'economia i el funcionament de la societat