• El sector turístic serà sostenible o no serà

    castellà

    Una de les conseqüències de l’esclat de la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha estat la major conscienciació de la població i, per extensió, de la classe política sobre la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en les polítiques econòmiques, amb la finalitat d’impulsar una reactivació de l’economia de forma més sostenible i resilient. El sector turístic no és aliè a aquestes tendències, en primer lloc, perquè la seva pròpia activitat es pot veure perjudicada per les conseqüències del canvi climàtic i, en segon lloc, perquè hi ha un ampli marge perquè l’activitat turística sigui més sostenible. Aquest article tracta de respondre què entenem per sostenibilitat al sector turístic, com es pot mesurar, en quin punt es troba el sector turístic espanyol i cap a on es dirigeix.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Miniatura
    Área geográfica
    De què parlem quan parlem de sostenibilitat al sector turístic?

    El sector turístic espanyol ha experimentat, en els últims anys, un desenvolupament excepcional, fins a convertir-se en una de les principals fonts d’activitat, de renda i d’ocupació de l’economia espanyola. Aquest fort desenvolupament ha desencadenat, de manera paral·lela, l’aparició d’algunes conductes crítiques i de rebuig social al paper del turisme en certes destinacions i en certs moments del temps, fins que, el 2020, la crisi del coronavirus va paralitzar l’activitat del sector i va posar sobre la taula la seva rellevància en el sistema econòmic i social de molts territoris espanyols. En l’actualitat, les polítiques posades en marxa per les autoritats europees i pel Govern espanyol apunten clarament cap a una sortida de la crisi sota criteris de sostenibilitat i de resiliència, que, en el cas del sector turístic, adquireixen un doble vessant. D’una banda, l’activitat turística és especialment sensible a l’efecte del canvi climàtic, com ara l’augment del nivell del mar, els fenòmens climàtics extrems, la degradació mediambiental o la pèrdua de biodiversitat. De l’altra, hi ha un ampli marge de millora perquè el sector turístic sigui més sostenible, ja que és una activitat que comporta elevats nivells de contaminació de l’atmosfera i de forta pressió sobre els recursos naturals.

    L’Organització Mundial del Turisme defineix

    els principis de sostenibilitat en funció dels aspectes mediambiental, econòmic i sociocultural del desenvolupament turístic

    En aquest sentit, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) defineix els principis de sostenibilitat en funció de tres àmbits: mediambiental, econòmic i sociocultural. El primer persegueix donar un ús òptim als recursos naturals i mediambientals, així com preservar la diversitat biològica. L’aspecte econòmic correspon a l’impacte de l’activitat turística sobre l’economia de la localitat receptora de turisme, de manera que es promoguin activitats viables a llarg termini, amb oportunitats de feina estable i amb l’obtenció d’uns beneficis socioeconòmics ben repartits. Finalment, l’àmbit sociocultural busca conservar i enfortir els actius culturals i arquitectònics i els valors tradicionals de la destinació turística.

    Com podem mesurar l’evolució del sector cap a la sostenibilitat?

    En tenir en compte els tres aspectes que l’OMT defineix sobre la sostenibilitat del sector turístic, tractem d’establir un indicador rellevant per a cadascun d’ells amb la finalitat de mesurar en quin punt es troba la sostenibilitat al sector i quins haurien de ser els passos que cal fer a partir d’ara. Cal destacar que la nostra anàlisi es realitza amb dades anteriors al 2020, ja que l’efecte de la pandèmia sobre aquests indicadors distorsionaria l’anàlisi que es pretén fer en aquest article.

