Automatització: una carrera a la qual no dediquem prou esforços

Espanya mostra graus d’automatització similars als dels nostres principals competidors, però la velocitat de creixement en aquest àmbit és insuficient per aconseguir una convergència cap a les economies més capdavanteres.

Contingut disponible en
Clàudia Canals
6 d'abril de 2021
Fábrica de automóviles

L’automatització, juntament amb la digitalització, serà un dels grans revulsius de l’estructura productiva dels països avançats en els pròxims anys. Així mateix, l’experiència recent ha demostrat que, davant contextos disruptius com l’actual, l’automatització i la digitalització confereixen resiliència a l’activitat econòmica.1

La nova automatització −amb robots cada vegada més hàbils, més intel·ligents, més econòmics i connectats digitalment− és essencial en l’èxit de la Indústria 4.0.2 En aquest àmbit, la International Federation of Robotics (IFR) proporciona dades de robots instal·lats per cada 10.000 treballadors al sector manufacturer a nombrosos països i ens dona una idea de la situació i de la tendència d’Espanya.

Al seu informe més recent, la IFR mostra que Espanya té una densitat de 191 robots, per damunt de la mitjana mun­­dial (de 113) i també de la mitjana europea (de 114). No obstant això, aquesta xifra se situa encara clarament per sota d’importants països avançats, com Alemanya (346) o els EUA (228), i molt lluny dels pioners en matèria de robotització (Singapur, 918; Corea, 855, i el Japó, 364).3 De fet, si considerem una selecció de països avançats més adequada amb la qual comparar-nos, observem que Espanya no solament se situa lleugerament per sota de la mitjana, sinó que, a més a més, és lluny de tancar la bretxa que manté amb aquests països, ja que la seva taxa d’avanç també se situa lleugerament per sota de la mitjana (vegeu el gràfic).

  • 1. Aquest article posa el focus en l’automatització. Per a una anàlisi més centrada en el procés de digitalització de l’economia espanyola, vegeu el Dossier «Digitalització i fons europeus: un binomi guanyador», a l’IM03/2021.
  • 2. La Indústria 4.0, un concepte encara en desenvolupament, correspon a una nova manera d’organitzar els mitjans de producció, centrada en les fàbriques intel·ligents i en la hiperconnectivitat.
  • 3. No és d’estranyar que les estimacions situïn Corea, el Japó i la ciutat- estat de Singapur com els països amb una població més envellida en unes poques dècades.
Densitat en robots al sector manufacturer

En indústries importants en termes de dimensió per a la nostra economia, com l’agroalimentària, observem que, en l’última dècada, s’ha experimentat un creixement considerable en l’ús de robots. Més concretament, el sector agroalimentari ha passat de disposar gairebé de 40 robots per cada 10.000 treballadors el 2007 a gairebé 100. No obstant això, es tracta d’un augment que no es pot comparar amb l’esforç que han dut a terme països com Itàlia, que ha passat d’estar a la cua europea, amb una densitat de 20 robots el 2007, a situar-se al capdavant en l’automatització del sector agroalimentari, al costat dels Països Baixos, amb una densitat de 180 robots el 2017.

També cal destacar la indústria de l’automòbil, ja que es tracta de la més robotitzada de les manufactures. En aquest sector, l’ús de robots s’ha mantingut gairebé constant en l’úl­­tima dècada a Espanya, al voltant dels 750 robots per cada 10.000 treballadors. En canvi, a Alemanya i als EUA, les indústries automobilístiques han intensificat la robotització i, tot i que el 2007 presentaven una densitat semblant a l’espanyola, el 2017 ja disposaven al voltant de 1.250 robots per cada 10.000 treballadors.4

En definitiva, l’economia espanyola mostra graus d’automatització similars als dels nostres principals competidors internacionals. No obstant això, la velocitat de creixement en aquest àmbit en els últims anys és insuficient per aconseguir una convergència cap a les economies més capdavanteres. A les portes de la nova revolució industrial, Espanya s’haurà d’esforçar més en el procés d’automatització si es vol situar en una bona posició dins la Indústria 4.0.

  • 4. Vegeu Anderton, R. et al. (2020), «Virtually everywhere? Digitalisation and the euro area and EU economies», ECB Occasional Paper Series, desembre.
Clàudia Canals