    La major part de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

    per part del sector turístic es concentra als sectors del transport

    En l’àmbit mediambiental, s’utilitza l’evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) cap a l’atmosfera per part dels sectors que aglutina la indústria turística spanyola.66 Per analitzar el sector només tenim en compte l’evolució dels tres gasos que més expulsa a l’atmosfera: diòxid de carboni (CO2), òxids de nitrogen (NOx) i monòxid de carboni (CO). La primera conclusió que es pot extreure és que la major part de l’emissió de GEH procedeix dels sectors del transport (representen al voltant del 12% del PIB turístic), concretament de l’emissió d’òxids de nitrogen derivada de la combustió dels motors. Aquests sectors es troben entre els més contaminants del conjunt de les branques d’activitat. A més a més, els seus nivells de contaminació han augmentat des del 2013 per al cas del transport aeri, mentre que, per al transport terrestre, han disminuït, però es mantenen en nivells molt elevats. Pel que fa als serveis d’allotjament i restauració i a les activitats d’agències de viatges i turoperadors, el monòxid de carboni és el gas contaminant que més s’expulsa a l’atmosfera.7 Tot i que els nivells de contaminació no són alarmants, lluny de moderar-se, entre el 2013 i el 2019, van mostrar un creixement del 78% en el cas de l’allotjament i del 38% en el cas de les agències i dels turoperadors.

    • 6. Per a aquesta anàlisi, es consideren les dades disponibles a l’INE per branques d’activitat: serveis d’allotjament, serveis de menjar i beguda (branca 55-56, segons la CNAE 2009); activitats d’agències de viatges, operadors turístics, serveis de reserves i activitats relacionades amb els mateixos (branca 79); transport terrestre i per canonada (branca 49), i transport aeri (branca 51).
    • 7. Aquest tipus de GEH es produeix cada vegada que s’encén algun combustible com gas natural, gas propà, gasolina, petroli, querosè, fusta o carbó. És a dir, el sector el produeix a conseqüència de l’ús dels sistemes de calefacció i de refrigeració i de l’ús de cuines de combustió.

    Emisiones de gases de efecto invernadero en los sectores turísticos

    Serveis d'allotjament, serveis de menjar i beguda

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:38

    Activitats d’agències de viatges, turoperadors i activitats relacionades

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:39

    Transport terrestre

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:40

    Transport aeri

    Última actualització: 18 gener 2022 - 11:41

    Els indicadors de valor econòmic consideren la contribució del turisme a la sostenibilitat econòmica de cada destinació. Per mesurar aquest àmbit, considerem com a variables el nombre mitjà de pernoctacions al mes (volum d’activitat) i la despesa per turista (valor d’aquesta activitat). El volum i el valor del turisme són essencials per a la sostenibilitat econòmica d’una destinació: com més elevada sigui la despesa per dia, més eficient serà la destinació en la generació de valor turístic.

    La relació entre el volum (nombre de pernoctacions) i la despesa per turista es pot veure al gràfic següent.8 Entre les províncies més turístiques (aquelles amb més de 10 milions de pernoctacions a l’any), la despesa mitjana se situa al voltant dels 300 euros per turista. Entre aquestes destinacions, destaca negativament el cas de Las Palmas: la segona província amb més pernoctacions, però amb una despesa mitjana modesta. A la resta de províncies, la despesa mitjana per turista se situa per sota dels 175 euros. En aquest cas, destaquen de forma molt positiva, entre d’altres, Girona, Alacant o Guipúscoa, que es caracteritzen per un volum més modest d’estades hoteleres, però que gaudeixen d’una despesa per turista molt elevada.

    • 8. La despesa turística total per província s’aproxima utilitzant els pagaments presencials amb targetes de turistes domèstics i internacionals als TPV de CaixaBank l’any 2019.

    Indicadors econòmics: despesa turística vs. pernoctacions

    Eix Y: Despesa/turista; Eix X: Pernoctacions (milions)

    pag16_turismo2
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades internes i de l’INE.

    Com a indicador bàsic per mesurar l’impacte social i cultural sobre les diferents destinacions turístiques, mesurem la congestió a les diferents províncies, ja que influeix en la satisfacció dels residents i és un indicador bàsic de l’impacte social del turisme sobre una comunitat. Per fer-ho, utilitzem la variable del nombre de pernoctacions en proporció de la població resident, els resultats de la qual es poden observar de forma resumida al mapa següent. En termes generals, no s’observa una pressió turística rellevant a la major part del territori.9 No obstant això, criden l’atenció els casos (i) de les regions insulars, destinació eminentment de platja i de natura, que reben molt turisme internacional;10 (ii) de certes zones pròximes a la frontera amb França, amb un model turístic de platja i de muntanya (Osca, Tarragona i Girona), que tenen una població local reduïda i que reben la visita de països veïns, i (iii) de certes localitats d’Andalusia, que reben tant turisme nacional com internacional (Màlaga, Huelva i Almeria). Evidentment, la congestió de les destinacions més turístiques ha empitjorat en els últims anys, tenint en compte que la població ha crescut, de mitjana, molt menys que l’arribada de turistes.11 

    • 9. A Espanya, la proporció del volum de pernoctacions en relació amb la població resident se situa lleugerament per damunt de set, nivell que pot ser pres com a referència de congestió mitjana per al conjunt nacional. Una congestió per damunt d’aquest nivell pot ser considerada elevada. En el cas de la UE, segons les dades disponibles a Eurostat, se situa al voltant de quatre.
    • 10. De fet, les Illes Balears destaquen com la regió europea amb més congestió pel nombre de visitants anuals que acull, segons les dades regionals disponibles a Eurostat, per davant de la Província autònoma de Bozen (Itàlia), de l’Algarve (Portugal), del Tirol i de Salzburg (Àustria).
    • 11. En els 10 últims anys, la població ha crescut el 2% de mitjana a Espanya, mentre que l’arribada de turistes internacionals ha repuntat gairebé el 60%.

    Pernoctacions en proporció de la població resident

    p17
    Font: CaixaBank Research, a partir de dades de l’INE.
    Cap a un nou model més sostenible i competitiu

    Atesos els indicadors disponibles, sembla clar que hi ha marge de millora en els propers anys. En l’àmbit mediambiental, els nivells de contaminació, fins i tot, han augmentat en els últims anys, i les línies de millora van des de la promoció de construccions més eficients i amb més qualitat energètica, passant per sistemes de condicionament més moderns, fins a la promoció de mitjans de mobilitat més sostenibles, entre altres aspectes. En termes econòmics, no hi ha dubte de la importància del sector per al conjunt de l’economia espanyola, tot i que caldrà vigilar les destinacions especialment demandades, amb nivells elevats de congestió, on l’aportació econòmica del sector és modesta. Finalment, en termes  socioculturals, hi ha algunes regions amb una sobredemanda turística creixent que provoca malestar en determinades poblacions residents, ja que causa problemes de congestió en localitats petites, amb serveis públics limitats i que no sempre estan preparades per absorbir aquesta ingent demanda estacional. 

    A partir d’aquí, l’agenda cap a la sostenibilitat del sector passa per reprendre iniciatives anteriors a la COVID-19 i que permetin, ara, aprofitar els fons procedents d’Europa.12 En concret, el sector turístic espanyol apareix al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern a través de la política de «Modernització i digitalització del teixit industrial i de la pime, recuperació del turisme i impuls a una Espanya Nació Emprenedora», on el component 14 traça un Pla de Modernització i Competitivitat del Sector Turístic. Dins aquest Pla, l’eix que rebrà més inversió és l’Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions, que compta amb un pressupost estimat d’uns 1.900 milions d’euros per als tres propers anys.13

    • 12. Al començament del 2019, el Govern i la Secretaria d’Estat per al Turisme ja havien començat a treballar en l’Estratègia de Turisme Sostenible d’Espanya 2030, on ja es tenia en compte la necessitat d’introduir criteris de sostenibilitat en el sector i que començava a introduir els objectius i criteris que ara, a través dels fons NGEU, s’han establert en aquesta nova Estratègia de Sostenibilitat Turística en Destinacions.
    • 13. El Govern va realitzar, al novembre, el repartiment de la primera convocatòria extraordinària de Plans de Sostenibilitat: va desemborsar 615 milions a les CA, tenint en compte variables econòmiques (percentatge del PIB turístic en relació amb el PIB autonòmic i caiguda en l’afiliació de treballadors del sector turístic entre el desembre del 2019 i el desembre del 2020), territorials (percentatge de superfície de la comunitat autònoma en relació amb la superfície nacional i densitat de població) i turístiques (nombre de turistes internacionals rebuts el 2019 i despesa d’aquests turistes).
    L’objectiu final és tractar de millorar

    la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model amb més valor afegit

    Entre els objectius d’aquestes iniciatives no solament hi ha que les destinacions espanyoles siguin capaces d’integrar en la seva oferta criteris de sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, sinó també desenvolupar estratègies de resiliència davant els reptes actuals (canvi climàtic, sobredemanda turística i crisis sanitàries i de seguretat) i assolir una major cohesió territorial. És a dir, promoure un millor repartiment de les càrregues sobre el territori i consolidar una gestió territorial integral que ajudi a frenar els processos de despoblació. L’objectiu final és tractar de millorar la competitivitat del sector turístic espanyol mitjançant un nou model que sigui més sostenible, de més qualitat i, per tant, amb més valor afegit.

    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Desactivado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
  • Avançant cap a la sostenibilitat del sector agroalimentari

    castellàanglès

    El canvi climàtic i la lluita per prevenir-lo són enormes desafiaments per a la producció agroalimentària a Espanya. Al seu torn, la millora de la sostenibilitat i la resiliència del sector seran molt importants per assolir els objectius mediambientals fixats al Pacte Verd Europeu. Els indicadors agroambientals mostren que, malgrat alguns avanços en els últims anys, el sector s’enfronta a reptes importants, com reduir l’ús de plaguicides químics, de fertilitzants i d’antimicrobians en l’agricultura, millorar la salut i el benestar dels animals, augmentar l’eficiència en l’ús de l’energia i dels recursos hídrics, promoure un consum d’aliments més sostenible i saludable, i impulsar una economia circular per reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella, i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector.

    Plantilla

    plantilla_article_vs05

    Temática
    Pre Titulo
    Miniatura
    Área geográfica
    L’amenaça del canvi climàtic i la transició cap a un sistema alimentari sostenible

    L’agricultura a Espanya, que, tradicionalment, s’ha beneficiat d’una situació geogràfica i d’una climatologia privilegiades, és especialment vulnerable al canvi climàtic. L’augment de l’erosió dels sòls, les inundacions, les sequeres i els incendis forestals, juntament amb l’increment de plagues i de malalties, són alguns dels efectes directes. Al seu torn, l’activitat del sector primari també contribueix al canvi climàtic: l’especialització i la intensificació dels cultius, l’ús de productes químics i la industrialització de la producció ramadera tenen efectes negatius sobre l’aigua, el sòl, l’aire, la biodiversitat i la conservació dels hàbitats.

    L’agricultura contribueix al canvi climàtic i, al seu torn, en pateix de forma directa les conseqüències,

    de manera que ha d’avançar cap a un nou model que protegeixi els recursos naturals dels quals depèn

    Els països de la UE són cada vegada més conscients que no solament cal mitigar el canvi climàtic, sinó que també cal adaptar-s’hi. Així, davant la preocupació creixent pel medi ambient, el sector agroalimentari ha d’avançar en la transició d’un sistema emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i altament demandant i contaminant de recursos naturals cap a un nou model, cada vegada més estès, que proporciona aliments sans i nutritius de manera sostenible i que protegeix els recursos naturals dels quals depèn la pròpia activitat agrària.

    A més de millorar la sostenibilitat de la producció agroalimentària i la distribució posterior, una altra palanca important de canvi és fomentar pautes de consum més saludables i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Per exemple, una dieta amb més pes dels vegetals i dels aliments orgànics, de temporada i de proximitat. Així mateix, la reducció de la pèrdua i del malbaratament d’aliments i el foment de l’economia circular també són elements claus per avançar cap a un sistema alimentari sostenible, tal com ho recull l’estratègia «De la Granja a la Taula» de la Comissió Europea.

    Estratègia “De la Granja a la Taula” (Farm to Fork)

    p-9
    Font: Comissió Europea.
    Del Pacte Verd Europeu als Plans Estratègics de la PAC

    Per donar suport a la transició cap a un sistema alimentari sostenible, la UE està desplegant un ampli ventall d’eines per dotar els agents del sector de mecanismes i d’incentius que donin suport a l’esmentada transició i que, al seu torn, facilitin l’assoliment dels objectius fixats al Pacte Verd Europeu. En aquest context, la reforma de la política agrícola comuna (PAC), que entrarà en vigor al gener del 2023, inclou, com a principal novetat, la redacció de Plans Estratègics nacionals per establir prioritats en matèria d’ajudes i d’incentius als diversos subsectors productius.6La mesura estrella són els ecoesquemes, d’adhesió voluntària i que premiaran les pràctiques sostenibles. El Ministeri d’Agricultura ha proposat dos ecoesquemes, amb una dotació de 1.107,49 milions d’euros i que agrupen les pràctiques sostenibles en dos eixos: l’agroecologia i l’agricultura de carboni. Al primer grup hi ha enquadrades activitats com la sega sostenible de les pastures, la rotació de cultius o el manteniment de superfícies no productives i d’altres elements relacionats amb la biodiversitat. El segon grup inclou el pasturatge extensiu, l’agricultura de conservació i el manteniment de cobertes vegetals vives o inertes.

    • 6. El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha de presentar el Pla Estratègic a la Comissió Europea abans del 30 de desembre del 2021.
    La nova PAC, amb els ecoesquemes com a mesura estrella,

    i els fons Next Generation EU donaran suport a la transició verda i digital del sector

    A més de la PAC, els fons europeus NGEU també contribuiran al finançament de la transició verda i digital del sector primari. En particular, el component 3 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dedicat a la transformació ambiental i digital del sistema agroalimentari i pesquer, contempla una inversió de 1.502,8 milions d’euros. El pla es basa en quatre pilars fonamentals: (i) la millora de l’eficiència dels regadius; (ii) l’impuls a la sostenibilitat i a la competitivitat de l’agricultura i de la ramaderia; (iii) una estratègia de digitalització del sector agroalimentari i del medi rural, i (iv) la modernització del sector pesquer, mitjançant l’impuls de la sostenibilitat, de la investigació, de la innovació i de la digitalització.

    p10
    Indicadors mediambientals del sector primari

    La Comissió Europea ha analitzat la situació dels diferents Estats membres en relació amb el contribució a cadascun dels objectius del Pacte Verd Europeu. La taula de la pàgina següent recull aquests objectius i els valors de referència d’aquests indicadors per als principals països.7

    Perquè Europa sigui el primer continent climàticament neutre d’aquí al 2050, la primera fita s’ha marcat per al 2030: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) en, com a mínim, el 55% en relació amb el nivell del 1990. Tot i que, des del 1990, les emissions de GEH de l’agricultura de la UE s’han reduït un significatiu 20%, des del 2005, no s’ha avançat en la disminució. A Espanya, el comportament ha estat l’invers: des del 1990, les emissions han augmentat (el 6,5%) i, a partir del 2005, s’ha produït una modesta reducció (el –3,7%).

    • 7. «Recomanacions als Estats membres sobre els seus plans estratègics per a la política agrícola comuna», Comissió Europea, desembre del 2020.
    En termes relatius, les emissions de GEH del sector agrari espanyol

    són inferiors a la mitjana de la UE, que s’ha marcat l’objectiu de reduir-les el 55% en relació amb el 1990 el 2030

    Malgrat aquesta evolució, és important destacar que, en termes relatius, el sector és responsable del 12,0% del total d’emissions de GEH de l’economia, en relació amb el 12,7% de la mitjana de la UE. A més a més, si tenim en compte que el sector primari aporta el 2,9% del PIB, en relació amb l’1,6% de la UE, obtenim que les emissions de GEH del sector agroalimentari espanyol per cada unitat de VAB són significativament inferiors a les de la mitjana europea (1,2 kg/€ en relació amb 1,7 kg/€ a la UE).8 De manera similar, les emissions de l’agricultura per unitat de terra agrícola (tones equivalents de CO2 per hectàrea) són inferiors a Espanya (1,6 en relació amb 2,5 a la UE).

    La segona fita de la UE es recull a l’estratègia «De la Granja a la Taula», que estableix un objectiu de reducció de l’ús i del risc dels plaguicides químics del 50% d’aquí al 2030. En els últims anys, Espanya ha reduït de forma significativa l’ús d’aquesta mena de químics, i el repte és continuar avançant en aquesta direcció. D’altra banda, l’objectiu en matèria de resistència als antimicrobians consisteix en la reducció del 50% de la venda general d’antimicrobians per a animals de granja i d’aqüicultura d’aquí al 2030, comparat amb el valor de referència de la UE el 2018. En aquest aspecte, Espanya es troba endarrerida en relació amb la mitjana de la UE.

    En canvi, Espanya destaca en positiu tant en la proporció de superfície agrícola dedicada a l’agricultura ecològica, un aspecte que tractem amb més detall a la següent secció, com en la proporció de superfície agrària ocupada per elements paisatgístics de gran diversitat. En aquest cas, Espanya, amb el 13,2% de la superfície, supera ja l’objectiu fixat del 10%.9

    • 8. Dada del Common Monitoring and Evaluation Framewok per a la PAC 2014-2020 de la Comissió Europea, https://agridata.ec.europa.eu/extensions/DataPortal/cmef_indicators.html.
    • 9. Estratègia de la UE sobre biodiversitat per al 2030.

    Objectius del Pacte Verd Europeu i valors de referència

    p-12
    Notes: GEH: gasos amb efecte d’hivernacle. SAU: superfície agrícola utilitzada. Font: CaixaBank Research, a partir de la Comissió Europea COM (2020) 846.
    p13

    La contaminació per nitrats procedents de l’agricultura continua sent una de les majors pressions sobre el mitjà aquàtic. En aquest sentit, la UE s’ha marcat un objectiu de reducció del 50% de les pèrdues de nutrients per al 2030 amb la finalitat de garantir que no es deteriori la fertilitat del sòl, un àmbit en què Espanya té molt recorregut de millora. Així mateix, cada vegada més països de la UE es veuen afectats per l’escassetat d’aigua, provocada sovint per una captació excessiva d’aigua per a l’agricultura i per a la ramaderia. El canvi climàtic agreujarà encara més el problema de la disponibilitat d’aigua a moltes regions, entre elles Espanya.

    Finalment, la nova PAC estableix la digitalització com una prioritat transversal, en concebre que la transició cap a un sistema alimentari sostenible s’ha de basar en el coneixement, en la innovació i en la digitalització. En aquest sentit, un element clau per al desenvolupament dels territoris rurals i per a la lluita contra la despoblació rural és la disponibilitat d’una connexió a internet ràpida i fiable en aquestes zones. Tot i que s’ha produït un increment notable en la proporció de llars en zones rurals amb accés de banda ampla de nova generació, encara s’observa una bretxa important amb les zones urbanes. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025.10

    • 10. Aquest objectiu es recull a l’Agenda Espanya Digital 2025.
    El 58,7% de les llars espanyoles en zones rurals

    tenien accés a internet de banda ampla ràpida el 2019. La meta és donar cobertura al 100% de la població el 2025

    La transició verda i digital de l’agricultura europea també genera noves oportunitats de negoci que el sector ha d’aprofitar, per exemple, mitjançant un millor ajust entre la producció i l’evolució dels gustos del consumidor. La sostenibilitat serà un avantatge competitiu per a les empreses i per a les explotacions que aconsegueixin l’equilibri entre el creixement econòmic, la cura del medi ambient i el benestar social: els qui no compleixin els estàndards mediambientals seran penalitzats per uns consumidors cada vegada més exigents i conscienciats amb el medi ambient i que s’identifiquen amb les marques i els productes més sostenibles.

    Una aposta decidida per impulsar la producció ecològica

    L’aposta per esquemes de producció més sostenibles, com l’agricultura ecològica,11 és imparable. Espanya, amb més de 2,44 milions d’hectàrees destinades a aquests cultius el 2020, és el primer país de la UE i el tercer del món, després d’Austràlia i de l’Argentina. En termes de proporció de la superfície agrària útil (SAU), ens situem per damunt de la mitjana de la UE, tal com s’ha assenyalat a la secció anterior, però molt per sota de països capdavanters, com Àustria, Estònia i Suècia, que superen el 20%. Per assolir l’objectiu del 25% marcat al Pla d’Acció sobre Agricultura Ecològica farien falta quatre milions d’hectàrees addicionals.

    • 11. La producció ecològica és un sistema de gestió i de producció agroalimentària que combina les millors pràctiques ambientals, un nivell elevat de biodiversitat i de preservació dels recursos naturals i l’aplicació d’exigents normes sobre el benestar animal, de manera que els productes s’obtenen a partir de substàncies i de processos naturals (MAPA).

    Proporció de superfície agrícola utilitzada dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Pel que fa als operadors ecològics,12 gairebé 9 de cada 10 d’un total de 50.047 el 2020 són productors primaris, i la resta, establiments industrials i comercialitzadors. No obstant això, el nombre d’operadors creix amb molta més intensitat (més del doble) en les fases posteriors de la cadena alimentària.

    • 12. L’operador ecològic pot ser una persona física o jurídica i ha de complir determinats requisits per poder produir, transformar, elaborar o envasar aliments d’origen agrari amb la finalitat de comercialitzar-los utilitzant els termes ecològic, biològic o orgànic. Hi ha un Registre General d’Operadors Ecològics (REGOE) que recull la informació subministrada per les comunitats autònomes.
    p15

    Per regions, destaca Andalusia, tant en superfície dedicada a l’agricultura ecològica, amb més del 45% del total, com en explotacions ramaderes ecològiques, amb gairebé el 60%. Per tipus de cultiu, destaquen els cereals per a la producció de gra (el 43% del total) i, per tipus de bestiar, els bòvids (el 48%). En comparativa internacional, el sector agroalimentari espanyol és el primer productor mundial ecològic d’oli d’oliva i de vi i el segon de cítrics i de llegums.

    Un dels reptes als quals s’enfronta la producció ecològica al nostre país és el baix consum intern: el consum per capita d’aquests productes es va situar en 50,2 euros el 2019, molt lluny del de països com Dinamarca o Suïssa, que superen els 300. Així, doncs, la major part de la producció, al voltant del 60%, s’exporta.13 El canvi d’hàbits que ha introduït la pandèmia ha afavorit un consum més saludable, sostenible i de proximitat, motiu pel qual la tendència del consum intern d’aquesta mena de productes és clarament a l’alça.

    • 13. Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), MAPA (2021), «Anàlisi de la caracterització i projecció de la producció ecològica espanyola el 2019», i Ecovalia (2021), «Informe anual de la producció ecològica a Espanya».
    L’agricultura ecològica a Espanya, a l’alça

    Superfície dedicada a l’agricultura ecològica

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:41

    Operadors ecològics de l’activitat primària (productors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42

    Operadors ecològics de l’activitat secundària (elaboradors i transformadors)

    Última actualització: 04 octubre 2021 - 17:42
    Destacado Economia y Mercados
    Desactivado
    Destacado Analisis Sectorial
    Activado
    Destacado Área Geográfica
    Desactivado
Canvi climàtic i transició verda

Quines polítiques s’implementaran per aturar el canvi climàtic? Quines implicacions té per a tots els agents la transició verda cap a una economia més sostenible?

CaixaBank Research Energía futuro